Petites establies, ramats de bens, fonts, pallers, mules, bous, figuretes de pastors, d’àngels i el naixement sota un firmament estrellat conformen els diorames de pessebres encabits en passadissos amb arcades àrabs que transporten el visitant a la cova de Betlem i l’endinsen al misteri de Nadal. Totes aquestes petites obres d’art configuren el Museu del Pessebre de Catalunya, situat al cor de Montblanc (Conca de Barberà).
El projecte va néixer fa vint-i-cinc anys de la mà d’Ismael Porta i Balanyà (Montblanc, 1961), actual director del museu, que recorda que l’espai va començar amb l’esperit de “recuperar peces perdudes” i “conservar i divulgar les obres més artístiques de tot el patrimoni pessebrístic català”.
Des de ben petit, Porta ha estat un entusiasta del món dels pessebres, una afició que li va desvetllar el seu avi matern, Ismael Balanyà Freixa, i el seu tiet; de fet, les primeres exposicions de diorames, construïts per ell mateix, estaven situades al portal de casa seva. Amb aquest esperit, l’any 1999 es va posar la primera llavor d’aquest projecte amb la rehabilitació d’un immoble de la seva propietat, a pocs metres de casa seva, que va convertir-se en el museu actual. “La idea inicial —detalla— era fer un museu local, però l’any 2012 l’exconseller Lluís Puig va demanar que aquest museu esdevingués d’àmbit català i es denominés Museu Nacional del Pessebre de Catalunya”. Al final, la denominació va canviar però es va mantenir l’anhel de conservar el ric patrimoni artístic i tradicional del pessebrisme de Catalunya.
Col·leccions de pessebres de tot el món
El fons museològic del Museu del Pessebre compta amb 19.500 figures. La majoria provenen de diverses associacions de pessebristes d’arreu de Catalunya i unes 2.500 del mestre pessebrista Martí Castells. L’extensa col·lecció comprèn figures de diferents indrets del món: les Filipines, el Pakistan, Àfrica, Polònia, Àustria o Itàlia, concretament de Nàpols. “Fa poc hem comprat una col·lecció particular de 300 figures de Martí Castells, de Cambrils, amb l’ajuda de la Diputació. Estan inspirades en la pel·lícula Jesús de Natzaret, de Franco Zeffirelli. Esperem que algun dia puguem exposar tot el fons de figures, però ara no és possible per un tema logístic”, apunta Ismael Porta.
Múltiples espais i projecció de futur
El museu presenta diferents plantes, la planta baixa comprèn els diorames de diversos autors, com l’esmentat Martí Castells i els seus nebots Castells Badia, mestres de renom dintre el món pessebrístic. La primera planta està dedicada als diorames de calvaris, i la segona a l’exposició de pessebres del mestre Joan Mestres i Baixas (Sant Joan Despí, 1925 – 2013). En relació amb la passió i mort de Jesús, Porta assegura que la planta dels calvaris és una de les que agrada més als visitants. “La troben molt original”, diu, “però el cert és que no és una novetat, ja que en època de postguerra, els pessebristes catalans, feien aquests diorames de la passió, fins i tot, per a ells era molt més creatiu”.
Hi ha la voluntat que l’última planta estigui pensada per acollir una escola-taller que ensenyi l’art de modelar figures tant a adults com a infants, però Porta reconeix que per a posar-lo en marxa cal primer la instal·lació d’una climatització adequada tant a l’hivern com a l’estiu, per la qual cosa es necessiten algunes ajudes de l’administració. Aquesta situació es manté des de l’any 2018, quan es va inaugurar el museu però, tot i els entrebancs burocràtics, el museu ha tirat endavant i ha rebut un gran nombre de visitants, sobretot els caps de setmana. “Aquest any 2024 segurament arribarem als 12.000 visitants”.
Un museu inclusiu
El Museu del Pessebre de Catalunya també ha organitzat des de la seva inauguració un seguit d’activitats per a tots els públics, com espectacles amb ombres, tallers per modelar figures, conferències i presentacions de llibres. Una de les novetats que presentarà l’edició de l’any 2025 serà el projecte de visita inclusiva per a persones amb discapacitat visual. “Estem treballant juntament amb l’ONCE i Ilunion per implementar aquestes visites, perquè tothom pugui visitar el museu amb un sistema QR denominat Navilens; els visitants es podran descarregar una aplicació al mòbil, que a partir d’uns àudios i vídeos subtitulats, a 38 idiomes, explicaran cada diorama i el recorregut de tot el museu”, afirma el director.
Un museu que transmet molta simbologia des de la façana principal, on s’enfila un cep i les sarments, al·ludint un poema de Ramon Muntanyola, i l’entrada que representa el portal de Betlem. A la façana posterior, recentment inaugurada, hi ha l’àngel anunciador invitant a entrar al museu. Tot plegat perquè, com indica Ismael Porta, “el visitant se senti com una figura de pessebre des de fora fins a dins”.
