Milers de persones (més de quinze mil, segons l’organització) omplien la plaça d’Austerlitz (o ‘La Casona’, com se la coneix a Aiacciu), per escoltar les paraules del papa Francesc en una homilia en la qual es va preguntar “què hem de fer?”, al mig d’un altar en forma de barca, coronat per una creu-àncora. Al darrere, la estàtua de Napoleó, el personatge més il·lustre de l’illa.
En les seves paraules, Francesc va recordar la necessitat de renovació constant a l’Església. “Qui es creu just no es renova. En canvi, aquells que eren considerats pecadors públics volien passar d’una conducta deshonesta i violenta a una conducta nova. Els llunyans es fan propers quan Crist es fa proper a nosaltres”, va explicar el Papa, que abans de començar la missa es va veure envoltat per una multitud de joves que buscaven ser beneïts pel pontífex.
“Durant aquest temps d’Advent tinguem el valor de preguntar-nos, sense por: ‘què hem de fer?’. Demanem-ho amb sinceritat per preparar en nosaltres un cor humil i confiat al Senyor que ve”, va formular Francesc. Esperar. I com esperar el Messies? De dues maneres, va assenyalar: “L’espera desconfiada i l’espera joiosa”.
En primer lloc, l’espera desconfiada, que “està plena de recel i ansietat”. “Qui té la ment ocupada en pensaments egocèntrics perd l’alegria de l’ànim; en lloc de vetllar amb esperança, dubta sobre el futur”, va lamentar el Papa. Es tracta de cristians que, “interessats només en projectes mundans, no esperen l’obra de la Providència”.
“Què difosos estan avui aquests mals espirituals, especialment allà on s’estén el consumisme! Una societat així, envelleix insatisfeta perquè no sap donar; qui viu per a si mateix mai serà feliç”, va denunciar Francesc. Davant d’això, la fe. “La fe en Déu dóna esperança!”, va clamar el Papa, defensant el paper de la religiositat popular, el rés del Rosari o les confraries. “Exhorto els membres de les confraries a mostrar-se sempre propers i disponibles, especialment amb els més vulnerables, fent la fe activa en la caritat”.
En segon lloc, “l’espera joiosa”, basada en “l’alegria cristiana”, que “no és apàtica ni superficial”. “La vinguda del Senyor porta la salvació, per això és motiu d’alegria”, va recordar el Papa, que va insistir que “la nostra alegria no és un consol il·lusionador per suportar les tristors de la vida”, sinó “fruit de l’Esperit per la fe en Crist Salvador, que crida al nostre cor per alliberar-lo de la tristesa i l’avorriment”.
L’alegria ofereix “signes d’esperança que el món anhela”. Quins són? “El primer d’aquests signes és la pau”, la que porta “Emanuel, el Déu amb nosaltres, que dóna la pau als homes estimats pel Senyor”. “Que mentre ens preparem per rebre’l en aquest temps d’Advent, les nostres comunitats puguin créixer en la seva capacitat d’acompanyar tothom”.
“Estimats germans, tingueu fills, que seran la vostra alegria i consol en el futur. Mai no he vist tants nens com aquí, només a Timor Oriental. I només dos gossos! Aquesta és la vostra alegria”, va improvisar el Papa, arrencant les rialles i una ovació per part dels fidels corsos. En contraposició, els nens ucraïnesos, que “han perdut el somriure. Si us plau, pensem en el dolor de tants infants”.
Misèria, guerres, corrupció, violència
“Germans i germanes, malauradament sabem bé que no falten motius greus de dolor entre les nacions: misèria, guerres, corrupció, violència”, va recordar Francesc. “Tanmateix, la Paraula de Déu ens consola sempre. Davant de les devastacions que oprimeixen els pobles, l’Església anuncia una esperança segura, que no enganya, perquè el Senyor ve a habitar entre nosaltres”, va concloure. Per això, “el nostre compromís per la pau i la justícia troba, en la seva vinguda, una força inesgotable”.
“En tot temps i en qualsevol tribulació, Crist és la font de la nostra alegria. Per portar-la allà on sigui, tinguem-la sempre al cor. Llavors, serem testimonis de l’esperança que no defrauda”, va concloure.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
