El papa Francesc ha rebut aquest dilluns al Palau Apostòlic del Vaticà una delegació de familiars de persones segrestades per Hamàs el passat 7 d’octubre de 2023 a la frontera entre Israel i Gaza. La trobada ha durat poc menys d’una hora i s’ha produït exactament sis mesos després del brutal atac de Hamàs que va acabar amb l’assassinat de 1.200 persones i el segrest de 240.
Els membres de la delegació, que han portat pancartes amb els rostres dels segrestats, es reuniran amb representants d’institucions italianes i de les comunitats jueves del país. Segons han informat els mitjans vaticans, entre els participants en la trobada amb el pontífex hi ha hagut, entre altres, Bezalel Shnaider, oncle de Shiri Bibas, la dona segrestada juntament amb els seus dos fills de 4 anys i 9 mesos, Ariel i Kfir (el menor dels ostatges va complir el seu primer any de vida en captivitat); també ha estat Gal Dalal, supervivent del Festival Supernova i germà de Guy, de 22 anys, segrestat durant l’esdeveniment.
Es tracta de la segona trobada del papa Francesc amb víctimes de la guerra a Terra Santa, ja que el passat 22 de novembre es va reunir, per separat, amb els familiars d’altres ostatges israelians i amb un grup de palestins els parents dels quals es troben a Gaza enmig de la guerra. “Francesc vol expressar la proximitat espiritual al patiment de cadascun”, va explicar llavors el portaveu Matteo Bruni. En aquest sentit, el pontífex ha fet nombroses crides a l’alto el foc a la Franja i ha exigit també l’alliberament dels ostatges i l’entrada d’ajuda humanitària a l’enclavament com a condicions urgents i necessàries per a una solució del conflicte.
El saldo de sis mesos de guerra
Els atacs de Hamàs del 7 d’octubre van desencadenar una contundent agressió militar com a represàlia. En aquests sis mesos de guerra, les Forces de Defensa d’Israel han assassinat almenys 33.000 palestins, el 70% infants i dones, i n’ha ferit uns 75.000. Els bombardejos massius i l’ús de la fam com a arma de guerra han provocat el desplaçament del 90% dels habitants de Gaza i una epidèmia de fam particularment greu al nord de la Franja, on més d’una vintena de menors de curta edat haurien mort per inanició.
Des de l’inici del conflicte, el govern de Benjamin Netanyahu ha ignorat ordres del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia orientades a facilitar l’entrada i distribució d’ajuda humanitària; també ha obviat una resolució vinculant del Consell de Seguretat de l’ONU —facilitada per l’abstenció dels EUA— exigint un alto el foc immediat.
Aquest diumenge, pocs dies després de l’assassinat a Gaza de set cooperants de l’ONG nord-americana World Central Kitchen, l’augment de la pressió internacional i, sobretot, la del seu màxim aliat, els EUA, ha portat Israel a retirar el seu exèrcit del sud de Gaza i a reprendre negociacions diplomàtiques al Caire, amb la mediació de Qatar, Egipte i els EUA, per arribar a un alto el foc i l’alliberament dels ostatges. En aquest punt, Netanyahu ha assegurat que la campanya militar continuarà si els ostatges no són posats en llibertat.
