El papa Francesc ha elogiat la convivència pacífica de la multiplicitat de cultures, llengües, ètnies i religions que habiten a Indonèsia. Ho ha fet aquest dimecres 4 de setembre en el seu primer discurs, pronunciat vint-i-quatre hores d’haver arribat a l’arxipèlag més gran del món.
L’al·locució ha tingut lloc al palau presidencial Istana Merdeka en el marc de la trobada entre el pontífex argentí i el president Yoko Widodo i unes 300 persones, entre autoritats polítiques, diplomàtiques i religioses, davant les quals Francesc ha aprofitat per denunciar les injustícies socials que es troben en les bases de les guerres actuals escampades arreu del món.
“Igual com l’oceà és l’element natural que uneix a totes les illes indonèsies, el respecte mutu per les característiques culturals, ètniques, lingüístiques i religioses específiques de tots els grups humans d’Indonèsia és el teixit connectiu indispensable per a fer unit i orgullós al poble indonesi”, ha dit Francesc en aquest parlament d’obertura del seu 45è viatge apostòlic.
Fent referència al lema nacional del país asiàtic, el pontífex ha subratllat que aquesta “realitat multiforme de pobles diferents fermament units en una sola nació” mostra que, com “la gran biodiversitat” present en l’arxipèlag és “font de riquesa i esplendor”, de la mateixa manera “les diferències específiques contribueixen a formar un magnífic mosaic, en el qual cada fitxa és insubstituïble element per compondre una gran obra original i preciosa”. “Aquest és el vostre tresor, és la vostra riquesa més gran”, ha advertit Francesc.
Mantenir el savi i delicat equilibri
El bisbe de Roma ha remarcat que la “grandesa de la política” rau en la consciència de la necessitat de “defensar contínuament” aquest “savi i delicat equilibri” entre la multiplicitat de les cultures i de les diferents visions ideològiques i les raons que consoliden la unitat. “Es tracta d’un treball artesanal, encomanat a tots, però de manera especial a l’acció duta a terme per la política, quan aquesta té com a objectiu l’harmonia, l’equitat, el respecte dels drets fonamentals de l’ésser humà, el desenvolupament sostenible, la solidaritat i la cerca de la pau, tant dins de la societat com amb els altres pobles i nacions”.
Francesc ha manifestat el desig de l’Església catòlica de promoure un diàleg interreligiós orientat a afavorir una “harmonia pacífica i constructiva, que asseguri la pau i uneixi les forces per a vèncer els desequilibris i les bosses de misèria que encara persisteixen en algunes zones”. “D’aquesta manera es podran eliminar els prejudicis i augmentar un clima de respecte i confiança mútua, indispensable per a afrontar reptes comuns com la lluita contra l’extremisme i la intolerància, que intenten imposar-se mitjançant l’engany i la violència”, ha subratllat Bergoglio.
En aquest aspecte, el Papa ha recordat que l’Església està “al servei del bé comú” i vol “reforçar la col·laboració amb les institucions públiques i altres subjectes de la societat civil, però mai fent proselitisme”.
Els obstacles a la fraternitat humana
Després de referir-se a les “valuoses indicacions” presents en la Constitució d’Indonèsia de 1945 sobre la direcció del camí que ha triat pel país cap a la democràcia i la independència, Francesc ha advertit de les “tendències que impedeixen la fraternitat universal”.
“En diverses regions veiem el sorgiment de violents conflictes, que sovint són el resultat d’una falta de respecte mutu, de la voluntat intolerant de fer prevaler costi el que costi els seus interessos, la seva posició o la seva narració històrica parcial, fins i tot quan això comporta sofriments sense fi per a col·lectivitats senceres i desemboca en veritables guerres sagnants”, ha formulat el Papa.
En aquest punt, Francesc ha fet seves les paraules que sant Joan Pau II va pronunciar durant la seva visita a aquest mateix palau, el 1989. En aquella ocasió, el pontífex polonès va parlar de la legítima pluralitat, el respecte als drets humans i polítics i de la unitat nacional basada en la tolerància i respecte pels altres.
“Encara que de vegades, en el curs dels esdeveniments històrics, els principis inspiradors esmentats anteriorment no sempre han tingut la força d’imposar-se en qualsevol circumstància, continuen sent vàlids i fiables, com un far que mostra la direcció a seguir i adverteix dels errors més perillosos que cal evitar”, ha dit Francesc abans de concloure el seu discurs manifestant el seu desig que tots, en la seva tasca quotidiana, “sàpiguen inspirar-se en aquests principis i fer-los efectius en l’exercici ordinari de les seves funcions respectives”.
