El Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont guanya el premi ‘Empordà 2024’

cropped-fav.png
Membres del patronat d'aquest santuari. | Bisbat de Girona

El patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont va rebre el passat dimarts 25 de juny el premi ‘Empordà 2024’, un guardó que atorga des de fa vint anys el Consell Comarcal de l’Alt Empordà com a reconeixement a la tasca d’entitats que treballen per la divulgació i conservació del patrimoni cultural i les tradicions de la comarca.

“Hem rebut el premi amb molta alegria i satisfacció, ja que amb ell es reconeix la feina i la dedicació de les diferents persones que han anat passant pel patronat al llarg dels darrers anys”, assenyala Paquita Caritg, membre d’aquest organisme creat per iniciativa del bisbe Narcís Jubany i compost per veïns de més d’una vintena de pobles situats al voltant del santuari i que hi celebren romeries entre els mesos de maig i octubre.

Santuari de la Mare de Déu del Mont. | Cedida

Custodiat actualment pel capellà diocesà de Girona, Jordi Font Plana, el santuari de la Mare de Déu del Mont està situat a cavall entre les comarques de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. “Per aquest motiu —explica Paquita— és conegut com la ‘Reina de l’Empordà‘, la ‘Senyora de la Garrotxa‘ i la ‘Pubilla del Pla de l’Estany’“.

“Dels molts santuaris de Catalunya, i de fora d’ella, que he visitat, mai cap se m’havia aparegut tan hermós com ara mateix lo de la Mare de Déu del Mont, reina de l’Empordà”, va deixar escrit el poeta Jacint Verdaguer en referència a aquest santuari caracteritzat per les vistes imponents que propicien els seus 1.124 metres d’altitud.

Precisament, mogut pel seu desig de contemplar el cim del Canigó des de la banda de Llevant, el poeta i capellà català va arribar per primer cop al Santuari de la Mare de Déu del Mont el 25 de juliol de 1884 i, a partir d’aquell moment, s’inicià un vincle profund amb l’indret.

Un segle després, el 1986, es va inaugurar al santuari un monòlit dedicat a Verdaguer, gravat amb els versos de la darrera estrofa del poema “Els dos campanars”. Posteriorment, l’any 2008, s’hi va instal·lar el monument del capellà i poeta, obra de l’artista olotí Joan Ferrés. “El santuari és conegut pel vincle que hi va tenir el poeta Verdaguer, però no s’ha d’oblidar que el més important és la presència de la Mare de Déu“, subratlla Paquita Caritg.

La figura de Jacint Verdaguer, situada a escassa distància del santuari. | Cedida

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia