Després d’un mes de preocupació constant, les alarmes per l’estat de salut del papa Francesc van minvar el passat diumenge amb la publicació per part del Vaticà de la primera imatge del pontífex des que va ser hospitalitzat a l’hospital Gemelli de Roma per problemes respiratoris el passat 14 de febrer.
La instantània, en la qual es podia veure el papa Francesc assegut en cadira de rodes concelebrant la missa en la capella privada de la desena planta de l’hospital, confirmava l’estabilització de la pneumònia bilateral i la infecció polimicrobiana apuntada per l’equip mèdic en les darreres actualitzacions.
Així, en aquests dies al voltant del Vaticà molts donen per fet que el pontífex argentí, de 88 anys, podria tornar a la seva residència de Santa Marta abans de la Setmana Santa, per a la qual falta poc menys d’un mes. Una altra cosa, però, és en quina mesura podrà participar en els llargs ritus que tindran lloc en aquells dies a la basílica o la plaça de Sant Pere.
Si bé la decisió que prengui la Santa Seu al respecte no se sabrà fins que se sàpiga quan serà donat d’alta el Papa i en quines condicions, a hores d’ara, alguns vaticanistes asseguren que des de la cúria romana s’està començant a plantejar “un escenari versemblant” i d’acord amb la situació actual de Francesc.
En aquest sentit, és un fet que el Papa continua amb la seva fisioteràpia respiratòria per tornar a “aprendre a respirar” amb normalitat i que necessita el suport de l’oxigen a través de cànules nasals d’alt flux durant el dia així com màscara de ventilació mecànica durant la nit. Una situació que, si no es produeix la sorpresa d’una recuperació sobtada, impedirà al Papa pronunciar discursos més o menys llargs en un futur immediat.
Sigui com sigui, aquesta seria la tercera Setmana Santa consecutiva en què el Papa participaria de les celebracions amb certs contratemps: el 2023, tot i que va poder presidir tots els actes, Francesc acabava de sortir del Gemelli, on havia estat ingressat quatre dies per una bronquitis infecciosa. I el 2024, a banda de no pronunciar l’homilia del Diumenge de Rams, una indisposició d’última hora va impedir al pontífex presidir el Via Crucis al Coliseo de Roma, i si bé va poder estar present amb normalitat en els actes posteriors.
Esquema de ‘delegats papals’
Amb aquest delicat context, des de la Casa Pontifícia i l’Oficina de cerimònies litúrgiques, la principal hipòtesi de treball en aquests moments prendria com a referència principal l’esquema amb què es va afrontar la Setmana Santa de 2005, amb el papa Joan Pau II convalescent en el Palau Apostòlic després d’una greu crisi respiratòria que va patir setmanes abans.
Aleshores, el Papa polonès, que moriria el 2 d’abril d’aquell any, va optar per nomenar diversos cardenals com a ‘delegats’ per a presidir cerimònies específiques, durant les quals purpurats com Camilo Ruini, Giovanni Battista Re, Joseph Ratzinger o Angelo Sodano, entre altres, van saludar en nom del Papa i van pronunciar les seves pròpies homilies.
Aquest és, de fet, el plantejament que està adoptant el Vaticà per donar continuïtat als grans actes del Jubileu 2025 sense el papa Francesc, que fins ara només ha pogut participar en els jubileus del món de la comunicació i de les forces armades i cossos de seguretat. Les celebracions posteriors, amb menys afluència de públic, han estat presidides pel cardenal José Tolentino (Jubileu d’artistes i de la cultura), l’arquebisbe Rino Fisichella (Jubileu dels diaques) i el cardenal Michael Czerny (Jubileu dels voluntaris).
De moment, a falta de dur-se a terme 32 grans esdeveniments jubilars més al llarg de l’any, que inclouen canonitzacions importants com la del jove Carlo Acutis, la prioritat pel Vaticà a curt termini serà saber com intervindrà el Papa en les diverses cerimònies de la Setmana Santa, que inclouen moments crucials a l’exterior com el Via Crucis de Divendres Sant o la benedicció Urbi et Orbi del Diumenge de Pasqua.
