Amb l’arribada de l’estiu, Girona es converteix en una destinació ideal per a descobrir la seva rica història, en la qual destaca el llegat jueu, que es pot apreciar fent un passeig pels carrerrons del Call, un dels barris hebreus més ben conservats d’Europa, o visitant el Museu d’Història dels Jueus, que el primer diumenge de cada mes ofereix entrada lliure i una oportunitat única de submergir-se en l’herència jueva de la regió.
El principal objectiu del Museu d’Història dels Jueus de Girona és preservar i difondre la història de les comunitats jueves de Catalunya, que al llarg de tota l’edat mitjana varen formar part i varen contribuir decisivament a la trajectòria històrica i al desenvolupament cultural i científic del país. A través de la seva col·lecció, el museu il·lustra les explicacions amb exemples procedents de la història dels jueus gironins.
El recorregut pel museu comença relatant els orígens de la comunitat jueva a Girona. Les primeres famílies jueves es varen establir a la ciutat al segle IX, creant una comunitat amb vida i identitat pròpies. La persecució en temps de l’Imperi Romà va fer que el poble jueu es dispersés pel Mediterrani, establint arrels en ciutats com Girona.
Al recinte es pot veure una maqueta del Call, que mostra el perímetre del barri jueu a finals del segle XIV. Els calls eren unitats urbanes singulars, amb carrerons, habitatges, tallers, botigues i edificis rituals com la sinagoga i els banys. Aquest entramat reunia les condicions per al desenvolupament de la vida jueva a la Catalunya medieval. La sala també inclou troballes arqueològiques que mostren la quotidianitat de la comunitat jueva.
La seva vida estava marcada pels episodis religiosos i legals, com el matrimoni i el naixement. Els testimonis documentals i gràfics del museu il·lustren aquests episodis, mostrant elements utilitzats en les festivitats i celebracions del calendari jueu.
L’espai també reserva vitrines on s’explica la sinagoga, lloc d’estudi, pregària, reunions i celebracions. Entre els elements destacats hi ha la inscripció sinagogal del segle XIV i un Séfer Torà del segle XIX, cedits per la Comunitat Jueva de Barcelona.
A més a més, s’ha recreat un passeig imaginari pel cementiri jueu de Girona, que estava situat al nord de la ciutat i va funcionar des del segle XIII. Les làpides exposades al museu contenen epitafis en record de les jueves i jueus de la ciutat, com la làpida de Josef, un infant jueu del segle XIV.
La coexistència pacífica de la comunitat jueva amb la població gironina es va trencar a partir del segle XIV. La marginació dels jueus es va fer palesa amb ordres repressives, culminant amb l’edicte de conversió dels jueus de 1492, que va provocar l’exili de moltes famílies jueves de Girona cap a altres indrets del món. El Museu d’Història dels Jueus de Girona permet descobrir la riquesa cultural i històrica d’aquesta comunitat, des dels seus orígens fins a l’exili i ofereix una visió completa del seu llegat.
