El Papa acaba l’any com ho va començar: recordant la humanitat del Nen Déu (“nascut de la dona”). Perquè “Maria és la porta a través de la qual Crist va entrar al món”, com un de nosaltres, com un més i, per mitjà de la seva “humanitat fràgil es fa càrrec dels fràgils”. D’aquí ve el pas de Francesc, de la teoria teològica a la praxi: “Crist Jesús segueix venint en tots aquells que necessiten la mateixa cura; en cada germana i germà que trobem i que requereix atenció, escolta i tendresa”.
Només així, de la mà de Maria que ens porta a Jesús podrà renéixer l’esperança i “florir la pau a tots els pobles de la terra”.
La solemne eucaristia, presidida pel Papa i concelebrada pel cardenal Parolin, Secretari d’Estat, ha comptat també amb la presència de nombrosos cardenals, bisbes, sacerdots i fidels laics, juntament amb una nodrida representació de nens i nenes abillats de Reis Mags.
Text íntegre de l’homilia del Papa
Al començament d’un any nou que el Senyor ens concedeix, és bonic poder elevar la mirada del nostre cor a Maria. Ella, sent Mare, ens evoca la relació amb el Fill; ens remet a Jesús, ens parla de Jesús, ens orienta cap a Jesús. D’aquesta manera, la Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, ens introdueix novament al misteri del Nadal. Déu es va fer un de nosaltres al ventre de Maria ia nosaltres, que vam obrir la Porta Santa per donar inici al Jubileu, avui se’ns recorda que «Maria és la porta a través de la qual Crist va entrar al món» (S. AMBROS , Epístola 42, 4: PL VII).
L’apòstol Pau sintetitza aquest misteri afirmant que «Déu va enviar el seu Fill, nascut d’una dona» (Ga 4,4). Aquestes paraules –“nascut d’una dona”– ressonen avui al nostre cor i ens recorden que Jesús, el nostre Salvador, es va fer carn i es revela en la fragilitat de la carn.
Nascut d’una dona. Aquesta expressió ens remet abans que res al Nadal: el Verb es va fer carn. L’apòstol Pau especifica que va néixer d’una dona, com si sentís la necessitat de recordar-nos que Déu es va fer veritablement home a través d’un ventre humà. Hi ha una temptació, que atrau avui moltes persones i que pot seduir també molts cristians: imaginar o fabricar-nos un Déu “abstracte”, vinculat a una vaga idea religiosa, a alguna agradable emoció passatgera. En canvi, va néixer d’una dona, té una cara i un nom, i ens crida a relacionar-nos amb Ell.
Crist Jesús, el nostre Salvador, va néixer d’una dona; té carn i sang; procedeix del si del Pare, però s’encarna al ventre de la Verge Maria; ve de dalt del cel, però habita a les profunditats de la terra; és el Fill de Déu, però es va fer Fill de l´home. Ell, imatge de Déu omnipotent, va venir a la debilitat; i encara sense haver conegut el pecat, «Déu el va identificar amb el pecat a favor nostre» (2Co 5,21). Va néixer d’una dona i és un de nosaltres; precisament per això Ell ens pot salvar.
Nascut d’una dona. Aquesta expressió també ens parla de la humanitat de Crist, per dir-nos que Ell es revela en la fragilitat de la carn. S’encarnà al ventre d’una dona, naixent com totes les criatures, d’aquesta manera Ell es mostra en la fragilitat d’un Nen. Per això els pastors, quan van anar a veure amb els seus propis ulls el que l’Àngel els havia anunciat, no van trobar signes extraordinaris ni manifestacions grandioses, sinó que «van trobar Maria, Josep, i el nounat ficat al llit al pessebre» (Lc 2,16). Van trobar un nen indefens, fràgil, necessitat de tenir cura de la seva mare, necessitat de bolquers i d’aliment, de carícies i d’amor.
Sant Lluís Grignion de Montfort deia que la Saviesa divina «no va voler, encara que ho hagués pogut fer, lliurar-se directament als homes, sinó que va preferir comunicar-los-los per mitjà de la Verge Santíssima, ni va voler venir al món a l’edat de l’home perfecte, independent de els altres, sinó com a nen petit i feble, necessitat de les cures i assistència d’una Mare» (Tractat de la veritable devoció a la Santíssima Verge, 139). I a tota la vida de Jesús podem veure aquesta elecció de Déu, l’elecció de la petitesa i l’ocultació; Ell no cedirà mai a l’esplendor del poder diví per fer grans signes i imposar-se sobre els altres com li havia suggerit el diable, sinó que revelarà l’amor de Déu en la bellesa de la seva humanitat, habitant entre nosaltres, compartint la vida ordinària feta de fatigues i de somnis, mostrant compassió pels patiments del cos i de l’esperit, obrint els ulls dels cecs i reanimant els extraviats de cor. Jesús ens mostra Déu per mitjà de la seva humanitat fràgil, que es fa càrrec dels fràgils.
Germans i germanes, és bonic pensar que Maria, la jove de Natzaret, ens condueix sempre al misteri del seu Fill, Jesús. Ella ens recorda que Jesús ve a la carn i, per això, el lloc privilegiat on és possible trobar-lo és sobretot a la nostra vida, a la nostra humanitat fràgil, a la dels qui passen al nostre costat cada dia. Invocant-la com a Mare de Déu, afirmem que Crist ha estat generat pel Pare, però va néixer veritablement del ventre d’una dona. Afirmem que Ell és el Senyor del temps, però habita aquest temps nostre, també aquest nou any, amb presència d’amor. Afirmem que Ell és el Salvador del món, però el podem trobar i l’hem de buscar a la cara de tot ésser humà. I si Ell, que és el Fill de Déu, es va fer petit per ser abraçat per una mare, per ser cuidat i alimentat, aleshores significa que avui Ell segueix venint en tots aquells que necessiten la mateixa cura; a cada germana i germà que trobem i que requereix atenció, escolta i tendresa.
Confiem-li llavors aquest nou any que comença Maria, Mare de Déu, perquè també nosaltres aprenguem com Ella a trobar la grandesa de Déu en la petitesa de la vida; perquè aprenguem a cuidar tota criatura nascuda d’una dona, sobretot protegint el do preciós de la vida, com ho va fer Maria: la vida al ventre matern, la vida dels nens, la d’aquells que pateixen, la vida dels pobres, la vida dels nens ancians, la dels qui estan sols, la dels moribunds. I avui, a la Jornada Mundial de la Pau, tots estem cridats a acceptar aquesta invitació que brolla del cor matern de Maria: protegir la vida, fer-nos càrrec de la vida ferida, dignificar la vida de cada “nascut de dona”; és la base fonamental per construir una civilització de la pau. dignitat de la vida humana, des de la concepció fins a la mort natural, perquè tota persona pugui estimar la pròpia vida i mirar el futur amb esperança» (Missatge per a la LVIII Jornada Mundial de la Pau, 1 gener 2025).
Maria, Mare de Déu i Mare nostra, ens espera precisament aquí, al pessebre. També a nosaltres, com als pastors, ens mostra al Déu que ens sorprèn sempre, que no ve en l’esplendor del cel, sinó en la petitesa. d’un pessebre. Encomanem-li-hi aquest nou any jubilar, hi lliurem els interrogants, les preocupacions, els patiments, les alegries i tot. allò que portem al cor. Confiem-hi el món sencer, perquè reneixi l’esperança, perquè finalment floreixi la pau en tots els pobles de la terra.
Article publicat per José Manuel Vidal en col·laboració amb Religión Digital
