Abans del res del Regina Coeli en el tercer diumenge de Pasqua, el papa Francesc va reflexionar sobre l’evangeli del dia glossant el passatge dels deixebles d’Emmaús, amb el qual va recordar als catòlics la necessitat de “rellegir cada nit la història de la nostra vida al costat de Jesús”. La manera de fer això, segons va dir Francesc, passa per dedicar un temps, cada nit, a un breu examen de consciència per analitzar la jornada amb les seves “desil·lusions i esperances” i demanar-se: “Què ha passat avui dins meu?”
Les paraules de Francesc al Regina Caeli
Estimats germans i germanes, bon dia!
En aquest tercer diumenge de Pasqua, l’Evangeli narra la trobada de Jesús ressuscitat amb els deixebles d’Emmaús (cf. Lc 24,13-35). Es tracta de dos deixebles que, resignats davant la mort del Mestre, el dia de Pasqua decideixen abandonar Jerusalem i tornar a casa. Potser estaven una mica inquiets perquè havien escoltat les dones que venien del sepulcre i deien que l’havien trobat buit. Mentre caminen tristos parlant del que havia passat, Jesús se’ls acosta, però ells no ho reconeixen. Ell els pregunta per què estan tan tristos, i ells exclamen: «Tu ets l’únic foraster a Jerusalem que ignora el que va passar aquests dies!» (v. 18). I Jesús torna a preguntar: «Què ha passat?» (v. 19). Ells li expliquen tota la història, Jesús els fa explicar el que ha passat. Després, mentre caminen, els ajuda a rellegir els fets de manera diversa, a la llum de les profecies, de la Paraula de Déu, de tot allò que havia estat anunciat al poble d’Israel. Rellegir: això és el que Jesús fa amb ells, ajudar-los a rellegir. Aturem-nos en aquest aspecte.
En efecte, també és important rellegir la nostra història al costat de Jesús: la història de la nostra vida, d’un cert període, de les nostres jornades, amb les desil·lusions i les esperances. També nosaltres, com aquells deixebles, ens podem trobar perduts enmig dels esdeveniments, sols i sense certeses, amb moltes preguntes i preocupacions, amb desil·lusions, moltes coses. L’Evangeli d’avui ens convida a explicar-ho tot a Jesús amb sinceritat, sense témer molestar-lo —Ell ens escolta—, sense tenir por de dir alguna cosa equivocada, sense avergonyir-nos del que ens costa de comprendre. El Senyor està content quan ens obrim a Ell; només així ens pot agafar de la mà, acompanyar-nos i fer que voli a cremar el nostre cor (cf. v. 32). També nosaltres, com els deixebles d’Emmaús, estem cridats a dialogar amb Jesús, perquè, cap al tard, Ell es quedi amb nosaltres (cf. v. 29).
Hi ha una bona manera de fer això, i avui voldria proposar-vos-ho: consisteix a dedicar un temps, cada nit, a un breu examen de consciència. Què ha passat avui dins meu? Aquesta és la pregunta. Es tracta de rellegir la jornada amb Jesús: obrir-li el cor, portar-li les persones, les decisions, les pors, les caigudes, les esperances, totes les coses que han passat; per aprendre gradualment a mirar les coses amb ulls diversos, amb els seus ulls i no només amb els nostres. Així podrem reviure l’experiència dels dos deixebles. Davant l’amor de Crist, fins i tot allò que ens sembla fatigós i inútil pot aparèixer sota una altra llum: una creu difícil d’abraçar, l’elecció de perdonar una ofensa, una victòria no assolida, el cansament del treball, la sinceritat que costa, les proves de la vida familiar… ens apareixeran sota una llum nova, la llum del Crucificat Ressuscitat, que sap transformar cada caiguda en un pas endavant. Però per fer això és important treure les defenses: deixar temps i espai a Jesús, no amagar res, portar-li les misèries, deixar-se ferir per la seva veritat, permetre que el cor vibri amb l’alè de la seva Paraula.
Podem començar avui dedicant aquesta nit un moment de pregària durant el qual ens preguntem: Com ha estat la meva jornada? Quines han estat les alegries, les tristeses, les coses avorrides, com ha anat, què ha passat? Quines han estat les perles de la jornada, potser amagades, per les quals donar gràcies? Hi ha hagut una mica d’amor en allò que he fet? I quines són les caigudes, les tristeses, els dubtes i les pors que he de portar a Jesús perquè m’obri vies noves, em conforti i m’animi?
Que Maria, Verge sapient, ens ajudi a reconèixer Jesús que camina amb nosaltres ia rellegir —la paraula: re-llegir— davant d’Ell cada dia de la nostra vida.
