Via lliure al pelegrinatges a Medjugorje. El Vaticà, a través d’un esperat document del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe (avalat per Francesc el 28 d’agost), reconeix els “abundants fruits espirituals” vinculats a les suposades aparicions marianes en el santuari de Bòsnia i Hercegovina, encara que continua sense pronunciar-se sobre la veracitat o no d’aquestes aparicions.
Encara més: el text, titulat ‘Reina de la Pau’ adverteix de possibles tergiversacions del missatge de la Verge, i d’algunes apreciacions dels “suposats vidents” que “es refereixen a peticions d’improbable origen sobrenatural, com quan la Verge dona ordres sobre dates, llocs, qüestions pràctiques i pren decisions sobre assumptes ordinaris”.
Judici “globalment positiu”
Amb tot, el document reflecteix un judici “globalment positiu” tant dels missatges com de l'”experiència espiritual” que es viu en Medjugorje, després d’una “llarga i complexa història” que, tal com reconeix la Santa Seu, ha tingut “opinions divergents de bisbes, teòlegs, comissions i analistes”.
El text, finalment, reconeix la bondat dels fruits espirituals lligats a l’experiència de Medjugorje, i autoritza els fidels a acudir al santuari, d’acord amb les noves normes sobre aparicions marianes aprovades a la primavera i que ja han provocat una desena de pronunciaments de la Santa Seu.
“S’han produït molts fruits positius i no s’han difós efectes negatius o de risc entre el Poble de Déu”, constata Doctrina de la Fe, que, no obstant això, fa diverses precisions sobre algunes expressions i deixa clar que “les conclusions d’aquesta nota no impliquen un judici sobre la vida moral dels presumptes vidents” i que, en qualsevol cas, els dons espirituals “no exigeixen necessàriament la perfecció moral de les persones implicades per a poder actuar”. “Les peregrinacions no es fan per a trobar-se amb suposats vidents, sinó per a tenir una trobada amb Maria, Reina de la Pau”, assenyala el document.
Fruits positius
Quins són els fruits positius del ‘fenomen Medjugorje’? En primer lloc, l’èxit dels pelegrinatges, que cada any porten a centenars de milers de fidels a aquest racó del món, amb “abundants conversions” i “la promoció d’una sana pràctica de la vida de fe”. Així, després de visitar Medjugorje, molts pelegrins han “descobert o redescobert la fe”, i han tornat a rebre els sagraments, especialment la Confessió i l’Eucaristia.
Al temps, subratlla la nota, s’han produït moltes vocacions, curacions inexplicades i “moltes reconciliacions entre esposos“. “Cal esmentar que aquestes experiències es produeixen principalment en el context de pelegrinatges als llocs dels fets originals, més que durant trobades amb ‘vidents’ per a assistir a les suposades aparicions”, recalca el Vaticà, que busca expressament partionar el fenomen de les opinions, sempre polèmiques, dels suposats vidents, als quals reconeix com a tals.
“Sembla que la gent va a Medjugorje sobretot per a renovar la seva fe més que per peticions concretes precises”, remarca el Vaticà, que subratlla que, a partir del fenomen, han sorgit obres de caritat per a atendre orfes, drogoaddictes i discapacitats, i que també s’han produït trobades amb ortodoxos i musulmans.
Pau, ecumenisme… i Satanàs
El dicasteri valora fonamentalment el “missatge de pau” recollit en Medjugorje, una pau “entesa no sols com a absència de guerra, sinó també en sentit espiritual, familiar i social”, i que “implica també l’amor als no catòlics”, un aspecte especialment rellevant “en el context ecumènic i interreligiós de Bòsnia i Hercegovina, marcat per una terrible guerra amb forts components religiosos”.
“Podem reconèixer un nucli de missatges en els quals la Verge no se situa en el centre, sinó que es mostra plenament orientada a la nostra unió amb Déu“. A més, “la intercessió i l’obra de Maria apareixen clarament supeditades a Jesucrist”. Això és: Maria com a intercessora.
Al temps, destaca Roma, en els missatges es percep “una invitació constant a abandonar l’estil de vida mundà i la inclinació excessiva als béns terrenals, amb freqüents crides a la conversió, que fa possible la veritable pau en el món”.
Al costat de la pau i la conversió, Medjugorje conté “una exhortació insistent a no subestimar la gravetat del mal i del pecat i a prendre molt de debò la crida de Déu a lluitar contra el mal i contra la influència de Satanàs”, així com el paper del dejuni, l’oració i la pràctica sacramental.
Missatges desviats i “confusions”
Amb tot, el Vaticà adverteix que “alguns” missatges atribuïts a la Verge que “es desvien” de l’apropiat i generen “algunes possibles confusions que poden portar grups minoritaris a distorsionar la preciosa proposta d’aquesta experiència espiritual”.
De fet, alguns missatges poden semblar “lligats a experiències humanes confuses, a expressions imprecises des del punt de vista teològic o a interessos no del tot legítims” encara que, admeten, alguns d’aquests errors poden no ser “fruit d’una mala intenció, sinó a la percepció subjectiva del fenomen”.
Quins són? Per exemple, moments en què “la Verge sembla mostrar una certa irritació perquè no s’han seguit algunes de les seves indicacions; així, adverteix de signes amenaçadors i de la possibilitat que deixin d’aparèixer”. Davant d’això, Roma apunta que altres paràgrafs atribuïts a la Verge contradiuen aquesta visió advertint que “els que fan prediccions catastròfiques són falsos profetes”.
Un “improbable origen sobrenatural”
Per a Doctrina de la Fe, resulten especialment preocupants els missatges dirigits a la parròquia de Medjugorje, on “fa l’efecte de voler substituir amb Ella els organismes ordinaris de participació”, i en una “insistència a escoltar i acceptar els missatges”, que Roma atribueix als “suposats vidents”, i que pot generar problemes quan es refereixen a “peticions d’improbable origen sobrenatural, com quan la Verge dona ordres sobre dates, llocs, qüestions pràctiques i pren decisions sobre assumptes ordinaris”, i que Roma no reconeix.
Malgrat tot, i deixant clar que “això no implica una declaració del caràcter sobrenatural” de les aparicions, i recordant que ningú està obligat a creure que la Verge es va aparèixer en Medjugorje, la Santa Seu “autoritza el culte públic” i els pelegrinatges al santuari.
“La valoració positiva de la major part dels missatges de Medjugorje com a textos edificants no implica declarar que tinguin un origen sobrenatural directe“, precisa el document, que afegeix que cada bisbe ha de prendre “decisions prudencials” en el cas que hi hagi persones o grups que “facin un ús inadequat d’aquest fenomen espiritual i actuïn de forma equivocada”.
Article publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘