El papa Francesc va aprofitar aquest dissabte el seu primer discurs a Papua Nova Guinea per advertir que els ingressos de l’explotació dels recursos naturals, sovint en mans de societats estrangeres, siguin millor distribuïts per a ajudar a les poblacions d’aquests països.
Davant les autoritats del país després de reunir-se amb el governador general, Bob Dadae, durant el seu primer dia oficial a Port Moresby, va considerar “que encara que per a l’explotació sigui necessari recórrer a competències més àmplies i a grans empreses internacionals, és just que es tingui degudament en compte en la distribució dels ingressos i la utilització de la mà d’obra les necessitats de les poblacions locals, de manera que es produeixi una millora efectiva de les seves condicions de vida”.
Francesc va arribar divendres a la nit des d’Indonèsia a Papua Nova Guinea, una terra rica de recursos naturals amb importants reserves minerals d’or, coure i níquel i també ric en petroli i gas, però on, segons OXFAM, el nivell de desigualtat és el més elevat de tota Àsia i el Pacífic i és el país fora de l’Àfrica subsahariana que ocupa el lloc més baix (156/187) en l’Índex de Desenvolupament Humà (*IDH) de Nacions Unides.
Papua Nova Guinea té la tercera major biodiversitat del món, però està sofrint una desforestació massiva pels cultius i l’empreses fusteres, per la qual cosa Francisco també va indicar que és necessària “una gran responsabilitat, de governants i ciutadans junts, per a afavorir totes les iniciatives oportunes per a valorar els recursos naturals i els recursos humans, de tal mode que es pugui donar vida a un desenvolupament sostenible i equitatiu, que promogui el benestar de tots, sense excloure a ningú”.
Al costat del governador general i davant el primer ministre, James Marape, en el palau de congressos APEC House de la capital, el bisbe de Roma va indicar que “la condició necessària per a aconseguir aquests resultats duradors és l’estabilitat de les institucions”.
Així mateix, va fer una crida per al cessament de les agressions tribals, “que desgraciadament causen moltes víctimes, no permeten viure en pau i obstaculitzen el desenvolupament” i per això va apel·lar “al sentit de responsabilitat de tots perquè es detingui l’espiral de violència i s’emprengui decididament el camí que condueix a una cooperació fructífera, en benefici de tots els habitants del país.”
Va instar també a resoldre la qüestió de l’estatus de l’illa de Bougainville per a evitar “el ressorgiment d’antigues tensions”. La regió autònoma de Bougainville va signar en 2021 un acord de pau entre els seus líders i el Govern que va posar fi a un llarg i sagnant conflicte armat que es va saldar amb 20.000 morts, prop del 10 % de la població i va obrir el camí a una independència gràcies també a un referèndum, però que encara no s’ha completat,
A la classe política del país, va instar “a sacrificar alguna cosa de les pròpies posicions en benefici del bé de tots” per a “posar en marxa les forces essencials per a millorar la infraestructura, per a abordar les necessitats sanitàries i educatives de la població i augmentar les oportunitats de treball digne”.
