“S’han fet molts progressos gràcies a la Declaració Universal dels Drets Humans, però encara falta molt i, a vegades, lamentablement, es torna enrere”. Amb aquestes paraules va recordar el papa Francesc la commemoració del 75è aniversari del document adoptat per les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 per establir els principis bàsics dels drets humans després d’una cruenta Segona Guerra Mundial que va provocar la mort, directament o indirecta, de més de 70 milions de persones arreu del món.
En la seva al·locució després del res de l’Àngelus, el pontífex va recordar que la carta de les Nacions Unides “és com una via mestra” i que “el compromís amb els drets humans no s’acaba mai”. “En aquest sentit —va assegurar Francesc— estic prop de tots aquells que, sense proclamar-se, en la vida concreta de cada dia, lluiten i paguen en persona per defensar els drets d’aquells que no compten“.
La Declaració Universal dels Drets Humans, que no és legalment vinculant, va com a fruit de l’anhel de la comunitat internacional que no es tornessin a repetir mai més atrocitats com les que es van donar en el transcurs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Si bé la seva existència ha servit des d’aleshores com a guia fonamental per a la creació de tractats i lleis de drets humans a escala nacional internacional, setanta-cinc anys després de la redacció d’aquesta carta, són nombroses les poblacions que, com va recordar el papa Francesc, pateixen a causa de la guerra.
En aquest aspecte, el Papa va expressar la seva satisfacció per l’alliberament d’un “nombre significatiu” de presoners armenis i àzeri. “Espero amb gran esperança aquest senyal positiu per a les relacions entre Armènia i l’Azerbaidjan, per a la pau al Caucas Meridional, i animo les parts i els seus líders al fet que concloguin el Tractat de Pau al més aviat possible”, va afirmar.
“Anem cap a Nadal: serem capaços, amb l’ajuda de Déu, de fer passos concrets de pau?”, es va demanar el Papa. “No és fàcil, ho sabem. Alguns conflictes tenen arrels històriques profundes. Però també tenim el testimoni d’homes i dones que han treballat amb saviesa i paciència per a la convivència pacífica. Seguim el seu exemple!”, va afegir.
En aquest punt, el Papa va reiterar la necessitat de fer tot el possible per abordar i eliminar les causes dels conflictes. “Mentrestant, pel que fa als drets humans, que es protegeix els civils, els hospitals, els llocs de culte, s’alliberin els ostatges i es garanteix l’ajuda humanitària“, va clamar Francesc, en referència al conflicte a Terra Santa, dos dies després que EUA vetés al Consell de Seguretat de les Nacions Unides la resolució d’alto el foc a Gaza, on, durant els darrers 66 dies —amb una treva d’una setmana pel mig—, l’exèrcit israelià ha dut a terme bombardejos massius que han generat una catàstrofe humanitària sense precedents en la llarga història del conflicte. En aquest context, l’oficina de Drets Humans de l’ONU ha alertat aquest cap de setmana que “aquells que no moren sota les bombes a Gaza estan en risc de morir de fam, set i malalties”.
