El papa Francesc compleix 88 anys aquest dimarts 17 de desembre. I tal com ha passat en anys anteriors, la seva agenda d’activitats del dia no contempla cap festa especial per celebrar aquest aniversari. Tenint en compte la proximitat de Nadal —el Vaticà ja va inaugurar fa més d’una setmana la decoració de Nadal a la plaça de Sant Pere i a l’Aula Pau VI— fonts pròximes al pontífex asseguren que és probable que dediqui bona part del dia a preparar audiències privades i escriure les homilies i els missatges urbi et orbi per a les celebracions litúrgiques.
La celebració que no va poder evitar Francesc va ser la que li van preparar els 66 periodistes que el van acompanyar en el seu viatge a Aiacciu el passat diumenge 15 de desembre. Va ser en el vol de tornada cap a Roma quan Valentina Alazraki, degana del col·lectiu, va lliurar en nom de tots els periodistes acreditats al Vaticà un pastís simbòlic al Papa quan aquest es va desplaçar a la part de darrere de l’aeronau per saludar-los i agrair-los la seva feina.
La inspiració per al sacerdoci
Aquest mes és també l’aniversari de l’ordenació sacerdotal del pontífex argentí. Concretament, va ser un 13 de desembre de 1969 quan el jesuïta Jorge Mario Bergoglio, tot just abans de fer 33 anys, va ser ordenat sacerdot per l’arquebisbe emèrit de Còrdova (Argentina), Ramón José Castellano. Segons relata el llibre El jesuita: Conversaciones con el cardenal Jorge Bergoglio, Bergoglio va trobar la seva vocació al sacerdoci mentre estava en camí disposat a celebrar el Dia de la Primavera. Quan va passar per una església per confessar-se, finalment va acabar sent inspirat per aquell sacerdot.
Conegut com el Padre Jorge, en els seus primers anys com a prevere, va prosseguir la seva formació com a jesuïta entre 1970 i 1971 a Espanya. El 22 d’abril del 1973 va emetre les seves professions perpètues a la Companyia de Jesús. Quan va tornar a l’Argentina va servir com a professor a la facultat de Teologia de San José a la localitat de San Miguel (als afores de la ciutat de Buenos Aires), rector del Col·legi i, a l’edat de 36 anys, va ser designat provincial de l’Argentina.
De la dictadura Argentina al cardenalat
La tasca al capdavant dels jesuïtes la va desenvolupar durant sis anys marcats per la dictadura militar de Videla, que va posar sota sospita molts jesuïtes pel seu compromís social. En aquest sentit, els casos més coneguts van ser els de Orlando Yorio i Franz Jalics, que van estar en captiveri i torturats durant sis mesos.
Després d’aquell període convuls, Bergoglio va marxar a Alemanya per ultimar la tesi doctoral i posteriorment es va instal·lar de nou a l’Argentina. El 27 de juny de 1992, després d’uns anys col·laborant amb el cardenal Antonio Quarracino, va ser nomenat bisbe a la catedral de Buenos Aires. Amb la mort del purpurat l’any 1998, el jesuïta va ser passar a ser arquebisbe de la diòcesi primada de l’Argentina i, el 2001, va ser creat cardenal pel papa Joan Pau II.
Durant aquesta darrera etapa a l’Argentina va intentar crear comunitats més obertes i fraternes, disposades a acollir els més pobres i necessitats. Un altre moment clau d’aquells anys per al futur Papa va ser la V Conferència del CELAM, celebrada al mes de maig de 2007 al santuari d’Aparecida (Brasil). La trobada, en què Bergoglio va jugar un paper destacat presidint la comissió de redacció del document final, va servir per reafirmar el compromís amb els pobres i la justícia social i es va marcar un renovat enfocament evangelitzador, destacant la necessitat de fer front als reptes socials i culturals de la regió.
“Un Papa arribat des de la fi del món”
Amb aquell esperit va arribar pocs anys després el recordat conclave del 13 de març de 2013, en què Jorge Mario Bergoglio va ser escollit el papa número 266 de l’Església catòlica, en substitució de Benet XVI, que havia presentat la seva renúncia uns dies abans. “Sembla que els meus germans cardenals han anat a buscar un Papa gairebé a la fi del món”, va bromejar Francesc en la seva primera aparició a la plaça de Sant Pere, on va explicar que havia escollit aquell nom en honor a sant Francesc d’Assís, il poverello, que va destacar per la seva humilitat, pobresa i amor pels pobres i la natura.
