El Papa Francesc ha rebut aquest divendres en audiència a la biblioteca del Palau Apostòlic del Vaticà els membres de la Fundació Blanquerna i, després de recordar la pedagogia sempre actual del beat Ramon Llull, els ha demanat que continuïn formant “homes i dones cabals” i “persones íntegres”.
En la trobada, que ha tingut lloc amb motiu dels 75 anys de la fundació, el pontífex ha advertit de la necessitat de no cedir “als estereotips inassolibles que ens pretenen imposar els mercats i els grups de pressió”, i ha instat ha formar els estudiants “amb un llenguatge actual, modern, àgil, pedagògic, amb una anàlisi precisa de la realitat”, i, sobretot, evitant “el ‘carrerisme’ que fa tant de mal perquè no és comunitari, és individualista”.
En el seu discurs, Francesc ha elogiat la figura del filòsof, poeta i teòleg Ramon Llull (1232-1316) que “parla d’un llenguatge nou i accessible, una manera de comunicar tal vegada inusual per a l’època, però agradable i clara per als seus contemporanis”.
Entre els membres del patronat de Blanquerna que han assistit a la trobada hi ha hagut el president Josep Maria Carbonell i el vicepresident Josep Maria Turull i representants de l’equip directiu i degans de les diferents facultats. Han estat acompanyats pel bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías.
Discurs del Papa
Estimats germans, benvolguts amics:
M’alegra molt saludar-los de nou, alguns de vostès ja van ser aquí per a la trobada de la Federació d’Universitats Catòliques, són gairebé de casa. M’ha cridat molt l’atenció el seu nom: Blanquerna, aquest il·lustre personatge literari del qual se serveix el beat Ramon Llull per a fer una precisa descripció de la societat del seu temps. Alhora el filòsof intenta donar, de manera pedagògica, uns models de vida cristiana que puguin servir a qualsevol persona per a seguir a Crist, allí on Ell el cridi.
Tot això és una lliçó d’una actualitat sorprenent, ja que ens parla d’un llenguatge nou i accessible, una manera de comunicar tal vegada inusual per a l’època, però agradable i clara per als seus contemporanis. Una pedagogia que s’allunya dels herois fantàstics que busquen evadir-nos de la nostra realitat, com eren llavors els personatges cavallerescos i, per contra, ens proposa models de vida senzills i naturals, en els quals poder servir al Senyor i ser feliços. Quant de dolor i frustració produeixen en l’actualitat, fins i tot més que en temps del beat, els estereotips inassolibles que ens pretenen imposar els mercats i els grups de pressió. Quina gran tasca descobrir als joves el projecte de Déu per a cadascun d’ells.
La vostra fundació, i tota la Universitat Ramon Llull, en prendre aquest nom, assumeix aquest il·lusionant compromís. En primer lloc, treballant per retornar a la família a la seva primigènia vocació en la societat, a exemple dels pares del nostre protagonista. D’igual manera, oferint als joves diferents camins de vida, que com les etapes que va completant el nostre personatge, els ajudin a superar els desafiaments que s’aniran trobant. També creant la certesa que els passos de l’heroi cristià no estan marcats per l’afany de carrerisme, sinó que són resposta a una crida.
Presentant amb valentia que el ser requerit en càrrecs de cada vegada més responsabilitat ha de ser el resultat d’una excel·lència en el servei fins ara confiat. I, sobretot, ensenyant-los que una vegada completi la seva tasca, com el nostre protagonista, encara quan s’hagi arribat al Suprem Pontificat, el cristià ha de tendir a la trobada amb el Senyor, a la dedicació plena al servei diví.
I aquesta és la idea que m’agradaria que vostès portessin de tornada a la seva universitat i als altres projectes educatius que promocionen. Formar, sí, amb un llenguatge actual, modern, àgil, pedagògic, amb una anàlisi precisa de la realitat; però tenint sempre en compte que formem homes i dones cabals, no rèpliques il·lusòries d’ideals impossibles. Persones íntegres que intenten donar el millor de si en el servei a allò que Déu els cridi, sabent que són pelegrins, que en realitat tot és camí cap a una meta que supera aquesta realitat, la trobada de l’amic amb l’estimat, en aquest amor que vessat en els nostres cors ens dona força per avançar.
Al final del llibre, el beat Llull ens proposa una meditació diària, he triat la número 124 que per ser de traspàs correspondria idealment al dia d’avui: “Van preguntar a l’amic quines eren les majors tenebres. Va respondre que l’absència del seu Estimat; i preguntat quina era la resplendor major, va dir que la presència del seu Estimat». Aquest és el meu desig, que puguin il·luminar les vides dels seus alumnes amb la presència de Jesús, que aquesta certesa els faci conscients de la seva dignitat d’amics, de Déu i dels homes, i que siguin capaços de dissipar les tenebres que recobreixen aquest món allunyat de la seva veritable essència.
Que Jesús els beneeixi i la Moreneta els cuidi.
Moltes gràcies.