“Cada dia veiem amb els nostres propis ulls o llegim notícies de famílies senceres que perden la vida. És una guerra que afecta no només als militars sinó als civils”. Dos anys després de la invasió militar de Rússia sobre Ucraïna, així és el dia per a la majoria d’ucraïnesos, segons reconeix el nunci apostòlic a Kíev Mons. Visvaldas Kulbokas. En una entrevista al portal Sir, el representant de la Santa Seu confessa que, malgrat que molta gent s’ha acostumat al patiment diari imposat per aquesta “guerra sagnant”, el calvari del poble ucraïnès continua sent “enorme”. I és precisament aquesta situació dolorosa, en opinió del nunci, allò que marca la diferència entre els que viuen a Ucraïna a prop de les víctimes i els que són a fora.
“Des de lluny —assegura Kulbokas— podem parlar de guerra des d’un punt de vista teòric i de principis. Només amb ser aquí al lloc, entens que la guerra és sang. És sang degotant. Les persones són les primeres víctimes”. En aquest context, el nunci lituà es demana: “¿Com és possible que algú encara pugui justificar una acció tan cruenta que destrueix vides humanes, cada dia, cada dia, i no s’atura?”
“La guerra és l’infern”, subratlla l’eclesiàstic, que recorda que el papa Francesc continua compromès personalment, i “no només amb paraules”, en la recerca de maneres de restablir la pau a Ucraïna, tot i que “fins ara els seus esforços han estat insuficients”. Malgrat les dificultats, Kulbokas reivindica la fe i l’oració com a principals instruments de l’Església i del Papa. “Tenim —afegeix— l’instrument moral, que és alçar la veu en defensa de la vida humana. No tenim altres eines, però són eines que només es fan efectives quan s’escolten i, evidentment, aquest missatge de l’Església no s’ha rebut fins ara. No queda res a fer més que continuar”.
No hi ha lloc per a la fatiga
Conscient de la molta sang vessada en territori ucraïnès, el nunci adverteix que “la fatiga no té dret a existir” i assegura que tant el Papa com l’Església, continuaran buscant “tots els camins possibles per a la pau”. “Cap acció que amenaça i pren la vida d’un ésser humà té dret a existir. Això s’aplica a tothom. Quan posem la persona, els fills, les seves mares i pares al centre del nostre pensament, segur que ja no hi ha lloc per a l’agressivitat ni per a les prioritats que de vegades es donen a consideracions històriques i polítiques. Tot és teoria deslligada de la realitat. El principal repte avui és, doncs, mirar la sang que degota”, diu el nunci.
Kulbokas, que des de l’esclat del conflicte va assegurar la seva intenció de romandre a Ucraïna, no es resigna a la situació malgrat les dificultats. “Quan estem units, no només com a Europa sinó com a humanitat, som més forts en les nostres intencions de pau”, assegura. “No és competència meva parlar de política o d’armes, però com a home d’església em permeto subratllar aquesta necessitat d’una major unitat que ens permet mirar la realitat amb esperança, ens fa més valents i, per tant, més creatius. Quan la humanitat està unida, quan ens reconeixem germans i decidim centrar-nos en la part positiva, aleshores neixen les idees, es posen en marxa iniciatives i això també pot passar en aquest context de guerra”, conclou el nunci.
