Aquestes són les paraules de Toni Soler per justificar la befa i la burla que es fa amb el cristianisme, per augmentar l’audiència al programa Polònia, i també a l’Està passant, tots dos a TV3. Uns programes que no fan ni befa ni burla dels negres, les dones, els discapacitats, els homosexuals o els gitanos. Com ha de ser! I és que per fer pujar l’audiència, no s’hi val tot.
L’afirmació de Toni Soler que intitula aquest article ens la recordava l’escriptor Antoni Puigverd al seu magnífic article, Riure sense risc, publicat a La Vanguardia el 12 d’abril, una part del qual reprodueixo. Puigverd deia:
“Recordo un sopar a Banyoles amb Toni Soler. Era en temps de Joseph Ratzinger. Li vaig dir: ‘Una caricatura és una exageració d’un tret real i distintiu d’un personatge. És el que feu amb els polítics catalans. Però amb Ratzinger no feu caricatura’”. I Puigverd continuava així, tot referint-se al papa Benet XVI que trauen a Polònia: “És un home seré i savi i el presenteu com un boget histèric; és un gran políglota i el feu quequejar amb una barreja macarrònica d’italià, català i castellà. Soler em va contestar: ‘És que l’actor Toni Albà fa una recreació molt personal del personatge’. I va afegir: ‘La meva mare s’horroritzaria si ho veiés: era catòlica. Però hem detectat que als nens els agrada molt el pallasso Ratzinger i, si el fem sortir, es queden més estona davant la tele i puja l’audiència’”.
I és que, per pujar l’audiència, ¿s’hi val tot? ¿Cal fer burla de la religió i dels qui intentem viure l’Evangeli? Si, com deia Toni Soler, en aquell sopar a Banyoles amb Antoni Puigverd, la seva mare “s’horroritzaria si ho veiés”, ¿com no ens hem d’escandalitzar en veure la befa i la burla que es fa de la nostra religió als programes de Toni Soler i Jair Domínguez?
¿Algú s’imagina un programa en què Toni Soler i Jair Domínguez tinguessin, amb les seves mares o les seves filles, un diàleg semblant al que van tenir amb la Mare de Déu del Rocío? ¿Algú s’imagina un diàleg semblant al del gag del programa, (per així augmentar l’audiència), en què aquests periodistes fessin burla dels milers d’homes, dones i nens que van ser assassinats pel nazis a les cambres de gas. I és que hi ha col·lectius humans i temes que són sagrats i que no poden ser objecte de burla.
Per altra part, si és lamentable la burla i menystenir la religió catòlica als programes Està passant o Polònia, també ho és l’afirmació de Jair Domínguez, quan diu que té predilecció “per fer mofa de les sectes controlades per pederastes”.
I és que, en un país respectuós amb les creences, l’ètica sempre és més important que l‘audiència. Però, dissortadament, alguns periodistes sacrifiquen l’ètica per l’audiència, cosa que és molt lamentable i trist.
