La plaça de Santa Maria de Montserrat vivia una tarda atípica aquest passat dissabte: es tallava el pas a turistes i feligresos que, sense esperar-s’ho, no podien accedir al monestir amb motiu de l’arrencada del seu Mil·lenari. “És la casa de Déu i hi cabem tots”, deia una dona que hi havia anat per pregar davant la Moreneta, mentre nombrosos guies havien d’aturar l’explicació als seus oients estrangers i consultar-ne el motiu als agents de seguretat presents a la zona.
La situació, així, passava a ser la d’uns accessos convertits en una passarel·la per on arribaven, alguns més aplaudits que altres, des d’expresidents de la Generalitat de Catalunya com ara Quim Torra, Artur Mas, José Montilla o Jordi Pujol, fins a tots els bisbes catalans, entre els quals es distingia fra Octavi Vilà, vestit amb hàbit cistercenc.
Allà es trobava Margarita Vázquez, una dona que va sortir fa pocs dies del Perú per retrobar-se, després d’anys sense fer-ho, amb els seus dos fills, a Barcelona des de fa alguns anys: “Veníem a Montserrat per primera vegada a veure la Mare de Déu i, a pesar de no haver-ho fet, poder coincidir amb tot aquest acte cerimoniós ens està demostrant que aquí es cuida molt la seva veneració“, assenyalava la peruana.
“El Mil·lenari serà un esdeveniment que, segurament, tindrà un ressò i una importància més enllà de les fronteres de Catalunya“, apuntava un dels primers que hi arribava, Carles Armengol, el qual, “amb tota probabilitat”, com reconeixia després, el pròxim 10 de setembre deixarà d’ocupar el càrrec de director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, que ostenta des del 2022, arran de la nova composició del govern català. Una importància, a més, viscuda íntimament en tots els territoris diocesans de Catalunya.
“A Lleida, tenim una confraria de la Mare de Déu de Montserrat antiga i és molt interessant estar aquí acompanyant tota la comunitat montserratina”, posava en relleu el seu bisbe, Salvador Giménez. Mentre un altre bisbe, fra Octavi Vila, es referia també a la que hi ha a les seves terres —de creació més recent—, així com al “goig” que sentia en formar part d’una celebració al voltant d’un monestir que és, en l’actualitat, “una referència per a totes les esglésies que fan camí a Catalunya“, continuava Vilà.
Des de parroquians que lluïen, lligats al coll, mocadors de les seves comunitats eclesials fins a treballadors dels hotels de l’abadia que, a peu de carrer, contemplaven l’animada situació, els entorns de la basílica s’omplien d’una emoció unànime per Montserrat; “una emoció que tots tenim, vinguem d’on vinguem”, com després definia el president català, Salvador Illa, des del presbiteri del monestir, ple de gom a gom.
El “dia d’acció de gràcies”, com convidava a entomar-lo l’abadessa de Sant Benet, Maria del Mar Albajar, acabava sent un primer tast d’aquesta festa interdiocesana —”al voltant de la Moreneta, que és la mare de tots i totes”, hi afegia el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo— que durarà quinze mesos, però que, en aquest començament, gaudia d’un públic de categoria.
Un públic com Nati Fatjó, veïna de Cerdanyola del Vallès que, amb 99 anys, observava emocionada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al cel de l’abadia, creada amb drons lluminosos controlats des de terra. “No crec que torni a veure mai més un espectacle tan bonic“, admetia, tot i que, després de l’èxit, no caldrà esperar mil anys per repetir-lo.
