Si es beneeixen habitualment persones, animals, llocs i objectes de tota mena, quin problema hi ha amb la benedicció de les parelles homosexuals? Aquesta va ser una de les incoherències de l’Església catòlica assenyalades per Enric Vilà, representant de l’Associació cristiana de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de Catalunya (ACGIL), en la taula rodona celebrada el passat dimecres a la parròquia de Santa Anna al voltant del document Fiducia supplicans, amb el qual l’Església ha obert la porta a la possibilitat de beneir parelles en situació entre persones divorciades o del mateix sexe.
Moderat per la periodista i mediadora Lucía Montobbio, el debat es va poder va dur a terme malgrat que pels organitzadors (el Grup Sant Jordi i la Lliga Espiritual) no va resultar fàcil trobar persones disposades a parlar obertament d’un document que, des que va ser publicat el passat 18 de desembre, ha suscitat en el si de l’Església nombroses reaccions a favor i en contra. Així, superades les dificultats inicials, el debat va acabar comptant, a més de la d’Enric Vilà, amb les ponències de Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna, i d’Antoni Pou, monjo de Montserrat i biblista.
“Fiducia supplicans vol ser un altaveu del missatge i estil del Papa en la seva voluntat d’acollir tothom“, va afirmar Toni Pou. En aquest sentit, el religiós benedictí va remarcar la importància que pot tenir en la salut física i psíquica de les persones el fet de ser beneïdes o no, ja que beneir, tal com va assegurar, és “mostrar benevolència, protecció i intervenció sobre les persones perquè puguin assolir la pau i la vida en plenitud”.
Benediccions que traspassen fronteres
En la seva intervenció, Pou va aprofundir en el sentit de les benediccions a partir de la Bíblia, tot centrant-se en les benediccions transversals, és a dir, les que es donen entre les persones. “Les benediccions traspassen fronteres ètniques i religioses i mostren benevolència que demanen la protecció de Déu les unes per les altres”, va explicar el monjo de Montserrat, tot recordant que el profeta Abraham beneïa allò que Déu volia malgrat no estar dins dels seus plans.
En relació amb el Nou Testament, el monjo de Montserrat va recordar com Jesús imposava les mans als nens en una mena de benedicció, tot i que els petits, en aquella època, eren grans ignorats en la societat. “Jesús també beneïa els pans i els peixos abans de multiplicar-los.”, va dir el biblista, abans de recordar les innombrables benediccions que feia sant Pau tant a l’inici com a la fi de les seves cartes o les exhortacions que feia Jesús a les benaurances en l’Evangeli de Lluc, a estimar els enemics o a no judicar els altres. “Com es pot, doncs, negar una benedicció a qui la demana?”, va preguntar Pou.
“Està en joc el model d’Església que volem”
Per la seva banda, Peio Sánchez va dedicar la seva intervenció a explicar el contingut, la intenció, els antecedents i el context en què haurà de ser aplicat Fiducia supplicans. El rector de Santa Anna va recordar que el text “manté ferma la doctrina tradicional de l’Església sobre del matrimoni”, on només es contempla la celebració entre un home i una dona i obert a la procreació. Així i tot, Sánchez va advertir que el document ha sorgit com a resposta als dubtes expressats anteriorment al Papa per cardenals com Burke o Brandmuller, que van mostrar la seva preocupació per una eventual “derogació del principi del matrimoni i la moral sexual” acceptant com a possibles “situacions objectivament pecaminoses”.
Recuperant paraules recents del Papa en una entrevista a La Stampa, Sánchez va alertar que no s’ha de perdre de vista la caritat pastoral que defineix l’actitud de l’Església vers les persones. “En aquest debat no està en joc la benedicció sinó el tipus d’Església que volem ser. La misericòrdia ens ha de dur a impartir benediccions a tothom, ja que, si tots som pecadors, per què no tots som dignes de rebre la benedicció?”
Pel que fa a les crítiques que ha suscitat Fiducia supplicans, el capellà basc va distingir entre dos tipus. Per un costat, les que tenen un contingut teològic i han expressat certs cardenals opositors de Bergoglio que veuen en aquest text un “salt doctrinal” i una “ruptura amb la revelació rebuda”. En una altre nivell queden els recels exposats pels bisbes africans, que han acordat amb el mateix papa Francesc no realitzar benediccions a parelles homosexuals, ja que en el context de l’Àfrica aquesta actuació estaria en confrontació amb l’ethos cultural de la majoria dels països del continent, en molts dels quals l’homosexualitat és castigada per la llei.
En definitiva, en opinió de Sánchez, els atacs a Fiducia supplicans revelen que en el fons no es tracta d’una qüestió de doctrina sinó de poder. “En l’Església hi ha petits grups ideològics que, si bé no aconsegueixen que les seves idees triomfin perquè es barallen entre ells, influeixen en els altres de tal manera que tinguin por a donar certes passes. Per això, l’estratègia d’intervenció del Papa és avançar amb discerniment pastoral i de manera sinodal”, va reflexionar Sánchez.
Reaccions del col·lectiu LGTBIQ+
La darrera ponència va ser la d’Enric Vilà, que va elogiar la valentia del recordat bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, que l’any 1998 va tenir “el coratge” d’acollir els membres de l’aleshores recentment creada Associació cristiana de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de Catalunya. “Carrera va ser profètic en dir que amb els gais i lesbianes l’Església havia d e fer l’esforç d’anar més enllà de la llàstima per acceptar i tenir-los en compte com a col·lectiu de ple dret”, va assenyalar Vilà.
El també teòleg i membre del Fòrum Europeu de Grups Cristians LGTBI va basar la seva intervenció a explicar la recepció de Fiducia supplicans en el si del moviment que representa. En aquest sentit, va parlar d’aquells que consideren que el document és “un primer pas en el camí de la igualtat” i valoren l’ampliació de la doctrina de les benediccions, que, “per primera vegada, es poden impartir a parelles”.
En aquest grup també es valora positivament, segons Vilà, la salvaguarda de la posició dels capellans implícita en Fiducia supplicans. “Aquesta decisió —va detallar— respon a uns requeriments pastorals. Un bon pastor, com recorda el Papa, ha d’arribar a la gent de les perifèries”. Vilà també va fer notar, en aquest punt, la decisió del cardenal Mauro Gambetti, d’oferir la basílica de Sant Pere per a benediccions a parelles homosexuals. “Són benediccions de 10 o 15, però la foto queda”, va destacar.
Un pas “millorable i insuficient”
D’altra banda, Vilà va explicar la posició d’aquells que pensen que aquest aprofundiment en el sentit de les benediccions és “millorable i insuficient”, ja que no només no implica cap canvi en la doctrina del matrimoni sinó que tanca les portes d’el’aquest sagrament a les persones homosexuals. “Això fa que hi hagi catòlics de primera i de segona categoria, tot i que, teològicament, tots som iguals en el sentit que hem rebut la condició del baptisme”, va advertir.
Després d’apuntar que aquests darrers passos del papa Francesc s’inspiren en bona part en els avenços de l’Església alemanya, que enmig del seu propi camí sinodal va començar a impartir benediccions a parelles homosexuals fa tres anys, Vilà va ressaltar que, en el context actual, el pontífex argentí és un “sentinella de la unitat de l’Església” que treballa per evitar el cisma.
Malgrat reconèixer els avenços promoguts per Francesc en matèria LGTBI en els darrers temps, Vilà va recalcar que el col·lectiu viu amb exasperació la lentitud de l’Església a l’hora d’implementar els canvis. “Nosaltres no veurem l’aprovació del matrimoni entre persones homosexuals quan tot això es normalitzi en l’Església”, va lamentar Vilà en una afirmació en sintonia amb el que va dir, durant el col·loqui posterior un prevere de la diòcesi de Barcelona: “El món va 200 anys per davant de l’Església. Ara les parelles homosexuals no necessiten la nostra benedicció perquè ja saben com parlar amb Déu i demanar la seva misericòrdia. No ens necessiten”.
