Les notes de la Passacaglia de Bach i d’altres composicions del Barroc i del Romanticisme van ressonar amb força el passat dissabte 9 de novembre al Monestir de Poblet, on l’organista alemany Martin Sturm va meravellar el públic amb una proposta titulada Idil·li i Infern, que va portar al límit la diversitat de registres d’aquest orgue estrenat l’any 2012.
El concert, que va culminar la desena edició del Festival Internacional d’Orgues de Poblet, va anar precedit per un minut de silenci i una pregària a les víctimes de la DANA, el catastròfic temporal que el passat dimarts 29 d’octubre va devastar desenes de municipis del País Valencià, Castella la Manxa i Andalusia.
L’Abat de Poblet, Rafel Barruè, va recordar als assistents que els diners de les entrades aniran destinats al poble de Carlet (Ribera Alta), a través de Càritas, “pel fort vincle que té amb Poblet a través de Sant Bernat de Poblet, ja que va ser monjo del cister en aquest monestir”. Sant Bernat va ser un musulmà nascut a Carlet i convertit al cristianisme i va ser martiritzat a la localitat valenciana d’Alzira.
Pols extrems d’emoció
El suggerent títol de l’espectacle evocava, segons Sturm, a Inferno-Phantasie, de Max Reger, i feia referència a “aquests pols extrems d’emoció” que hi ha en tot ésser humà. “Si mires les circumstàncies polítiques i socials actuals, aquests extrems es mostren a través de nosaltres, que destruïm el planeta amb la nostra manera de viure, però en el fons no ho volem fer. Per tant, Idil·li i Infern podria ser un marc artístic per transformar algunes de les circumstàncies paradoxals de la nostra existència en música”, va explicar a Flama l’organista, que va iniciar el concert amb una improvisació de la peça catalana “La presó de Lleida”.
El repertori, ben variat, anava des del Barroc de mestres compositors del segle XVII, com el gran compositor Johann Sebastian Bach, passant pel Romanticisme de Schubert i arribant al segle XX amb obres més contemporànies com Max Reger. “Per a mi és important enllaçar-me amb els pensaments existencials que la gent tenia alguns segles enrere, així com també amb els de les persones que viuran després de nosaltres, sabent que som part d’una història. Aquests són els motius pels quals vaig escollir composicions de períodes tan diferents”, va explicar el músic d’esprés d’un recital que va concloure amb una gran improvisació simfònica en homenatge al gran compositor i improvisador d’orgue Anton Bruckner, de qui enguany es commemoren els 200 anys del naixement.
L’organista va ressaltar la “bonica experiència” de tocar en un orgue d’un conjunt monumental com Poblet, “tant pel gran públic assistent com per l’arquitectura increïblement inspiradora”. “Crec que mai havia sentit aquesta força en una església d’aquesta antiguitat amb tanta inspiració i, fins i tot, estant assegut al teclat mirant a esquerra i dreta, mentre tocava, canviava la manera d’improvisar i de fer música. L’instrument és directe, acurat, i encaixa perfectament en l’espai”, va confessar el músic.
Un orgue excepcional
El Festival Internacional d’Orgue ha esdevingut una referència per la seva programació de qualitat i, segons va assegurar el seu responsable de premsa, Pep Gorgori, continuarà mantenint la mateixa estructura i fórmula musical basada en l’orgue. “Arribar a deu edicions és una fita per a qualsevol festival de música clàssica de Catalunya i més encara si no es fa a Barcelona. Hem consolidat un públic fidel que ens ve del voltant de Poblet, però també de Tarragona, Lleida, Barcelona i, fins i tot, de Girona. La gent es mobilitza per venir perquè és conscient que es tracta d’un orgue excepcional i uns organistes de gran nivell”, va admetre Gorgori.
Pep Gorgori va recordar que la singularitat de l’orgue de Poblet rau en el fet que és l’únic construït i dissenyat pel suís Andreas Metzler a la península Ibèrica i està fet perquè el seu so sigui una síntesi dels orgues que hi havia en l’època de Johann Sebastian Bach, l’època del Barroc. Tot i que quan es va construir es va pensar que pogués interpretar altres estils com el Romanticisme o música del s. XX. “El tret més característic d’aquest orgue és que el seu so omple la basílica i la fa vibrar com si fos una caixa de ressonància”, va detallar.
