Hi ha dos dies a l’any que, a la Selva del Camp, al Baix Camp, desenes dels seus veïns enfilen a partir d’una hora determinada del vespre el carrer Major de la població anant cap a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol, a la part superior del nucli antic, carregats de bosses, motxilles i llargues túniques que sostenen damunt de les espatlles. Són els dies 14 i 15 d’agost, dos dels més esperats durant tot l’any per a una població que no supera els 6.000 habitants del prelitoral tarragoní amb motiu de l’aclamació i la veneració de l’Assumpció de Santa Maria, la Mare de Déu, que en aquest poble s’observa en clau teatral.
Més concretament, a partir d’un drama sacre assumpcionista en romànic (considerat el més antic d’Europa conservat íntegrament), trobat entre papers antics en aquesta població i representat al temple dedicat al patró de la vila des del 1980, quan la seva directora, Francina Ferrater, només tenia quatre anys: “Encara recordo com ja era petita i venia a acompanyar el meu pare [Camil Ferrater, un dels artífexs de l’arranjament de la peça] mentre corria entre els bancs del temple parroquial”, explicava abans que l’església s’omplís d’actors, d’actrius i de tot un seguit de veïns que fan possible l’escenificació cada any.
Com Ferrater, són molts els que aquest passat dimecres tornaven al temple amb un sentiment de continuïtat familiar. És el cas de Judit Agràs, nascuda en aquest poble el 2001, que pujava al presbiteri per segon any consecutiu amb l’objectiu de representar la Mare de Déu, i del també selvatà Andreu Fortuny, del 1983, que enguany s’estrenava com a Jesucrist [paper compartit amb un altre veí, Andreu Ferré, quatre anys més jove]. Els seus són dos exemples d’un compromís amb les arrels familiars per preservar un patrimoni cultural i religiós compartit per tot el veïnat: tant la mare de la primera com el pare del segon els van portar a conèixer, des del bressol, aquesta passió per Santa Maria i el final de la seva vida.
Una representació teatral i musical que madura anualment
Enguany s’arribava al quaranta-quatrè cicle de representacions del Misteri de la Selva veient en la llunyania del temps el punt i a part que va suposar l’emergència sanitària produïda a inicis d’aquesta dècada. Però també amb la sensació que, com apuntava el rector de la població, Albert Fortuny, l’obra fa anys que ha deixat de ser una simple posada en escena “per poder fer accedir el públic a una dimensió espiritual molt interessant“, la qual, per al sacerdot, s’obté emmirallant-se en el dolor que pateix Maria. “La seva dormició, assumpció i coronació permet entendre com revaloritzar el nostre cos”, hi afegia.
Això ha estat possible gràcies a la dedicació desinteressada d’un conglomerat de veïns i veïnes amb voluntat de mantenir aquest patrimoni, amb el guiatge de veus com les de l’eclesiàstic Armand Puig o la mestra de música Roser Cogul, tots dos de la Selva del Camp, però també d’una munió de persones i entitats (com ara les tres escoles de música del poble) que voluntàriament n’han aportat el seu gra de sorra. “Aquest és el valor primari del nostre particular Misteri”, admetia Andreu Fortuny abans de posar-se en la pell del fill de Maria, a qui dona glòria i exalça tres quarts d’hora després d’iniciar el drama.
