El papa Francesc aborda el tema de la pregària en la catequesi de l’audiència dels dimecres. I, després de reconèixer que “no sabem pregar”, convida els fidels a aprendre a pregar segons l’Esperit, perquè “Ell és qui dona la pregària i Ell és qui se’ns dona per la pregària”. És a dir, “preguem a Déu a través de Déu”. I moltes vegades preguem malament: “mali, mala, male petimus”, que significa: sent dolents (mali), demanem coses equivocades (mala) i de manera equivocada (male)”. Per evitar aquesta forma errònia de pregar, Francesc convida a decantar-se per la pregària d’intercessió, perquè “aquesta pregària és especialment agradable a Déu, ja que és la més gratuïta i desinteressada”.
Abans d’iniciar l’audiència dels dimecres, el Papa va dipositar una rosa davant de la Mare de Déu dels Desemparats i, després d’una breu pregària davant d’ella, va explicar de quina imatge es tractava: “Saludo la Mare de Déu dels Desemparats, la Verge que cuida els pobres, la patrona de València. València, que pateix tant, i també altres parts d’Espanya. València, que està sota l’aigua i pateix. Jo volia que estigués aquí la patrona de València, aquesta imatgeta que els mateixos valencians m’han regalat. Avui, de manera especial, demanem per València i per altres zones d’Espanya que estan patint per l’aigua”.
Text íntegre de la catequesi del Papa
Estimats germans i germanes, bon dia!
L’acció santificadora de l’Esperit Sant, a més de la Paraula de Déu i els Sagraments, s’expressa en la pregària, i és a aquesta que volem dedicar la reflexió d’avui. L’Esperit Sant és al mateix temps subjecte i objecte de la pregària cristiana. És a dir, Ell és qui dóna la pregària i Ell és qui se’ns dóna per la pregària. Nosaltres preguem per rebre l’Esperit Sant, i rebem l’Esperit Sant perquè veritablement puguem pregar, és a dir, com a fills de Déu, no com a esclaus.
En primer lloc, hem de pregar per rebre l’Esperit Sant. En aquest sentit, hi ha una paraula molt precisa de Jesús en l’Evangeli: «Si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, quant més el Pare del Cel donarà l’Esperit Sant a aquells que li ho demanin!» (Lc 11,13). En el Nou Testament veiem que l’Esperit Sant descendeix sempre durant la pregària. Descendeix sobre Jesús en el baptisme al Jordà, mentre “estava en pregària” (Lc 3,21); i va descendir sobre els deixebles en Pentecosta, mentre “tots ells perseveraven units en la pregària” (Fets 1,14).
És l’únic “poder” que tenim sobre l’Esperit de Déu. A la muntanya del Carmel, els falsos profetes de Baal es movien per invocar foc del cel sobre el seu sacrifici, però no va passar res; Elies va pregar i el foc va descendir i va consumir l’holocaust (cf. 1 Re 18,20-38). L’Església segueix fidelment aquest exemple: sempre té als llavis la invocació “Vine!”, quan es dirigeix a l’Esperit Sant. Ho fa sobretot en la missa perquè descendeixi com el ros i santifiqui el pa i el vi per al sacrifici eucarístic. Però també hi ha l’altre aspecte, que és el més important i encoratjador per a nosaltres: l’Esperit Sant és qui ens dona la pregària veritable. “L’Esperit – diu Sant Pau – ens ajuda en la nostra feblesa. Doncs, nosaltres no sabem com demanar per pregar com convé, però l’Esperit mateix intercedeix per nosaltres amb gemecs inefables; i aquell que escruta els cors coneix quina és l’aspiració de l’Esperit, i que la seva intercessió a favor dels sants és segons Déu” (Rm 8,26-27).
És cert, no sabem pregar. La raó d’aquesta feblesa en la nostra pregària s’expressava en el passat amb una sola paraula, utilitzada de tres maneres diferents: com a adjectiu, com a substantiu i com a adverbi. És fàcil de recordar, fins i tot per a aquells que no saben llatí, i val la pena tenir-la present, perquè ella sola encabeix tot un tractat. Nosaltres, els éssers humans, deia aquell dit, “mali, mala, male petimus”, que significa: sent dolents (mali), demanem coses equivocades (mala) i de manera equivocada (male). Jesús diu: «Busqueu primer el Regne i la Justícia de Déu, i se us donaran també totes aquestes coses per afegitó» (Mt 6,33); en canvi, nosaltres busquem, en primer lloc, “l’afegitó”, és a dir, els nostres interessos, i ens oblidem completament de demanar el Regne de Déu.
L’Esperit Sant ve, sí, en ajuda de la nostra feblesa, però fa una cosa molt més important encara: ens testifica que som fills de Déu i posa en els nostres llavis el crit: “Abba! Pare!” (Rm 8,15; Gal 4,6). La pregària cristiana no és l’ésser humà parlant amb Déu a l’altra banda del telèfon, no, és Déu qui prega en nosaltres! Pregar Déu a través de Déu.
És precisament en la pregària que l’Esperit Sant es revela com a “Paràclit”, és a dir, el nostre advocat i defensor. No ens acusa davant el Pare, sinó que ens defensa. Sí, ens convenç del fet de ser pecadors (cf. Jn 16,8), però ho fa per fer-nos experimentar l’alegria de la misericòrdia del Pare, no per destruir-nos amb estèrils sentiments de culpa. Fins i tot quan el nostre cor ens retreu alguna cosa, Ell ens recorda que “Déu és més gran que el nostre cor” (1 Jn 3,20). L’Esperit Sant intercedeix per nosaltres, però també ens ensenya a intercedir, al seu torn, pels nostres germans i germanes; ens ensenya la pregària d’intercessió. Aquesta pregària és especialment agradable a Déu perquè és la més gratuïta i desinteressada. Quan cadascú prega per tots els altres, passa – va observar Sant Ambròs – que tots els altres preguen per cadascú i la pregària es multiplica. Aquesta és una tasca molt preciosa i necessària a l’Església, especialment en aquest temps de preparació per al Jubileu: unir-nos al Paràclit perquè “la seva intercessió a favor dels sants és segons Déu”.
Mai com en aquests moments “l’Esperit i l’Esposa diuen: Vine!” (cf. Ap 22,17).
[1] De Cain et Abel, I, 39.
Salutació del Papa per al públic espanyol
Estimats germans i germanes:
Avui reflexionem sobre l’Esperit Sant i la pregària cristiana. L’Esperit de Déu és, al mateix temps, objecte i subjecte de la pregària. És objecte quan preguem per rebre’l; el demanem, l’invoquem – per exemple, l’Església l’implora en la Santa Missa, perquè descendeixi i santifiqui el pa i el vi –. És subjecte quan és Ell mateix qui prega en nosaltres, ajudant-nos en la nostra feblesa, perquè – com diu Sant Pau – no sabem pregar com convé.
D’aquesta manera, l’Esperit Sant es revela en la pregària com a “Paràclit”, és a dir, el nostre advocat i defensor, que intercedeix davant el Pare perquè puguem gaudir de l’alegria de la seva misericòrdia. Però, a més d’intercedir per nosaltres, l’Esperit Sant ens ensenya a intercedir pels germans. Aquesta pregària d’intercessió agrada a Déu, perquè és gratuïta i desinteressada. Quan preguem pels altres i els altres preguen per nosaltres, la pregària es multiplica i esdevé més eficaç.
Saludo cordialment els pelegrins de llengua espanyola. En aquest temps de preparació per al Jubileu, demanem a l’Esperit Sant que intercedeixi per nosaltres, perquè siguem pelegrins d’esperança disposats a seguir sempre Jesús, que és camí, veritat i vida. Que Déu us beneeixi i la Mare de Déu us guardi. Moltes gràcies.
Al final de l’audiència, el Papa va demanar per la pau i va tornar a recordar la tràgica situació que es viu a València a conseqüència de la gota freda: “I demanem per la pau. No oblidem l’Ucraïna martiritzada, que pateix tant. No oblidem Palestina i Israel. L’altre dia van metrallar 153 civils que anaven pel carrer. Molt trist. No oblidem Myanmar. I no oblidem València, Espanya. Per això, com he dit, avui presideix la Mare de Déu dels Desemparats, la Madonna dels Desemparats, que és la patrona de València. Resem un avemaria per València.”
Article publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
