El papa Francesc va fer aquest diumenge una nova crida al diàleg per acabar amb el conflicte a la Franja de Gaza al final del prec del Regina Caeli, a la plaça de Sant Pere. “Si us plau, continuem resant per la martiritzada Ucraïna que pateix tant i també per Palestina i Israel, perquè arribi la pau i es reforci el diàleg entre ells i porti bons fruits”, va dir Francesc. I va afegir: “No a la guerra, sí a la pau i al diàleg“.
A més, el papa Francesc va dedicar les seves oracions a les poblacions de l’estat de Rio Grande do Sul, del Brasil, afectades per les greus inundacions dels últims dies, segons va explicar el mateix Bergoglio. “Que el Senyor aculli els difunts i doni consol els seus familiars i tots els que han hagut d’abandonar casa seva”, va dir el Papa.
Les autoritats brasileres van confirmar el passat dissabte que les pluges i desbordaments dels rius al sud del país han causat inundacions, almenys 56 morts i un total de 74 desapareguts. Unes altres set morts més registrades a les zones afectades per les inundacions podrien afegir-se a la llista de víctimes, però les autoritats encara investiguen si la causa d’aquestes morts està relacionada amb les pluges, segons ha informat Defensa Civil.
L’estat més afectat és Rio Grande do Sul, fronterer amb l’Uruguai i l’Argentina, on hi ha 55 morts confirmades, mentre que al veí estat de Santa Catarina s’ha registrat una mort. Un total de 82.566 persones han hagut d’abandonar casa seva a Rio Grande do Sul, 13.324 de les quals romanen en albergs públics.
Article publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
Regina Caeli
Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui l’Evangeli ens explica que Jesús va dir als Apòstols: «Ja no els anomeno servents, sinó amics» (cf. Jn 15,15). Què vol dir això?
A la Bíblia, els «servents» de Déu són persones especials, a les quals Déu confia missions importants, com Moisès (cf. Ex 14,31), el rei David (cf. 2 Sam 7,8), el profeta Elies ( cf. 1 Re 18,36), fins a la Verge Maria (cf. Lc 1,38). Són persones a les mans de les quals Déu posa els seus tresors (cf. Mt 25,21). Però tot això, segons Jesús, no n’hi ha prou per dir qui som per a Ell, això no n’hi ha prou, cal alguna cosa més, una mica més gran, que va més enllà dels béns i dels plans mateixos: cal l’amistat.
Ja des de nens aprenem com n’és de bonica aquesta experiència: als amics els oferim les nostres joguines i els regals més bonics; després, en créixer, com a adolescents, els confiem els nostres primers secrets; com a joves els oferim lleialtat; com a adults compartim satisfaccions i preocupacions; com a gent gran compartim els records, les consideracions i els silencis de llargs dies. La Paraula de Déu, al Llibre dels Proverbis, ens diu que «el perfum i l’encens alegren el cor, i la dolçor d’un amic consola l’ànima» (27,9). Pensem per un moment en els nostres amics, en les nostres amigues, i donem gràcies al Senyor! Un espai per pensar-hi…
L’amistat no és fruit del càlcul, ni de constricció: neix espontàniament quan reconeixem alguna cosa de nosaltres mateixos a l’altra persona. I, si és veritable, l’amistat és tan forta que no decau ni tan sols davant de la traïció. «L’amic estima en tota ocasió» (Pr 17,17) -diu el Llibre dels Proverbis-, com ens mostra Jesús quan Judes, que el traeix amb un petó, li diu: «Amic, per això ets aquí! » (Mt 26,50). Un veritable amic no t’abandona, ni tan sols quan comets un error: et corregeix, et pot reprendre, però et perdona i no t’abandona.
I avui Jesús, a l’Evangeli, ens diu que per a Ell som precisament això, amics: persones estimades més enllà de tot mèrit i expectativa, a les quals Ell tendeix la mà i ofereix el seu amor, la seva Gràcia, la seva Paraula; amb les quals –amb nosaltres, els seus amics – comparteix allò que li és més estimat, tot allò que ha escoltat del Pare (cf. Jn 15,15). Fins al punt de fer-se fràgil per a nosaltres, fins a posar-se a les nostres mans sense defensa ni pretensions, perquè ens estima. El Senyor ens vol, i com a amic vol el nostre bé i vol que participem del seu.
Preguntem-nos, doncs: quina cara té el Senyor per a mi? La cara d’un amic o d’un estrany? Em sento estimat per Ell com un ésser estimat? I quina és la cara de Jesús que testimonia els altres, especialment els que cometen errors i necessiten perdó?
Que Maria ens ajudi a créixer a l’amistat amb el seu Fill ia difondre-la al nostre voltant.
