“Vull anar a Kíev, però amb la condició d’anar també a Kíev. O als dos llocs o a cap”. Així s’ha expressat el papa Francesc sobre la possibilitat de mediació de la Santa Seu en el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. Ho ha fet durant una entrevista amb Elisabetta Piqué, corresponsal a Itàlia i el Vaticà del diari La Nación, amb motiu del desè aniversari de la seva arribada al pontificat; un període que el papa ha reconegut veure passar “molt de pressa”.
Durant el diàleg amb la periodista argentina, que ha durat gairebé una hora, Francesc ha reconegut que si bé ara per ara és difícil una trobada al Vaticà entre Volodimir Zelensky i Vladímir Putin, “és versemblant una reunió mundial, de delegats mundials” sobre el tema. “Hi ha un grup israelià que està treballant en això, també. Diversos actors que probablement conflueixin i puguin fer alguna cosa. El Vaticà hi treballa”, ha admès Bergoglio davant la seva amiga i biògrafa, que tot just ha arribat fa uns dies a Roma després de vàries setmanes cobrint la guerra a Ucraïna.
Des de 2013, el món ha viscut un període convuls a escala global en què, a més dels estralls de la pandèmia de covid i l’augment de les desigualtats, nombroses guerres i fenòmens meteorològics extrems han propiciat milions de morts i desplaçats arreu del planeta. El papa ha admès que en cap moment s’havia imaginat havent de liderar l’Església catòlica enmig d’una situació tant desastrosa i ha recordat que el primer xoc amb aquesta realitat el va tenir quan el 2014 (al centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial) va anar al cementiri de Redipuglia i va plorar. “Ningú se’n va adonar. Alguns anys després, un 2 de novembre, que vaig sempre a un cementiri a celebrar, vaig anar a celebrar al cementiri d’Anzio, un cementiri americà, i aquí hi ha les tombes dels soldats del famós desembarcament a Anzio. Anava mirant —això ho vaig explicar diverses vegades— l’edat de la gent, els nois… 20, 21, 19 anys… vaig plorar també (…) I avui està passant el mateix”, ha confessat.
En la conversa, que ha tingut lloc a la Casa Santa Marta, la residència que va escollir el papa per a viure enlloc de residir a l’apartament papal del Palau Apostòlic, Bergolgio també s’ha referit a l’anomenada ideologia de gènere. “Sempre distingeixo la pastoral amb les persones que tenen orientacions sexuals diverses d’allò que és la ideologia de gender. Són dues coses diferents: la ideologia de gènere, en aquests moments, és de les colonitzacions ideològiques més perilloses ja que dilueix les diferències. I la riquesa de la humanitat és el creixement a través de la tensió de les diferències entre l’home i la dona. El gender disminueix aquestes diferències i va fent un món igual, i això va contra la vocació humana”, ha conclòs.
Errors i encerts al llarg d’una dècada
Preguntat pels possibles errors comesos al llarg d’aquests deu anys de pontificat, Bergoglio ha respost que “el leitmotiv que està per sota de qualsevol error és la impaciència”. “He perdut la paciència més d’una vegada, i quan això passa, un pot patinar i cometre errors. Cal saber esperar”, ha reconegut el papa.
Pel que fa la feina feta durant aquesta dècada, el papa se sent satisfet de “tot allò que ha anat en la línia pastoral de la comprensió i del perdó de la gent”, en definitiva, d’allò que significa “donar lloc a tothom en l’Església”, i ha manifestat el seu desig de seguir obrint portes i obrir camins. En aquest sentit, ha recordat com de petit, a l’Argentina, “no es podien visitar la casa dels divorciats, i els protestants anaven tots a l’infern”. Sobre la possibilitat de viatjar al seu país, al qual no hi ha tornat des de 2013, Bergoglio ha dit que tant de bo pugui, tot i que, amb el sentit de l’humor habitual ha reconegut que la salvació de l’Argentina no vindrà de la seva visita.
