“Religió després del comunisme. El cas de Romania” és el títol de la nova edició dels diàlegs amb testimonis cristians promoguts per l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, el pròxim 12 de febrer a les set de la tarda.
El laic i teòleg d’origen romanès Florin Ioan Bojor, que va residir durant uns anys a Catalunya amb els seus pares i va formar-se a la Facultat de Teologia de Catalunya, serà el protagonista d’un col·loqui en què també intervindran el prevere Xavier Morlans, vicari d’aquesta parròquia barcelonina; el romanès i català d’adopció Marius-Adrian Geaca, expert en mediació internacional, i Antoni Parera, sacerdot, membre de la comunitat de Germans de l’escola La Salle Bonanova i coneixedor de la cultura i els hàbits religiosos de Romania en haver-hi viscut durant deu anys.
“Bojor, pare de tres infants i professor de religió a la ciutat romanesa de Bistrita, va deixar empremta a Barcelona després d’estudiar-hi durant sis anys, formant-se en filosofia i en dues teologies, la catòlica i l’ortodoxa”, apunta Morlans en relació amb un home que també és autor del primer diccionari romanès-català, fundador del Partit Romanès a Espanya i exmembre del cor de joves de l’Orfeó Català.
Autor d’una tesi doctoral defensada a la Universitat estatal de Cluj-Napoca i en què Bojor va relacionar el primer anunci a l’Església catòlica llatina i l’homilètica a l’Església ortodoxa, és un dels milions de testimonis d’un estat del sud-est de l’Europa central que va viure, del 1946 al 1989, controlada pel Partit Comunista Romanès (PCR). “En aquest context, Bojor, com a laic, en una Romania endarrerida i postcomunista, no és gens valorat pel clergat local”, assenyala Morlans, qui moderarà l’acte, que estarà obert gratuïtament i serà emès en directe a través del canal de Youtube de la parròquia.
D’altra banda, l’endemà, 13 de febrer, aquest romanès, que destaca també per una dilatada experiència en el tracte amb l’alumnat que assisteix a les seves classes, oferirà les seves reflexions en un acte a la parròquia de Sant Francesc de Sabadell, a dos quarts de vuit del vespre.
