David Martínez Escudé (Barcelona, 1979) va ser un dels voluntaris que la setmana passada no va poder entrar al Centre Penitenciari Puig de les Basses, de Figueres, a causa del bloqueig ocasionat per les mobilitzacions del funcionariat de presons de Catalunya després de l’assassinat d’una treballadora al centre de Mas d’Enric, al Catllar.
Pastor evangèlic de l’Església Evangèlica Filadèlfia de Blanes i mestre de teologia en el seminari intern de la mateixa església, Martínez fa més d’un any i mig que fa visites regulars com a agent espiritual a la presó figuerenca per mitjà del Consell Evangèlic de Catalunya.
Ara, deu dies després del tràgic succés que va desencadenar la crisi, la tornada a la normalitat a les presons catalanes és benvinguda per aquest pastor, que es mostra convençut que si el bloqueig s’hagués perllongat, podria haver provocat una “rebel·lió interna de greus conseqüències”.
Quina és la seva funció a la presó de Puig de les Basses?
Allà entro juntament amb un equip de persones a fer acompanyament i predicar, estem amb els presos. Com que hi anem en nom del Consell Evangèlic, si els presos s’identifiquen amb la nostra religió, s’hi apropen. Tot i que a vegades, encara que no siguin cristians evangèlics pròpiament, es mostren receptius a escoltar i ens expliquen les seves coses: hi ha molta gent necessitada allà a dins.
Hi ha molta diversitat entre la població penitenciària que ha conegut en aquest centre?
Per la meva experiència, sobretot m’hi he trobat dos tipus de persones: la persona “normal” que ha comès el delicte i ha entrat allà per aquesta raó i que en vol sortir, i la persona per la qual la presó és el seu àmbit natural i té més dificultats quan arriba el moment de sortir al carrer. En qualsevol cas, com a cristià, crec en la possibilitat de reinserció i estic convençut que tothom pot arribar a canviar.
En aquests dies, després del crim a la presó de Mas Enric el passat 13 de març, els funcionaris han reclamat més mesures per garantir la seva seguretat a les presons. Pel que vostè ha pogut veure, creu que són espais insegurs?
Pel que fa a mi, jo no he viscut situacions de perill manifest en cap moment durant les meves visites. Però sí que he pogut percebre un cert risc d’inseguretat i he tingut la impressió que el nombre de treballadors podria ser insuficient davant d’una eventual situació d’emergència. Jo no he vist cap conflicte a Puig de les Basses, però és evident que no deixa de ser el lloc que és i que hi ha persones de tota mena que, en alguns casos, poden ser complicades i perilloses.
Puig de les Basses va ser inaugurada fa tot just 10 anys. Què en pensa, d’aquest centre?
Com a membres del Consell Evangèlic de Catalunya, tenim un tracte i una interrelació excel·lent amb els funcionaris i amb el cos de caps, inclòs la directora del centre. Crec que és una molt bona presó, les instal·lacions són noves, espaioses, i estan ben cuidades. Alguns presos, bromejant, diuen que allò és com un “hotel” en comparació amb altres centres en què hi han estat anteriorment. Hi tenen gimnàs, piscina, teatre, mòduls educatius, activitats com ball clàssic, autoescola i un munt de tallers.
Aquestes activitats estan orientades a fomentar la convivència de cara a la reinserció social. De fet, fa uns dies, diverses entitats cristianes han advertit que, malgrat el legítim dret dels funcionaris a reivindicar la seva seguretat, les mobilitzacions no han de posar en perill el model de reinserció de les presons catalanes. Hi està d’acord?
Hi estic completament d’acord. El model de reinserció social als centres penitenciaris de Catalunya dona fruits. Quan ets allà i interactues amb els presos, hi ha moments en què t’oblides que estàs en una presó, perquè veus que tenen possibilitats de formar-se, feina retribuïda, accés a sales en què disposen d’ordinadors amb connexió a internet. En aquests àmbits de llibertat, quan els presos demostren un bon comportament se’ls doni màniga ampla per moure’s i interrelacionar-se, i això crec que acaba afavorint el seu camí cap a la reinserció.
A l’hora de sortir en llibertat, creu que es troben molt desemparats?
Normalment, els qui surten no volen tornar-hi, però també hi ha casos de persones que no saben viure fora de la presó. Fa tant de temps que estan a dins i s’han desvinculat tant de la vida en societat al carrer, que se’ls fa molt difícil aquest procés. En aquest sentit, he conegut algun cas de persones amb problemes d’addicció que a la presó estaven molt ben cuidades, desintoxicades, i en sortir han recaigut. Però diria que aquests casos són minoritaris. Les activitats orientades a la reinserció social, insisteixo, generalment funcionen.
Què en pensa, de les mobilitzacions dels funcionaris?
Crec que les seves queixes són completament justificades perquè, al cap i a la fi, el que demanen és més seguretat. I les seves raons s’han posat de manifest amb el tràgic succés de Mas d’Enric, tot i que potser allò va ser un d’aquells actes fatals que possiblement hauria passat igualment encara que hi hagués més mesures de seguretat.
Dit això, hi ha una cosa que als funcionaris els preocupa molt, i és el fet que no són considerats agents d’autoritat, aquesta és la reivindicació que, des de la meva perspectiva, em sembla més necessària perquè, en definitiva, fan la mateixa tasca que un agent de seguretat, però no tenen la mateixa autoritat davant certs tipus de persones que, en casos concrets, poden ser extremadament conflictives.
