Envoltat de nens, una vegada més, per a l’audiència general d’aquest dimecres a la plaça de Sant Pere. Així ha comparegut el papa Francesc per a una nova catequesi sobre el cicle d’Esperit Sant, aquesta vegada remarcant l’alegria com un dels seus fruits.
“A diferència dels carismes, que l´Esperit concedeix a qui vol i quan vol per al bé de l´Església, els fruits de l´Esperit són el resultat d’una col·laboració entre la gràcia i la llibertat”, ha començat dient el Papa, on tot seguit, també ha emmarcat “l’alegria”.
“No tots a l’Església poden ser apòstols, profetes, evangelistes; però tots indistintament poden i han de ser caritatius, pacients, humils, constructors de pau, i no de guerra”, ha assenyalat el Papa, que ha destacat que “entre els fruits de l’Esperit indicats per l’Apòstol, m’agradaria destacar-ne un, recordant les paraules inicials de l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium, que és l’alegria de l’Evangeli“.
“L’alegria evangèlica, a diferència de qualsevol altra alegria, es pot renovar cada dia i tornar-se contagiosa”, ha indicat el Papa, recordant prèviament que “tot, aquí, passa ràpidament: la joventut, la salut, la força, el benestar, les amistats, l’amor…”.
En aquest sentit, ha subratllat que aquesta és “la doble característica de l’alegria que és fruit de l’Esperit: no només no està subjecta a l’inevitable desgast del temps, sinó que es multiplica en compartir-la amb els altres!”, i ha posat com a exemple la figura de sant Felip Neri: “Perdonava sempre, bé, alguns de nosaltres pensarà que he comès aquest pecat i no se’m perdonarà, però Jesús persona tot, per això sempre els dic als sacerdots que ho perdonin tot”, ha improvisat el Papa.
“La paraula ‘evangeli’ significa bona nova. Per tant, no es pot comunicar amb cares llargues i rostre ombrívol, sinó amb l’alegria de qui troba el tresor amagat i la perla preciosa”, ha indicat després el Papa, que, novament improvisant, ha demanat a tots que “estiguin alegres i donin mostres d’un esperit molt obert i recordin tenir sempre l’alegria de Jesús“.
A l’hora de les salutacions als pelegrins presents a l’audiència, el Papa ha recordat que “serà un difícil hivern per a Ucraïna“, ha assenyalat que diumenge que ve comença l’Advent en preparació del Nadal de Crist i ha anunciat que la setmana que ve començarà també la traducció en xinès a l’audiència general.
I ha conclòs: “No oblidem el martiritzat poble ucraïnès. Sobretot els joves: penseu en els joves ucraïnesos que en aquest moment es troben en una guerra i sense calefacció, en un hivern molt dur. Reseu pels joves ucraïnesos, no els oblidem. Preguem també per la pau a Terra Santa, a Natzaret, a Palestina, a Israel… Que hi hagi pau… la gent pateix molt”.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
Text íntegre de la catequesi del Papa
Estimats germans i germanes, bon dia!
Després d’haver parlat de la gràcia santificant i dels carismes, em voldria aturar avui en una tercera realitat vinculada a l’acció de l’Esperit Sant: els “fruits de l’Esperit”. Sant Pau n’ofereix una llista a la Carta als Gàlates. Escriu: “El fruit de l’Esperit és: amor, alegria i pau, magnanimitat, afabilitat, bondat i confiança, mansuetud i temperància” (5,22).
A diferència dels carismes, que l’Esperit concedeix a qui vol i quan vol per al bé de l’Església, els fruits de l’Esperit són el resultat d’una col·laboració entre la gràcia i la llibertat. Aquests fruits expressen sempre la creativitat de la persona, en què “la fe obra per mitjà de la caritat” (Gal 5,6), de vegades de manera sorprenent i plena d’alegria. No tots a l’Església poden ser apòstols, profetes, evangelistes; però tots indistintament poden i han de ser caritatius, pacients, humils, constructors de pau i etcètera.
Entre els fruits de l’Esperit indicats per l’Apòstol, m’agradaria destacar-ne un, recordant les paraules inicials de l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium: “L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria.”
L’alegria, fruit de l’Esperit, té en comú amb qualsevol altra alegria humana un cert sentiment de plenitud i de satisfacció, que fa desitjar que duri per sempre. Tot i així, sabem per experiència que això no passa, perquè tot aquí a baix passa ràpidament: la joventut, la salut, la força, el benestar, les amistats, l’amor… D’altra banda, encara que aquestes coses no passessin ràpidament, després d’un temps ja no són suficients, o fins i tot es tornen avorrides, perquè, com va dir Sant Agustí a Déu: “Ens vas fer, Senyor, per a tu, i el nostre cor està inquiet fins que descansi en tu”.
L’alegria evangèlica, a diferència de qualsevol altra alegria, es pot renovar cada dia i tornar-se contagiosa. «Només gràcies a aquesta trobada —o retrobament— amb l?amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l?autoreferencialitat. […] Allà hi ha la font de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li torna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-ho als altres?» (Evangelii gaudium, 8). Aquesta és la doble característica de la joia que és fruit de l’Esperit: no només no està subjecta a l’inevitable desgast del temps, sinó que es multiplica en compartir-la amb els altres!
Fa cinc segles, vivia a Roma un sant anomenat Felip Neri. Ell va passar a la història com el sant de l’alegria. Als nens pobres i abandonats del seu Oratori els deia: “Fills, estiguin alegres; no vull escrúpols ni malenconia; en tinc prou que no pequin”. I encara: “Siguin bons, si poden!”. Menys coneguda és, però, la font de què procedia la seva alegria. Sant Felip Neri sentia un amor tal per Déu que de vegades semblava que el cor l’esclataria al pit. La seva joia era, en el sentit més ple, un fruit de l’Esperit. El sant va participar al Jubileu de 1575, que va enriquir amb la pràctica, mantinguda posteriorment, de visitar les Set Esglésies. Va ser, a la seva època, un veritable evangelitzador a través de l’alegria.
La paraula “evangeli” vol dir bona nova. Per tant, no es pot comunicar amb cares llargues i cara ombrívola, sinó amb l’alegria de qui va trobar el tresor amagat i la perla preciosa. Recordem l’exhortació que sant Pau va dirigir als creients de l’Església de Filips, i que ara ens dirigeix a nosaltres: «Estigueu sempre alegres en el Senyor, els repeteixo estiguin alegres, i donin a tots mostres d’un esperit molt obert. El Senyor és a prop» (Fil 4,4-5).
