“Com el bon samarità, estem cridats a ser proïsme de tots els caminantes del nostre temps, a salvar les seves vides, curar les seves ferides i alleujar el seu dolor”. Així es va expressar el papa Francesc durant el moment de pregària pels migrants i refugiats, que va dirigir el passat dijous 19 d’octubre a la nit a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
La vigília, que va ser organitzada pel Dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral amb la participació de refugiats de Camerun, Ucraïna i El Salvador, va tenir lloc davant el monument “Angels Unawares”, l’escultura de Timothy Schmalz que va ser instal·lada a la plaça l’any 2019 coincidint amb la celebració de la 105 Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat.
En aquell marc, el pontífex va demanar guardar un minut de silenci per a recordar a tots els que han perdut la vida al llarg de les diferents rutes migratòries. “Per desgràcia, ja és massa tard per socórrer molts germans i germanes, i només ens queda plorar sobre les seves tombes, si és que tenen tomba. No obstant això, el Senyor coneix el rostre de cadascun d’ells, i no l’oblida”, va afirmar Francesc, en una cerimònia que va comptar amb la presència dels participants a l’Assemblea del Sínode que se celebra a Roma durant tot el mes d’octubre.
Recordant el tema del bon samarità escoltat en la lectura de l’Evangeli de Lluc, el Papa va dir que la paràbola mostra com passar “d’un món tancat a un món obert, d’un món en guerra a un en pau”. També va subratllar el paral·lelisme entre les rutes migratòries que emprenien els viatgers de Jerusalem a Jericó en l’antiguitat i les que emprenen actualment tantes persones, obligades a travessar “deserts, boscos i mars hostils”.
“Segrestats, explotats, torturats i violats”
“Durant el trajecte molts són robats, despullats i colpejats, sovint enganyats per traficants sense escrúpols i, sovint, venuts com a mercaderies”, va denunciar el Papa abans d’enumerar els “greus perills” als quals s’enfronten els migrants i refugiats del món actual: “Corren el risc de ser segrestats, explotats, torturats i violats, i molts no sobreviuen abans d’arribar al seu destí. Tristament, fins i tot en aquests dies som testimonis de com la gent fuig de la guerra i el terrorisme”, va lamentar.
Francesc va observar que l’acció del bon samarità no va consistir només en la caritat sinó que va incloure també els verbs acollir, protegir, integrar i promoure. En aquest aspecte, va remarcar que la seva atenció immediata a l’home va esdevenir una responsabilitat a llarg termini, ja que va tornar per a assegurar-se que estava plenament recuperat, al mateix temps que li ho feia possible. “L’oportunitat a llarg termini d’aquesta solidaritat condueix al creixement de societats més inclusives, més belles i més pacífiques”, va sentenciar.
El Papa va reiterar la seva crida a fer més segures les rutes i ampliar els canals regulars de migració, “perquè els viatgers d’avui no siguin víctimes de bandits”, i esforçar-se per contrarestar les xarxes criminals “que exploten les esperances i els somnis dels emigrants”.
