Comença l’època de l’any més intensa per a Àngels Serentill (Manresa, 1962). Tan intensa que la presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya des de fa quatre anys aquest dimarts encara no ha tingut temps per a muntar el pessebre (estàtic) de casa seva. “A casa del ferrer, ganivet de fusta”, recita. El cas és que aquesta mestra de secundària busca totes les hores lliures de què disposa per dedicar la seva energia al pessebrisme. És coordinadora des de fa quinze anys del Pessebre Vivent del Pont Llarg de Manresa, càrrec que va començar a ocupar després d’una iniciació al món dels pessebres vivents a la parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança de Manresa. I enguany, amb motiu dels vuit-cents anys del primer pessebre de la història, sant Francesc d’Assís —el seu creador— ha acabat donant més feina a aquesta apassionada per la cultura popular. “Però l’entomo amb moltes ganes”, resol.
Qui li hauria dit, quan va començar a exercir de presidenta de la federació, que aquest 2023 l’acabaria gestionant un pessebre vivent, a l’Abadia de Montserrat, amb més de 800 figurants?
Ningú, ningú! Allò va representar entrar per la porta grossa del pessebrisme vivent i la demostració que estem vivint un punt àlgid d’aquesta tradició tan arrelada a Catalunya. Aquesta temporada, quan ja hagi passat el gruix de representacions que es faran per tot el territori fins al 14 de gener, segurament acabarem parlant d’unes xifres de visitants astronòmiques. Tenim casos puntuals de pessebres que s’aturen per no tenir gaire relleu, però també (majoritàriament) que neixen per iniciativa popular.
Continua havent-hi un públic transversal, d’edats molt diverses, que visita els pessebres vivents?
Sí. És la tònica general. Venen famílies senceres, sobretot, però també grups de joves i parelles d’adolescents que, en comptes d’anar sempre a festejar al cinema o a les grans avingudes comercials (plenes de llum i color!) de moltes localitats, s’hi passen i també gaudeixen d’aquestes representacions. Que un pessebre vivent exhaureixi les seves entrades és el millor regal per als més de 13.000 figurants que pertanyen a les nostres entitats federades, molt ben repartides arreu de Catalunya.
Quin tipus de relació manté la federació amb la cinquantena d’entitats que s’hi agrupen?
Mira, avui el grup de Whatsapp que tenim bullia de missatges! Bullia d’entusiasme. Hi ha una comunió increïble, ara i durant tot l’any. Ens comuniquem, també, a través de butlletins setmanals i mensuals, trobades, assemblees, tallers, etcètera. També ens compartim material els uns als altres a través d’un banc de recursos intern i això fa que cada any ens puguem veure les cares contínuament tot i les distàncies.
Pessebres vivents plens a vessar, però esglésies mig plenes. Per què?
No cal dir que hi ha un fil religiós important, en els pessebres vivents, però cada vegada existeix més una modificació d’aquesta idealització: han passat a ser elements que gairebé tothom identifica, en primer lloc, amb la cultura i el patrimoni de cada localitat. Després, amb la religió, òbviament, però primer, com dic, amb un fet que és més que religiós. Més enllà de la contrarietat que es pugui produir entre pessebres vivents i esglésies quant a la gent que acullen, aquesta situació s’ha d’observar com un encaix entre els dos elements. Quants pessebres vivents es troben o han sorgit a l’interior d’una església? Molts. Quants pessebres, vivents o estàtics, deixaran de tenir un Nen Jesús en un futur no gaire llunyà? Cap.
