La gran nevada que va tenyir de blanc la població de Corbera de Llobregat, al Baix Llobregat, el 24 de desembre de 1962, no va desfer els ànims perquè un grup de veïns i veïnes de la localitat repetissin, el Nadal següent, el primer pessebre vivent que s’organitzava a Catalunya. “El mal temps va deslluir aquella primera edició i, fins i tot, ens va deixar sense poder celebrar la missa del gall”, rememora, seixanta-dos anys després d’aquell esdeveniment, Miquel Anducas.
Aquest corberenc va ser un dels primers a deixar-se seduir —en el seu cas, fent d’àngel anunciador del naixement de Jesús— per Josep Rodrigo (1922-2003), l’ideòleg d’una proposta teatral que, més enllà de trobar-se només una pedra per representar-se anualment (la pandèmia de coronavirus), ha convertit un circuit circular, situat en un espai que ocupa uns 14.000 metres quadrats de la penya del Corb d’aquesta població, en un atractiu cultural visitat, fins a l’actualitat, per més d’un milió de persones d’arreu del món.
“Tenim una norantena de joves voluntaris menors d’edat”
En un dels passis d’aquest passat dissabte al vespre, ja a l’equador d’una nova edició —la seixanta-unena— que s’allargarà fins a l’onze de gener, Víctor González, el president dels Amics de Corbera, l’entitat que vetlla per mantenir viva la iniciativa començada per Rodrigo, era una de les cares que gestionava l’accés dels centenars de visitants. “Només cal veure aquesta imatge [la de desenes de famílies amb tots els seus integrants] per comprovar que el pessebre vivent continua agradant a tothom“, apuntava qui ha ocupat des del 2009 diversos càrrecs dins l’entitat. “Enguany esperem superar els 30.000 visitants”, hi afegia.
Amb aquestes xifres a la mà, un altre indicador és determinant, segons González, per garantir la continuïtat d’un pessebre format per prop de 250 intèrprets: “Tenim uns noranta voluntaris que són menors d’edat, i és un dels elements que volem mantenir”, subratllava. Això ha permès que el pessebre vivent hagi arribat als quinze marcs escènics, des de l’anunciació de l’Àngel a la Verge fins a la fugida a Egipte de Josep, Maria i Jesús, tot corprenent un públic que no només viatja a Terra Santa durant la visita: “Hi ha una part on es coneixen els comportaments més ancestrals de Catalunya”, agregava el president.
Un pessebre caracteritzat per la familiaritat
La naturalitat amb què interaccionen en aquest pessebre vivent un gruix elevat d’actors i d’actrius respon a la seva relació familiar. És el que succeeix en els papers de Josep i Maria, interpretats per David Garcia i Anna Costa, de 35 i 31 anys, respectivament, i parella de fet quan s’abaixa el teló. “Estic vinculada al pessebre des dels vuit anys —assegurava, entre escena i escena, la Mare de Déu— i, a causa d’aquest lligam tan fort amb aquest projecte veïnal, en fa tres que vaig fer que ell també hi participés”.
Un altre exemple és el d’Enric Roig. Des de l’interior d’una construcció que simula ser una sinagoga, aquest corberenc hi representa la figura de rabí, entre llibres de la Torà i alumnes d’origen jueu que hi accedeixen per estudiar-la, mentre els visitants, des de l’exterior, els observen tot passejant per una fabulada ciutat de Natzaret. En canvi, Roig observa, des d’aquesta ciutat israeliana, com els seus dos fills ocupen els seus llocs en diverses recreacions ambientades a Betlem, a pocs metres de distància.
