El 25 de desembre es pot considerar l’epicentre del fet pessebrístic. N’és l’equador, el punt àlgid d’una tradició mantinguda any rere any sense excepció, i preservada generació rere generació. Les cases que encara no el tinguin muntat arriben tard a la recreació bíblica més lliure i estesa i que, a hores d’ara, ja reposa en la majoria dels casos damunt d’un moble dels rebedors o dels menjadors de les llars catalanes.
No n’hi haurà cap que no hagi estat “el resultat d’una tasca artística i creativa d’un fenomen que no coneix les fronteres que en concretin l’execució”, com defineix Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes, ni que tingui —probablement— un dels productes catalans més internacionals, el calçot, plantat al seu interior, a excepció del pessebre monumental que aquests dies llueix a Valls.
Per això, Jordi Targa (Valls, 1965), el seu creador, no hi ha moment en què no perdi l’oportunitat de passar per l’Oficina de Turisme de la ciutat, on té instal·lat aquest pessebre de grans dimensions, i podar les puntes de ceba tendra que neixen als seus bancals de terra. “És un pessebre que, tal com fan els humans a la Terra, he d’anar cuidant i mantenint“, reconeix enmig d’una entrevista a peu de pessebre que s’ha hagut de fer a porta tancada per la quantitat de curiosos i visitants que volen veure’l cada dia. I com aquest planter, no hi falta cap mena de detall que ressalti el realisme en l’obra d’aquest treballador de l’Ajuntament de Valls: compta amb un senyal d’advertència, davant d’una riera pansida i erma, el qual indica que també hi pot haver “Sequera”, dins un pessebre. “No estem tan lluny de la realitat“, compara.
El que va començar al mas dels seus pares com un pessebre obert a la ciutadania fa 35 anys, ja és un tòpic cada Nadal a la capital de l’Alt Camp. Un símbol de la ciutat que cada any es recicla i tracta d’aportar nous elements, com ara els vint-i-set focus de llum que conté per il·luminar els seus elements; una cova subterrània on resideixen desenes de petits éssers endimoniats, a la vora de Satanàs, lluitant per sortir del pessebre, i una trentena de sacs d’una sorra comprada per Targa a Bell-puig, a l’Urgell, “més fina que les d’anys anteriors” i amb un tacte similar al de la sal.
El 2024, el pessebre monumental es podrà visitar els caps de setmana fins a la primera setmana de febrer, coincidint amb la Mare de Déu de la Candela, patrona de la ciutat. Serà aleshores quan l’autor d’aquesta “creació catalanopalestina“, com la defineix, la desfaci completament, tal com ha fet cada any, per fer-ne, al desembre de l’any que ve, una de nova. “Imitant els fallers del País Valencià, desfaig l’obra i dono vida nova”, cosa que fa, evitant trobar paral·lelismes amb la realitat, sense encendre cap metxa: “No hauria d’haver-hi pobles cremats pel foc, malgrat que passi“, sentencia.
