La secretària general de Càritas Diocesana de Barcelona, Cristina Garcia, va recollir el Premi Antoni M. Oriol, en la seva primera edició, el passat dijous al vespre en un acte celebrat a la Sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès. Concedit per la Fundació Dr. Albert Bonet, el reconeixement posa en relleu el caràcter decisiu de la formació dels seus agents en Doctrina social de l’Església, que els capacita i envigoreix per a l’acció social en els àmbits en què aquesta organització diocesana treballa en benefici de la dignitat humana.
Què representa per a Càritas Barcelona l’obtenció d’aquesta distinció?
Aquest reconeixement fa valdre la tasca que Càritas Barcelona ha desenvolupat al llarg de la seva història. Aquest any celebrem els 80 anys actuant com a manifestació de l’acció caritativa i social de l’Església diocesana. Càritas no és només una institució d’ajuda; és el reflex de la solidaritat i el compromís de la comunitat cristiana. La nostra missió és promoure el desenvolupament integral de les persones que es troben en situació de pobresa per tal que puguin viure amb plena dignitat. Un concepte, aquest últim, que ha estat molt ben definit des d’una mirada teològica en aquesta celebració en què he recollit, representant l’organització, el Premi Antoni M. Oriol per part de la Fundació Dr. Albert Bonet.
Quin pes té la Doctrina Social de l’Església en el camí que es fa des de Càritas Barcelona?
Els principis de la Doctrina Social de l’Església guien el nostre acompanyament a les persones que viuen en situació d’exclusió social i fonamenten la formació continuada que oferim a tots els membres de la nostra entitat, des de persones voluntàries fins a persones contractades. La formació específica que impartim sobre els principis d’aquesta Doctrina fa comprendre millor el que inspira i motiva el nostre servei, i així actuar d’acord amb els nostres valors, que són la caritat, la dignitat, la fraternitat i la justícia.
Des de Càritas, experimenten dolor quan es troben amb injustícies que no poden resoldre tots sols? I, digui’m, és important, per evitar-ho, el treball en xarxa i el suport de la comunitat religiosa?
Des de Càritas Barcelona, creiem que el treball en xarxa és clau. En la nostra missió, hi ha tres aspectes importants: la sensibilització de la societat, l’acció social —allò pel qual més ens coneix la gent— i la denúncia profètica de situacions d’injustícia. En tots tres aspectes és important aquesta cooperació entre entitats, però sobretot en el segon, en què s’atenen aquelles persones que no són reconegudes per les administracions —els últims dels últims, en diríem—, i en el tercer, ja que pot resultar més fàcil denunciar les injustícies si ens coordinem amb altres entitats que treballen amb la finalitat que perseguim.
Aquest dijous, els bisbes catalans han donat les xifres de l’impacte social de l’Església a Catalunya. Càritas n’és el principal exponent. Què significa per a l’entitat aquesta responsabilitat i el fet de ser un dels vessants de l’Església que desperta més credibilitat en la societat?
Fer aquesta tasca és una gran responsabilitat. Per això, des de Càritas vetllem per mantenir la nostra reputació i tenim una política de compliment normatiu i de transparència que, per a nosaltres, és molt important. Aquesta eina pot ser vàlida per donar respostes en casos concrets en què es posa en dubte el paper de Càritas, com ara a les falses acusacions que rep aquests dies Càritas Diocesana de València al voltant de la gestió que està fent en el marc de les inundacions causades per la DANA al País Valencià.
Allà, com reconeixia a Flama la directora de Càritas València, el compromís amb els afectats és ferm i constant, amb 1125 voluntaris i amb presència en les 73 poblacions que s’han vist perjudicades, però també amb el suport d’altres Càritas d’arreu d’Espanya. És el cas de Càritas Barcelona, també?
Sí, estan rebent la nostra ajuda, també. A València, s’està fent un treball extraordinari i molt admirable. Aquí és on es reflecteix aquest treball en xarxa del qual parlàvem.
En aquesta compareixença dels bisbes catalans, també es destacava el compromís i la participació dels laics, que aporten temps i recursos econòmics. Quina és la importància d’aquest col·lectiu a Càritas Barcelona?
És important perquè tenim voluntaris, persones contractades, socis i donants que són laics. Per tant, en la feina que es pugui fer és clau que hi hagi un treball compartit entre el laïcat i l’Església diocesana.
La Doctrina Social de l’Església, és la gran desconeguda?
Creiem que sí. No obstant això, quan es coneix a fons, és capaç d’ajudar en el dia a dia de les persones. Per això, és significatiu que tots aquells que formen part de la nostra organització la concebin com a font d’inspiració. Això els ajudarà en la seva tasca i diferenciarà Càritas Diocesana d’altres entitats. Vull afegir que la tasca que fa la Fundació Dr. Albert Bonet per sensibilitzar la societat envers aquesta doctrina ens permet obtenir reflexions sobre la dignitat humana que després impregnem socialment de manera més fàcil.
