El Papa Francesc va expressar novament la seva preocupació per la tràgica situació que des de fa tres setmanes ha provocat els bombardejos incessants de l’exèrcit d’Israel sobre Gaza i va instar la comunitat internacional a garantir l’accés de l’ajuda humanitària i l’alliberament immediat dels ostatges israelians que té segrestats a la zona el grup Hamàs.
Ho va fer en el parlament posterior al res de l’Àngelus, durant el qual, citant al P. Ibrahim Faltas, Vicari de Terra Santa, que va comparèixer recentment en un programa de la televisió italiana, Francesc va demanar un alto el foc immediat al Pròxim Orient i va remarcar que “la guerra sempre representa una derrota per a la humanitat”. “Que ningú renunciï a la possibilitat d’aturar les armes. Que cessi el foc!”, va clamar el pontífex, davant dels milers de fidels congregats a la plaça de Sant Pere.
Després va agrair a tothom participació en la Jornada de dejuni, oració i penitència per la pau, celebrada el divendres anterior, el Papa va instar a la comunitat global a continuar pregant per la pau al Pròxim Orient, així com a Ucraïna i altres regions que es troben en guerra.
Francesc també va dedicar paraules de solidaritat a la població d’Acapulco, Mèxic, que es troba enmig d’una greu crisi després del pas d’un huracà devastador. El pontífex va expressar la seva profunda preocupació per les víctimes i les seves famílies, instant la intercessió de La nostra Senyora de Guadalupe per a brindar suport i fortalesa a tots els afectats per aquest impacte climàtic.
Catequesi
Benvolguts germans i germanes, bon dia!
L’Evangeli d’avui ens parla del major dels manaments (cf. Mt 22, 34-40). Un doctor de la llei interroga Jesús sobre aquest tema, i Ell respon amb el “gran manament de l’amor”: «Estimaràs al Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment [… i] al teu proïsme com a tu mateix» (vv. 37.39). Amor a Déu i al proïsme, inseparables l’u de l’altre. Detinguem-nos un moment per a reflexionar sobre això.
El primer: el fet que l’amor al Senyor ve primer de tot ens recorda que Déu sempre ens precedeix, ens anticipa amb la seva infinita tendresa (cf. Jn 4,19), amb la seva proximitat, amb la seva misericòrdia, perquè Ell sempre és a prop, és tendre i misericordiós. Un nen aprèn a estimar en la falda de la mare i del pare, i nosaltres el fem als braços de Déu: diu el Salm (131,2), «com un nen tranquil en la falda de la seva mare», així hem de sentir-nos als braços de Déu. I allí, absorbim l’afecte del Senyor; allí trobem l’amor que ens empeny a donar-nos amb generositat. Ho recorda Sant Pau quan diu que la caritat de Crist té en si una força que ens empeny a estimar (cf. 2 Cor 5,14). I tot comença a partir d’Ell. No pots estimar seriosament als altres si no tens aquesta arrel, que és l’amor de Déu, l’amor de Jesús.
El segon aspecte que es desprèn del manament de l’amor. Vincula l’amor a Déu a l’amor al proïsme i significa que, estimant els germans, nosaltres reflectim, com a miralls, l’amor del Pare. Reflectir l’amor de Déu, aquí està el centre de la qüestió; estimar-li a Ell, a qui no veiem, a través del germà, a qui veiem (cf. 1 Jn 4,20). Un dia, un periodista va preguntar a santa Teresa de Calcuta si creia que estava canviant el món amb el que feia, i ella li va respondre: «Jo no! Jo mai vaig pensar a canviar el món! Solament vaig intentar ser una gota d’aigua neta en la qual pogués brillar l’amor de Déu» [Conferència de premsa per al lliurament del Nobel per la Pau, 1979]. Així va ser com ella, tan petita, va poder fer tant de bé: reflectint, igual que una gota, l’amor de Déu. I si, a vegades, mirant-la a ella i a altres sants, arribem a pensar que són herois inimitables, pensem en aquesta petita gota —l’amor és una gota que pot canviar moltes coses. I com es fa això? Fent el primer pas, sempre. A vegades no és fàcil fer el primer pas, oblidar coses, fer el primer pas— fem-ho. Aquesta és la gota: fer el primer pas.
Per això, benvolguts germans i germanes, pensant en l’amor de Déu que sempre ens precedeix, podem preguntar-nos: soc agraït al Senyor, que és el primer a estimar-me? Sento l’amor de Déu i Li estic agraït? I: intento reflectir el seu amor? M’esforço per estimar els meus germans i germanes, per fer aquest segon pas?
Que la Mare de Déu ens ajudi a viure el gran manament de l’amor en la nostra vida quotidiana: estimar i deixar-nos estimar per Déu i estimar als nostres germans
