“El Senyor diposita en nosaltres les llavors de la Paraula i de la gràcia, llavors bones i abundants, i després, sense deixar d’acompanyar-nos, espera amb paciència”. Després de comentar l’Evangeli del dia (Mc 4,26-34), on Jesús afirma que el Regne de Déu “és com un gra de mostassa”, i de pregar l’Àngelus d’aquest passat diumenge, el papa Francesc va insistir a invocar la pau “a tots els llocs on es pateix per la guerra“. D’aquesta manera, va recordar a la “martiritzada Ucraïna”, Terra Santa, el Sudan i Myanmar, i va demanar als nombrosos fidels presents a la plaça de Sant Pere que no deixessin de resar per la pau.
Des de la finestra del Palau Apostòlic del Vaticà, el pontífex va decidir recordar també la beatificació que va tenir lloc el passat dissabte a Cracòvia de Michele Rapacz (1904-1946), a qui va definir com a “sacerdot i màrtir, pastor segons el cor de Crist, fidel i generós testimoni de l’Evangeli, que va experimentar tant la persecució nazi com la soviètica i va respondre amb l’oferiment de la seva vida”.
Bergoglio es va referir també a la regió oriental de la República Democràtica del Congo. “Continuen arribant notícies doloroses d’enfrontaments i massacres”, va afirmar. En efecte, a la província de Kivu del Nord continua la violència perpetrada tant per grups rebels com per les Forces Democràtiques Aliades (ADF, per les seves sigles en anglès). “Dirigeixo la meva crida a les autoritats nacionals a la comunitat internacional perquè es faci tot el possible per aturar la violència i se salvaguardi la vida dels civils”, va afegir el Papa argentí. A continuació, va recordar les comunitats cristianes, víctimes d’aquest conflicte sovint oblidat. “Entre les víctimes, molts són cristians assassinats in odium fidei, com ho fan els màrtirs”, va dir.
Àngelus
Estimats germans i germanes, feliç diumenge!
Avui l’Evangeli de la litúrgia ens parla del Regne de Déu mitjançant la imatge de la llavor (cf. Mc 4,26-34). Diverses vegades Jesús fa servir aquesta similitud (cf. Mt 13,1-23; Mc 4,1-20; Lc 8,4-15), i avui ho fa convidant-nos a reflexionar en particular sobre una actitud important vinculada amb la imatge de la llavor i l’actitud és l’espera confiada.
En efecte, a la sembra, per bona i abundant que sigui la llavor que escampi l’agricultor i per bé que prepari la terra, les plantes no brollen immediatament: cal temps i cal paciència! Per això, cal que després de sembrar aquest sàpiga esperar amb confiança, per permetre a les llavors que s’obrin en el moment precís i als brots que germinin a la terra i creixin, prou forts per assegurar, al final, una collita abundant (cf. vv. 28-29). Sota la terra ja s’està produint el miracle (cf. v. 27), hi ha un enorme desenvolupament, però és invisible, cal paciència i, mentrestant, cal seguir cuidant les terres llaurades, regar-les i mantenir-les netes, malgrat que a la superfície sembli que no passa res.
També el Regne de Déu és així. El Senyor diposita en nosaltres les llavors de la Paraula i de la gràcia, llavors bones i abundants, i després, sense deixar d’acompanyar-nos, espera amb paciència. El Senyor continua cuidant-nos, amb la confiança d’un Pare, però ens dóna temps –el Senyor és pacient– perquè les llavors s’obrin, creixin i es desenvolupin fins a donar fruit de bones obres. I això perquè vol que al seu camp no es perdi res, que tot arribi a la plena maduració; vol que tots nosaltres puguem créixer com a espigues carregades de gra.
No només. Fent així, el Senyor ens en dóna un exemple: ens ensenya també a nosaltres a sembrar amb confiança l’Evangeli allà on estiguem i després a esperar que la llavor plantada creixi i doni fruit en nosaltres i en els altres, sense desanimar-nos i sense deixar de donar-nos suport i ajudar-nos els uns als altres, fins i tot allà on, malgrat els esforços, ens sembla que no es veuen resultats immediats. Sovint, de fet, també entre nosaltres, més enllà de les aparences, el miracle ja està en marxa i en el moment oportú donarà fruits abundants.
Per això, ens podem preguntar: Jo deixo sembrar en mi la Paraula? Alhora, sembre amb confiança la Paraula de Déu en els ambients en què visc? Sóc pacient a l’hora d’esperar, o em desanimo perquè no veig immediatament els resultats? I, sé confiar tot serenament al Senyor, mentre dono el millor de mi per anunciar l’Evangeli?
Que la Verge Maria, que va acollir i va fer créixer a dins la llavor de la Paraula, ens ajudi a ser sembradors generosos i confiats de l’Evangeli.
