El substitut d’Omella, més a prop: l’episcopat espanyol tria nou president aquesta setmana

cropped-fav.png
Els bisbes, durant una Assemblea Plenària. | CEE

Aquest dilluns ha començat la primera de les reunions de l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola perquè 78 arquebisbes i bisbes amb dret a vot puguin escollir, durant la sessió del dimarts 5 de març, el seu president durant els pròxims quatre anys, substituint l’arquebisbe-cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, que no renova el mandat per qüestions d’edat, així com el vicepresident que l’acompanyarà.

De tots els que podran efectuar el seu vot, són 49 els que compleixen amb els requisits per ser escollits, ja que tan sols poden entrar en aquest grup aquells menors de 75 anys (o que els facin durant els pròxims quatre anys) i que no han presentat la seva renúncia.

En aquesta assemblea, la primera les dues plenàries que celebren els prelats cada any, l’òrgan col·legial del qual formen part els arquebisbes, bisbes (diocesans i auxiliars), així com un arquebisbe castrense i els coadjutors i administradors apostòlics de les 70 diòcesis que hi ha repartides per tota Espanya (incloos Mn. Lluís Suñer, encara administrador diocesà de Girona) votaran, a banda dels seus dos primers representants, els membres que configuraran la Comissió Executiva –en aquest cas, només seran els elegibles, ja que el Papa, per la seva part, hi designa un seguit d’arquebisbes. La plenària servirà també per renovar la presidència de les comissions episcopals i les subcomissions, el president del Consell d’Afers Jurídics i els membres del Consell d’Economia.

Entre els noms favorits per substituir Omella han sigut mencionats durant els últims dies Luis Argüello, actual arquebisbe de Valladolid i portaveu de la CEE entre el 2017 i el 2022; Jesús Sanz, arquebisbe d’Oviedo; José Ángel Saiz Meneses, arquebisbe de Sevilla, i Mario Iceta, arquebisbe de Burgos.

El bisbe escollit haurà de ser votat per majoria absoluta; en aquest sentit, si dimarts la reunió compta amb la presència dels 78 electors, el candidat a la presidència haurà de tenir almenys 40 vots. Per a cada elecció, si en les dues primeres votacions ningú no obté la majoria necessària, es procedeix a una tercera votació entre els dos bisbes més votats. A més, si en aquesta votació hi hagués un empat, acabaria sent elegit aquell que tingués més edat.

Llegir més sobre:

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia