Aquest passat dimarts, mil dies després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, el nunci apostòlic de Kíiv, Visvaldas Kulbokas, va compartir la seva visió personal de la situació en una entrevista concedida a l’agència d’informació religiosa SIR. “La gent està cansada i ja no confia en promeses; necessita esperança autèntica, no il·lusions”, va declarar abans de reivindicar unes solucions que, lluny de ser preses amb rapidesa, tinguin en compte el missatge de l’Evangeli. “Les sagrades escriptures ens recorden que la dignitat i l’amor de Déu també poden ser en les circumstàncies més desoladores”, va remarcar Kubokas.
En les seves respostes, el nunci va descriure un panorama colpidor: “Estem parlant d’una situació que encara està predominada per mines antipersones, presons plenes, pobles devastats i milers de persones desplaçades”, va lamentar aquest eclesiàstic d’origen lituà. Alhora, va destacar esforços heroics com el d’un grup que busca recuperar cossos de soldats per retornar-los a les seves famílies: “En aquests 1.000 dies, ha localitzat més de 500 cossos, treballant sovint de nit per evitar el perill de bombardejos”, va explicar el diplomàtic, al servei de la Santa Seu a Ucraïna des del 2021.
Entre els moments més difícils viscuts en tot aquest episodi bèl·lic en què es troba Ucraïna, Kulbokas va recordar el caos inicial de la invasió, “quan ni tan sols es podia assegurar si Kíiv seria ocupada”. També va mencionar la situació dels presoners, “molts dels quals porten mil dies tancats sense perspectives clares de ser alliberats”. Aquestes condicions, marcades per la tortura, així com per la manca d’higiene i de recursos bàsics, van ser definides pel nunci com a “crims contra la humanitat“.
La devastació és severa en les zones properes al front, “on els habitants han hagut de fugir de les seves cases sense res”. Kulbokas va comparar aquestes condicions amb un infern, tot i reconèixer que “probablement no està gaire lluny del que imaginem com a tal”. En aquest context, Caritas i altres organitzacions humanitàries treballen incansablement per oferir ajuda.
Davant la fatiga i el desencís de la població, el nunci va subratllar la importància d’una pau “justa i vertadera”. Per a ell, aquesta no pot ser només traduïda en un acord polític, sinó en un canvi en les mentalitats, “en què es reconegui la culpabilitat dels qui han provocat el conflicte i s’assumeixi la responsabilitat col·lectiva per evitar futures agressions”, va dir. “La pau és un bé més gran que qualsevol objectiu militar o polític —va subratllar—, i la missió de l’Església és despertar consciències sobre això”.
Finalment, el nunci va valorar els esforços diplomàtics de la Santa Seu. Tot i que els resultats són encara modestos, l’obertura de canals de diàleg per al retorn d’infants deportats o l’alliberament de presoners són passos essencials per a Kulbokas, que va fer una invitació a reforçar aquesta tasca, acompanyant-la amb pregària i suport actiu, i a fomentar espais de reflexió cristiana que ofereixin idees i projectes per a la pau.
