“Les innovacions en el camp biomèdic no han de ser un privilegi d’uns pocs, sinó eines per millorar la qualitat de vida de tothom, independentment de l’estatus socioeconòmic”, va plantejar aquest passat dilluns 24 de març el president de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, l’arquebisbe Vincenzo Paglia, en presentar la “Trobada vaticana sobre longevitat: desafiar el rellotge del temps” que se celebrava a Roma per posar en agenda el tema de l’augment de l’esperança de vida, la possibilitat de viure més i millor i les implicacions científiques i socials d’aquests canvis.
Així, en aquest marc, “l’accés equitatiu als descobriments científics es converteix en un tema central”, va afegir Paglia en aquesta direcció en donar el tret de sortida a la trobada, que comptarà amb referents científics, socials, mèdics i amb la participació del cardenal secretari d’Estat Pietro Parolin i amb l’auspici de l’organisme vaticà.
Durant la presentació d’aquest dilluns, els organitzadors van llegir un missatge del Papa que destaca “la riquesa per a l’Església i la societat que representa el testimoni dels ancians”.
“La fragilitat no ha de ser expulsada com el dimoni”
El Papa “representa el que pensem que hauria de passar amb tots els ancians; ell ha mostrat que la vellesa està marcada també per la fragilitat. I la fragilitat no ha de ser expulsada com el dimoni. El Papa ha proposat un magisteri extraordinari no amb les paraules, sinó amb el cos. I diu a tothom, inclosos els infants, que som fràgils, que ens hem de cuidar els uns als altres”, va plantejar Paglia.
“Diuen que el Papa no parla. Però no parla amb la boca, però l’ensenyament que ha donat amb el seu cos és molt gran, ha donat veu als fràgils”, va afegir Paglia, que després va sostenir en aquest marc que “el 2050 el planeta tindrà més de 2.000 milions d’ancians, el 22% de la població, la qual cosa és una gran conquesta de la humanitat i concreta un vell somni: el de no morir jove o nen”.
“Ens trobem al cor d’una gegantesca contradicció, perquè tota la cultura d’avui considera la vellesa com un naufragi. Ser vell, en canvi, és un honor, una gran conquesta, i aquesta trobada toca un punt crucial que afecta tota la humanitat, ja que el fet que visquem 30 anys més incideix en les relacions de tothom”, va desenvolupar.
“Una bona vellesa és el termòmetre del grau de civilització d’una nació. La longevitat no ha de ser vista com un assoliment biològic, sinó com una oportunitat per valorar l’ancià en el context social. Els ancians no són una càrrega per a la societat, sinó un recurs valuós: la seva experiència i saviesa representen un patrimoni cultural i humà insubstituïble”, va afegir.
En aquest context, Paglia va plantejar que “l’accés equitatiu als descobriments científics es converteix en un tema central. Les innovacions en el camp biomèdic no han de ser un privilegi d’uns pocs, sinó eines per millorar la qualitat de vida de tothom, independentment de l’estatus socioeconòmic. L’objectiu no és només viure més temps, sinó viure millor, prevenint les malalties degeneratives i garantint a cadascú la possibilitat d’un envelliment saludable i digne”.
Així, el president de la PAV va sostenir que “la longevitat, per tant, no és només una qüestió de ciència, sinó de justícia, solidaritat i responsabilitat col·lectiva”.
El president del Comitè Organitzador de la trobada, el pare Alberto Carrara, va sostenir al seu torn que “és fonamental en aquest sentit el model dels sis pilars de la Salut Cerebral, que inclou nutrició, moviment, son, estimulació cognitiva, gestió de l’estrès i relacions socials, demostrant com el benestar cerebral és el veritable motor d’una longevitat saludable”.
Per a Carrara, “no n’hi ha prou amb allargar la vida, cal millorar la manera en què la vivim, i és important un enfocament sistèmic de la longevitat”, per la qual cosa el també membre de la PAV va animar a construir “un futur en què longevitat i qualitat de vida vagin de la mà”.
La bretxa de gènere en malalties neurodegeneratives
Des de la fundació Atena, el professor Giulio Maira va posar èmfasi en què “un aspecte fonamental està representat per les diferències de gènere en l’envelliment cerebral”.
“Homes i dones no envellim de la mateixa manera: les variacions hormonals, genètiques i metabòliques influeixen en el deteriorament cognitiu i en el risc de desenvolupar malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer, que afecta en major mesura les dones. Tanmateix, la investigació científica sovint ha passat per alt aquestes diferències, cosa que ha provocat una bretxa en el coneixement que impacta directament en la prevenció i el tractament”, va sostenir.
Maira va introduir en aquest tema un punt de vista que incorpora les bretxes de gènere en l’estudi i va sostenir que “un problema crucial està representat pels estereotips de gènere en els estudis farmacològics i en la recerca preclínica, on durant dècades els models animals utilitzats han estat predominantment masculins”.
“Aquesta limitació ha portat al desenvolupament de medicaments i tractaments menys efectius per a les dones, comprometent no només la seva salut, sinó també el healthspan, és a dir, la durada de la vida en bona salut. Reduir aquesta bretxa és essencial per garantir un enfocament equitatiu i personalitzat de la longevitat cognitiva i el benestar neurològic”, va remarcar.
El punt de vista científic
Des del pla científic, el guanyador del Premi Nobel de Química de 2009, Venkatraman Ramakrishnan, va basar la seva exposició en el fet que “els ribosomes són les ‘fàbriques moleculars’ que produeixen les proteïnes essencials per a la vida. Sense ribosomes sans, les nostres cèl·lules envelleixen i es deterioren”.
“Què passaria si poguéssim preservar la seva funcionalitat per prolongar la salut?”, es va preguntar en aquesta línia.
Per al químic, “el ribosoma tradueix les instruccions genètiques en proteïnes, garantint el correcte funcionament cel·lular. Tanmateix, amb el pas del temps, els ribosomes pateixen danys acumulatius que comprometen la seva eficiència, cosa que provoca errors en la producció proteica i contribueix al deteriorament cel·lular. Estudis recents han demostrat que el mal funcionament ribosòmic està estretament relacionat amb processos patològics com la neurodegeneració, el càncer i l’envelliment prematur, obrint la porta a noves estratègies terapèutiques per preservar la seva integritat i millorar la longevitat”.
Així, l’oportunitat des del punt de vista mèdic rau en el fet que “preservar la funcionalitat dels ribosomes podria representar una clau per alentir l’envelliment a escala molecular”.
“Les implicacions d’aquests descobriments són revolucionàries: si aconseguíssim intervenir directament sobre els ribosomes, podríem no només contrarestar l’envelliment, sinó també prevenir patologies cròniques i millorar la qualitat de vida en edats avançades”, va concloure Ramakrishnan.
Article d’Hernán Reyes Alcaide publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
