El Papa va tornar a comparèixer en públic aquest passat diumenge després de 9 dies ingressat al Policlínic Gemelli de Roma, on va ser operat el 7 de juny d’una hèrnia abdominal. Ho va fer per resar novament l’Àngelus des del balcó del Palau Apostòlic del Vaticà davant dels 15.000 fidels aplegats a la plaça de Sant Pere.
Amb un somriure i amb la veu encara fràgil, el pontífex va voler expressar la seva gratitud per les nombroses mostres “d’afecte, preocupació i amistat” que va rebre durant els dies en què va estar hospitalitzat. “Aquesta proximitat humana i espiritual ha sigut per mi de gran ajuda i consol. Gràcies a tots, gràcies a vosaltres, gràcies de cor!”, va dir Bergoglio.
Durant la seva al·locució posterior al res de l’Àngelus, el Papa va recordar que dimarts vinent, 20 de juny, se celebra el Dia Mundial del Refugiat, promogut per les Nacions Unides; i va expressar la seva “gran tristesa i dolor” per les víctimes del “gravíssim naufragi” que va tenir lloc el passat dimecres 14 de juny a prop de la costa de Grècia. “Renovo la meva pregària pels que han perdut la vida i imploro que sempre es faci tot el possible per prevenir tragèdies similars”, va clamar el Papa.
En el vaixell enfonsat al mar Jònic viatjaven unes 750 persones, de les quals s’estima que com a mínim unes 100 eren menors d’edat. La majoria dels supervivents (104) són homes sirians i egipcis; i entre ells hi ha alguns nens i també nou persones acusades de formar part de la xarxa de traficants que hauria organitzat el viatge. Fins ara, només 78 cadàvers han estat recuperats.
Francesc també va voler recordar una altra tragèdia, la del brutal atemptat contra una escola a l’oest d’Uganda. L’atac va costar la vida com a mínim a 40 estudiants i es creu que va ser perpetrat per un grup rebel vinculat amb Estat Islàmic. “Aquesta lluita, aquesta guerra per tot arreu”, va lamentar el Papa abans de demanar pregar per la pau i recordar un cop més “la martiritzada Ucraïna”.
Les paraules de Francesc a l’Àngelus
Estimats germans i germanes, bon dia!
Vull expressar la meva gratitud a tots aquells, en els dies del meu ingrés al Policlínic Gemelli, m’han manifestat afecte, preocupació i amistat, i m’han assegurat el suport de la pregària. Aquesta proximitat humana i espiritual ha estat per a mi de gran ajuda i consol. Gràcies a tots, gràcies a vosaltres, gràcies de cor!
Avui, a l’Evangeli, Jesús crida per nom i envia els dotze Apòstols. En enviar-los, els demana que anunciïn una sola cosa: “Aneu proclamant que el Regne del Cel és a prop” (Mt 10,7). És el mateix anunci amb què Jesús va iniciar la seva predicació: el regne de Déu, és a dir, la seva senyoria d’amor, s’ha fet propera, ve enmig nostre. I aquesta no és una notícia entre les altres, sinó la realitat fonamental de la vida: la proximitat de Déu, la proximitat de Jesús.
De fet, si el Déu del cel és a prop, nosaltres no estem sols a la terra i en les dificultats tampoc perdem la fe. Això és el primer que cal dir a la gent: Déu no és distant, sinó que és Pare. Déu no és distant, és Pare, et coneix i t’estima; vol agafar-te de la mà, també quan vas per corriols costeruts i difícils, també quan caus i et costa aixecar-te i reprendre el camí; Ell, el Senyor, és aquí, amb tu. Encara més, sovint en els moments en què ets més feble pots sentir més forta la seva presència. Ell coneix el camí, Ell és amb tu, Ell és el teu Pare! Ell és el meu Pare! Ell és el nostre Pare!
Ens quedem en aquesta imatge, perquè anunciar Déu proper és convidar a imaginar-se com un nen, que camina de la mà del pare: tot li sembla diferent. El món, gran i misteriós, esdevé familiar i segur, perquè el nen sap que està protegit. No té por i aprèn a obrir-se: troba altres persones, troba nous amics, aprèn amb alegria coses que no sabia i després torna a casa i explica a tots el que ha vist, mentre hi creix el desig de fer-se gran i fer les coses que ha vist fer el pare. És per això que Jesús parteix d’aquí, perquè la proximitat de Déu és el primer anunci: estant a prop de Déu vencem la por, ens obrim a l’amor, creixem en el bé i sentim la necessitat i la joia d’anunciar.
Si volem ser bons apòstols, hem de ser com els nens: asseure’ns “als genolls de Déu” i des d’aquí mirar el món amb confiança i amor, per testimoniar que Déu és Pare, que Ell només transforma els nostres cors i ens dona aquesta alegria i aquesta pau que nosaltres mateixos no podem assolir.
Anunciar que Déu és a prop. Però com fer-ho? A l’Evangeli Jesús aconsella no dir gaires paraules, sinó dur a terme nombrosos gestos d’amor i d’esperança en el nom del Senyor; no dir gaires paraules, sinó fer gestos: “Guariu malalts —diu— ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Gratis ho vau rebre: doneu-lo gratis” (Mt 10,8). Aquest és el cor de l’anunci: el testimoni gratuït, el servei. Us dic una cosa: a mi em deixen sempre perplex la xerrameca d’aquells qui parlen molt i no fan res.
Arribats a aquest punt, fem-nos algunes preguntes: nosaltres, que creiem en el Déu proper, confiem en Ell? Sabem mirar endavant amb confiança, com un nen que sap que és portat als braços del pare? Sabem asseure’ns als genolls del Pare amb la pregària, amb l’escolta de la Paraula, apropant-nos als sagraments? I, finalment, prop d’Ell, sabem infondre valentia als altres, fer-nos propers a qui pateix i està sol, a qui és lluny i també a qui ens és hostil? Aquesta és la concreció de la fe, això és el que compta.
I ara resem a Maria, que ens ajudi a sentir-nos estimats i a transmetre’ns proximitat i confiança.
