Fa més de vint anys, Fina, pedagoga de professió i numerària de l’Opus Dei, va decidir traslladar-se al Líban per contribuir a la tasca evangelitzadora de l’Església en aquell país asiàtic on actualment se centren tots els esforços en fer front a la crisi bèl·lica oberta pels enfrontament entre les milícies xiïtes de Hezbollah i l’exèrcit d’Israel.
Aquesta aventura, que va començar poc després de la canonització de sant Josepmaria l’any 2002, ha estat una experiència transformadora per a ella, tal com destaca en una entrevista publicada al portal web de l’Opus Dei. D’aquesta manera, descriu la seva decisió com un “petit sí” que l’ha portat a viure experiències grans i quotidianes, “en un país que, malgrat les dificultats”, assevera, estima profundament.
En arribar al Líban, aquesta dona es va trobar amb “un país de gran bellesa natural i una gent hospitalària i acollidora”. Malgrat el patiment històric del país dels cedres, la capacitat emprenedora d’aquest territori va captivar aquesta numerària de l’Opus Dei criada al barri de Sant Narcís de Girona. A més de la seva activitat professional, “la natura del Líban, amb les seves muntanyes, cedres i postes de sol, m’ha proporcionat un refugi espiritual en moments difícils“, assenyala.
Al servei de la promoció de la dona
En col·laboració amb una ONG libanesa, actualment treballa per al desenvolupament i la promoció de la dona, oferint formació i suport a famílies i joves. La seva tasca, diu, sovint invisible als mitjans de comunicació, té “un impacte profund” en les persones que atén, especialment en moments de crisi com l’explosió del port de Beirut l’any 2020. La seva ONG va oferir suport logístic i emocional a les famílies afectades, com també durant la crisi econòmica del 2019.
Una part fonamental de la seva missió és contribuir a la creació d’una unitat de vida coherent amb els valors cristians en un context marcat per la convivència entre cristians i musulmans. Aquest testimoni remarca, així, que “el Líban, tal com va expressar sant Joan Pau II, és més que un país, ja que també és un missatge de convivència interreligiosa“. Aquesta realitat exigeix una atenció constant a les necessitats de la gent, especialment en temps de guerra i tensions socials com els actuals.
La gironina destaca també que, tot i les guerres i les crisis viscudes, “és ara quan més necessari es fa romandre al país”. “La situació actual és especialment difícil —continua—, amb estrès i incertesa constants”. No obstant això, ella manté ferma en la seva missió i considera que la millor manera d’ajudar des de fora és la pregària, un gest que, assegura, ofereix “un gran consol espiritual”.
