La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem s’ha pronunciat, finalment, i ha desestimat el recurs que va interposar la Confederació Catòlica de Pares de Família i Pares d’Alumnes (CONCAPA), contra el Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària. En aquest sentit, el recurs en qüestió demanava l’anul·lació de la disposició addicional dedicada als ensenyaments de religió i la supressió de determinades referències i mencions als termes “gènere” i “perspectiva de gènere”.
En el seu informe, el Suprem destaca que el Reial Decret no vulnera en cap cas els drets fonamentals de llibertat religiosa, igualtat i educació, ja que, segons que indica, “garanteix l’oferta de l’ensenyament de la religió catòlica i no es produeix cap discriminació entre aquells alumnes que han decidit seguir, amb relació als que van triar no seguir l’ensenyament de la religió catòlica”.
Pel que fa a les referències utilitzades per referir-se al “gènere”, es qüestionen les mencions a la “igualtat de gènere” o a la “perspectiva de gènere”, que vulneren, segons l’entitat demandant, la neutralitat que ha d’imperar en l’àmbit educatiu. Per al Suprem, això no obstant, aquesta terminologia és la que segueixen les normes de la Unió Europea en tots els àmbits: “La seguretat jurídica, la igualtat, la llibertat ideològica o el dret a l’educació no s’esquerden per les referències a la igualtat de gènere al Reial Decret impugnat”, argumenta el Tribunal Suprem.
“Les infraccions normatives que s’hi addueixen, en definitiva, no troben cap justificació en l’al·legat esgrimit per la part demandant, atès que la mera referència al gènere, sense més ni més, no suposa cap adoctrinament per als alumnes. Al contrari, quan s’al·ludeix a la “igualtat de gènere” o a la “perspectiva de gènere” s’està al·ludint a la igualtat, la qual és, no ho oblidem, un dret fonamental, previst a l’article 14 de la Constitució, i un dels valors superiors del nostre ordenament jurídic”, ha volgut recordar, en aquest sentit, la magistrada Pilar Teso.
