El papa Francesc va renovar la seva crida per l’alliberament dels ostatges israelians i va demanar que els nens, els malalts, els ancians, les dones i tota la població civil no siguin víctimes del conflicte entre Hamàs i Israel. Ho va fer durant l’al·locució posterior al res de l’Àngelus del passat diumenge 15 d’octubre, quan va expressar el seu patiment per la greu escalada de violència que, des de fa més d’una setmana, es viu la Franja de Gaza.
Vuit dies després dels atemptats terroristes perpetrats per Hamàs sobre la població jueva que envolta Gaza, en els quals van morir 1.300 persones, la resposta del govern d’Israel ha provocat de moment la mort de més de 2.000 palestins i l’èxode de més d’un milió d’ells cap al sud de Gaza perquè les seves cases han estat destruïdes o perquè l’exèrcit israelià els ha instat a fer-ho “per la seva seguretat”.
Davant d’aquest context en què “ja han mort moltíssimes persones”, el Papa va demanar “que es respecti el dret humanitari, especialment a Gaza”. “És urgent i necessari garantir corredors humanitaris i socórrer a tota la població”, va advertir el pontífex. “Si us plau, que no es vessi més sang innocent, ni en Terra Santa, ni a Ucraïna, ni en cap altre lloc! Ja n’hi ha prou! Les guerres són sempre una derrota, sempre!”, va sentenciar.
Francesc va aprofitar també per convocar a tots els creients a unir-se a l’Església en Terra Santa i a dedicar el pròxim dimarts 17 d’octubre a l’oració i al dejuni. “L’oració —va explicar— és la força suau i santa per a oposar-se a la força diabòlica de l’odi, del terrorisme i de la guerra”.
Preocupació per l’èxode armeni
Abans de concloure el seu parlament, el Papa va mostrar també la seva preocupació per la crisi d’Alt Karabakh. En aquell enclavament de majoria armènia dins de l’Azerbaidjan, desenes de milers de persones han fugit durant els darrers mesos en direcció a Armènia per por a una neteja ètnica després de l’acció militar azerbaidjanesa va recuperar el domini de la regió.
A més de la situació humanitària dels desplaçats armenis, el Papa va fer una crida especial a la protecció dels monestirs i llocs de culte de la regió. “Espero que, començant per les autoritats i tots els habitants, puguin ser respectats i protegits com a part de la cultura local, expressions de la fe i signe d’una fraternitat que fa possible conviure en la diferència”, va concloure.
