“Francesc és el Papa de l’aposta per la cultura de la trobada”, va assegurar a Flama el periodista veneçolà Rixio Portillo Ríos (Maracaibo, 1982), al seu pas per Madrid la setmana passada. La seva tesi doctoral es titula Diàleg, la via proposada del Papa Francesc i va ser defensada a l’Institut Universitari Sophia de Loppiano (Itàlia) el novembre de 2023. Abans d’abandonar el país transalpí, va poder saludar al pontífex personalment i lliurar-li una còpia de la seva recerca.
Acadèmic de la Universitat de Monterrey (Mèxic), analista de temes religiosos per a la televisió colombiana NTN i columnista en la revista espanyola Vida Nueva, Portillo manifesta que les tesis de Francesc sobre el diàleg valen per a l’Església, o fins i tot per a situacions de tensió política com les existents entre Catalunya i Espanya. “A vegades es fa política amb minúscula i no s’entén que és benaurat el polític que sap escoltar”, diu.
Així mateix, explica com Francesc ha intentat intervenir sota aquesta mateixa lògica de diàleg proactiu en altres conflictes com la crisi veneçolana, la relació entre els Estats Units i Cuba o la persecució religiosa empresa pel règim d’Ortega contra l’Església catòlica de Nicaragua.
Per al també autor de Francisco en la encrucijada venezolana (2018) i El sucessor de Francisco (2020), el mateix ímpetu dialogant del Papa el portarà a l’Argentina de l’ultradretà Javier Milei, un polític que en el passat va deixar anar greus qualificatius contra el pontífex. “El Papa sempre està obert a tots. Déu no fa accepció de persones i la diplomàcia vaticana tampoc. Possiblement hi ha coses dins de les polítiques del govern Milei amb les quals el Papa, per la seva sensibilitat social, no pot estar d’acord, però estic convençut que les relacions seran de cortesia i respecte, i estic segur que anirà a l’Argentina”, comenta el periodista.
Quines motivacions el van portar a centrar la seva tesi doctoral en el diàleg com un element central en el pontificat del papa Francesc?
A finals de novembre vaig defensar la meva tesi doctoral. A l’inici del doctorat, fa tres anys, havia proposat un altre tema, però els professors em van dir que exploréssim la possibilitat de centrar-nos en la proposta del diàleg en el missatge de Francesc.
Al començament no n’estava convençut, ja que per a tractar a un Papa cal tenir un cert nivell de teologia o estudis religiosos que jo creia no tenir. I bé, el primer que vaig fer va ser documentar-me per a extreure informació d’aquest tòpic tan específic que és el diàleg i sorprenentment, entre les primeres posicions estava el missatge papal a la taula de negociacions de pau per a Veneçuela de l’any 2014, un tema que jo havia cobert i del qual fins i tot havia escrit un llibre.
Llavors va ser com una cosa més providencial de poder reconèixer que Déu m’estava posant davant d’un tema complex, i potser, la necessitat que un veneçolà hagi de parlar sobre el diàleg. No va ser, per tant, com una inspiració de tipus acadèmic o científic, sinó més aviat pensar en quin tipus d’aportació pot fer-se des de la universitat per poder ajudar a la gent. Així va ser com em vaig convèncer de poder fer la tesi sobre aquest tema.
Precisament vostè va poder donar cobertura a la crisi veneçolana i la mediació del Vaticà entre el règim de Maduro i l’oposició. Quina nova mirada li va aportar el Papa en veure la seva proposta de diàleg des d’un punt de vista més acadèmic i menys periodístic?
Potser el fet d’intentar de veure per què no aconseguim un resultat a Veneçuela, una mica l’obvietat que no existien intencions veritables de canvi. L’interessant quan el papa Francesc proposa un diàleg és que sempre ho fa en funció de l’alteritat i la socialització. És a dir, el diàleg existeix quan hi ha una comunicació en funció de l’altre. Per a Francesc, la comunicació es concreta quan és l’altre, quan hi ha alteritat i socialització.
Pensant en la situació de Veneçuela, puntualment, crec que ens ha faltat reconèixer a l’altre. Reconèixer a aquest altre que està parlant. Cal reconèixer que és diferent de mi i pensa diferent, però volem iniciar un camí junts. Si vull uniformitat perquè tothom pensarà igual a mi, per a què dialogarem?
Per al papa Francesc, la comunicació comença amb l’escolta, no amb l’emissió del missatge.
De fet, en la seva tesi doctoral va elaborar un decàleg del diàleg que proposa el Papa. Com va aconseguir aglutinar en deu punts tots els arguments que Francesc exposa en els seus discursos sobre la cultura del diàleg?
En primer lloc, jo suggereixo una tríada: cultura de la trobada, les relacions humanes i la fraternitat, que és el seu gran ideal materialitzat en l’encíclica Fratelli tutti. Però, com es concreta? Com s’articula? Com fem un mètode per poder arribar realment a ser germans a través del camí del diàleg?
Llavors sostinc que ell té una tríada, aquests tres elements dins de la seva proposta i, per descomptat, amb el diàleg com a articulació. Deu passos que recomanaria el Papa Francesc. Jo bàsicament el que vaig fer va ser, dins d’un contingut editorial, posar-los un darrere l’altre, però són frases sorgides dels seus mateixos documents i de les seves mateixes intervencions.
Per això, quan en la tesi vaig dir, el diàleg en el pensament del Papa, va més enllà del magisteri expressat a Evangelii Gaudium, Laudato Si i Fratelli Tutti, que són els documents programàtics d’aquest pontificat al costat de les exhortacions pastorals. A banda d’això, Francesc dona entrevistes, escriu llibres, parla amb els mitjans espontàniament. Llavors tracto de recollir en aquests deu punts això que jo dic decàleg del diàleg. Sens dubte, és un comunicador nat.
En definitiva, tracto de concretar deu verbs amb els quals el papa Francesc parla de diàleg, deu vers que no només els diu sinó que els posa en pràctica.
Com porta a terme el Papa aquestes accions del diàleg dins de l’Església? Ho esmento, per exemple, prenent com a referència les reaccions que ha suscitat Fiducia supplicans.
El mateix Papa ja adverteix que homogeneïtzar mai porta res bo. Òbviament, dins de l’Església hi ha sensibilitats diferents i jo m’atreviria a dir que Francesc és un home de processos pacients i per això cap canvi ha sigut automàtic i arbitrari, sinó que han estat llargament consolidats amb el mètode de discerniment, que és una altra de les categories que també tracto de desenvolupar en la recerca doctoral.
Evidentment, això no és exclusivament del Papa, sinó que ve del carisma del seu orde religiós, els jesuïtes. Llavors, el que ell està dient és: ‘discernirem les coses’, que és el segon punt del meu decàleg. Llavors, Francesc diu ‘la realitat es discerneix, les idees —perquè són diverses— es discuteixen’. El que és variable avui són les idees perquè avui pensem d’una manera, però, enfront del diàleg amb l’altre, soc capaç de reconèixer una altra cosa diferent.
Considera que les tensions existents a l’Església avui podrien ser superades si tots assumissin el diàleg com un mètode per a poder escoltar-se dins de l’Església?
El papa Francesc s’inspira també dins del seu pensament en Romano Guardini. Aquest filòsof i sacerdot té diverses ramificacions en el centre del seu corrent filosòfic. Una d’aquestes són les tensions creatives. És a dir, que és necessari que existeixin aquestes tensions perquè creativament puguem tractar de resoldre o trobar algun tipus de solució. I l’altra teoria que proposa és la teoria del contrast. Tractem de recordar les paraules del Papa i pensem que ell sempre parla en termes de contrast.
Quan tracta de definir el diàleg, Francesc diu que el diàleg no és una negociació. És a dir, contrasta dient el que no és per a afirmar i dir el que sí que és. El Papa no ens està enviant a contradir-nos, sinó a contrastar-nos. Això ho fa —per exemple—, amb el Sínode, del qual diu que no és un parlament. És a dir, s’usa com una fórmula de negació-lògica dins del contrast.
Necessitem que hi hagi aquest contrast dins de l’atenció creativa per a poder construir una mica junts, perquè també el Papa diu que el diàleg és fecunditat. I amb ella, es pot generar una cosa diferent. Per això quan Francesc comprèn la diversitat, l’entén en aquest sentit generatiu, que és una de les noves teories de la comunicació en el segle XXI.
