La trobada amb els operadors de la caritat i inauguració de la Casa de la Misericòrdia, a Ulan Bator, ha posat fi aquest dilluns al matí al viatge apostòlic del papa Francesc a Mongòlia. En aquest centre orientat a acollir les persones més vulnerables de la societat mongola, Francesc ha pogut sentir els testimoniatges del director, d’una missionera i d’una dona discapacitada, els quals han parlat de l’acolliment evangèlic que s’ofereix en un espai en el qual els operadors de la caritat proporcionen no sols assistència, sinó consol, escolta i cures mèdiques als més vulnerables.
La Casa de la Misericòrdia és un projecte que es va començar a gestar l’any 2019 al barri de Bayangol per iniciativa de l’Església local. En el seu mateix nom, segons Francesc, “està la definició de l’Església, cridada a ser un lloc acollidor on tots puguin experimentar un amor més alt, que estremeix i commou el cor: l’amor tendre i provident del Pare, que ens vol germans i germanes a la seva casa”.
Durant la inauguració del centre, el Papa ha beneït una placa i ha reiterat la importància fonamental de la caritat a l’Església; també ha recordat el paper del voluntariat lliure i allunyat de la lògica del benefici personal. “Per a fer el bé l’única cosa que es necessita és un bon cor”, ha afirmat Bergoglio en el seu cinquè i últim discurs en aquest país de l’Àsia central.
La Casa de la Misericòrdia acollirà aquells que Francesc anomena els descartats de la societat: nens i joves marcats per una infantesa desafortunada, persones sense llar que no tenen accés al servei nacional de salut. Per al Papa, tots ells hauran de trobar en aquest nou centre “una expressió concreta d’aquesta cura de l’altre en el qual es reconeixen“, “un port on experimentar escolta i comprensió” i on “els germans i germanes que lluiten per eludir els problemes de la vida”.
“La dimensió caritativa fonamenta la identitat de l’Església i és el criteri per a reconèixer al Senyor en el món i assegurar el seu Regne”, ha reiterat el Papa, subratllant que l’Església, igual com els habitatges tradicionals de Mongòlia, està construïda sobre quatre columnes: “Comunió, litúrgia, servei i testimoniatge”.
El Papa ha subratllat també que des que els primers missioners van arribar a Ulan Bator durant els anys noranta, “van sentir immediatament la crida a la caritat, que els va portar a fer-se càrrec de la infància desemparada, dels germans i germanes sense llar, dels malalts, de les persones amb discapacitats, dels presos i dels qui, en la seva situació de sofriment, demanaven ser acollits”, ha dit el pontífex. “D’aquestes arrels —ha afegit— ha crescut un tronc, han brollat branques i han crescut molts fruits en forma de projectes solidaris gestionats per institucions missioneres”.
Desmuntant els mites del voluntariat
En el seu missatge adreçat als operadors de la Casa de la Misericòrdia, Francesc ha reflexionat sobre tres estereotips sense fonament que acompanyen al voluntariat catòlic. El primer, que no és necessari ser ric per a fer el bé. “Al contrari, gairebé sempre és la gent corrent la que dedica temps, coneixement i cor a preocupar-se pels altres”, ha assegurat Francesc.
El Papa també ha afirmat que l’Església no es dedica a la promoció social per proselitisme, “com si preocupar-se pels altres fos una forma de persuasió per a atreure’ls al mateix bàndol”. “Els cristians reconeixen als necessitats i fan el que poden per a alleujar el seu sofriment perquè allí veuen a Jesús, el Fill de Déu, i en Ell la dignitat de tota persona, cridada a ser fill o filla de Déu”, ha afirmat el Papa, desmentint així el fet que l’Església vulgui atreure nous adeptes a través de la seva dimensió caritativa.
El tercer mite a derrocar, segons el Papa, és aquell segons el qual en el voluntariat només compten els mitjans econòmics, “com si l’única manera d’ocupar-se dels altres fora emprar personal assalariat i invertir en grans estructures”. “Certament —ha explicat Francesc— la caritat requereix professionalitat, però les iniciatives caritatives no han de convertir-se en negocis, sinó conservar la frescor de les obres de caritat, on els necessitats troben persones capaces d’escolta i compassió, més enllà de qualsevol compensació”, ha conclòs el Papa.
