Més de dos-cents metges de família de diferents països es van reunir el passat dissabte 25 de maig a Roma per presentar al papa Francesc, en una audiència celebrada a la sala Clementina, la iniciativa global ‘Thank you, doctor!‘. Impulsada el passat novembre per SOMOS Community Care (una associació de metges sense ànim de lucre amb seu a Nova York) i la Pontifícia Acadèmia per a la Vida, la iniciativa pretén potenciar el paper humanitzador dels metges d’atenció primària en el sistema sanitari i la societat, i compta, a més, amb un més d’un milió de col·laboradors arreu del món.
El president d’aquesta entitat és el doctor Ramon Tallaj (Santiago de los Caballeros, República Dominicana, 1956), que en aquesta entrevista amb Flama reconeix que “un món sense metges seria un món deshumanitzat” i que, davant dels avenços tecnològics actuals, “es corre el risc de marginar aquesta figura imprescindible de la societat”.
Com ha viscut aquesta trobada amb el papa Francesc?
Ha sigut un moment grandiós. Hem tingut la sort que el Papa ha estat de bon ànim i s’ha sentit bé malgrat els seus problemes de genoll. Durant la trobada ha bromejat, ha pregat per nosaltres i el més important de tot, ha beneït i aprovat aquesta campanya. Francesc està convençut que el metge de capçalera és una figura molt important en el món i, malauradament, està en risc de desaparèixer. Això seria una tragèdia perquè en realitat els metges de família són els qui sostenen o haurien de sostenir sobre les seves espatlles la salut de la comunitat, no la malaltia, sinó la salut.
Què marca la diferència entre la salut i la malaltia?
Sempre dic que en els Estats Units, per exemple, tenim els millors centres de malalties del món, que són els hospitals; però la salut es fa en els centres d’atenció primària, evitant tant com sigui possible que els pacients hagi d’acabar anant als hospitals malalts. Però això cal dotar de tots els recursos necessaris perquè la gent vegi un treball que nosaltres anomenem value care, que entre altres coses treballa per millorar la satisfacció dels equips assistencials multidisciplinaris i utilitzar els recursos de manera més eficient gràcies a una millor coordinació. Hem d’anar cap a un sistema no basat en la malaltia sinó en la salut. Una família, una comunitat i un país sa és molt millor per a tothom.
Què destacaria dels valors que ha expressat el Papa per mitjà del parlament adreçat als impulsors de la campanya ‘Thank you, doctor’?
Ens ha explicat uns records entranyables de la seva infantesa relacionats amb certes visites que va fer a casa seva el metge de la família. Francesc ens ha parlat de la figura del metge amb un parell d’anècdotes que descriuen perfectament l’essència d’aquesta figura, que ell recorda com la d’un ésser humà que anava a la casa dels pacients, atenia tota la família, des dels més petits als més grans.
Per a una persona de l’edat del papa, com és d’important la figura d’un metge en el món d’avui?
Tenint en compte que és un ancià de 87 anys, ell sap molt bé les limitacions i necessitats que es tenen en aquest moment de la vida, fins i tot ell, que és el Papa. Per això ha accedit de bon grat a treballar amb nosaltres en diversos projectes, perquè a més de Thank you, doctor hem impulsat altres iniciatives que tenen a veure amb l’ancianitat i amb les quals està implicat l’arquebisbe Vincenzo Paglia. Aquest treball conjunt demostra que el Papa i els seus col·laboradors volen ajudar a concienciar com cal atendre les persones grans i als infants.
Ha mencionat l’arquebisbe Paglia, que és membre de Sant Egidi, una comunitat fortament implicada amb l’ancianitat. Com valora la feina que fan en aquest àmbit i l’oportunitat que els donen de viure acompanyats i a casa els darrers anys de la vida?
Precisament, el que estem intentant fer nosaltres als Estats Units també va en aquesta línia d’intentar que els metges i els infermers o infermeres visitin els pacients ancians a domicili. En la nostra comunitat hispana no tenim el costum d’enviar els nostres pares a les residències per a persones grans, sinó que fem que visquin amb nosaltres fins al darrer moment de les seves vides, són part de nosaltres.
Hi ha alternatives a ficar els ancians en residències?
Per descomptat, estem intentant que hi hagi recursos per afavorir que la gent gran es pugui quedar a viure a casa. En aquest sentit, estem treballant en un model que implica la formació de familiars que els puguin atendre i que, a més, puguin cobrar mentre ho fan.
El Papa tendeix a mirar els sectors més vulnerables de la societat, els pobres, els malalts, els infants que més pateixen i els ancians. Tots ells són víctimes del que ell anomena la ‘cultura del descart’.
En efecte, són els grans descartats de la societat. De fet, aquest grup de metges que ha vingut avui a participar en aquesta trobada a Roma, atén gent pobra i sense recursos perquè puguin rebre una atenció sanitària de qualitat. Només a Nova York, tenim més d’un milió de pacients de barris pobres, no tenim cap pacient ric. L’any 2019, quan vam venir, el Papa ens va dir que teníem un gran repte a Nova York, i aleshores no sabíem que arribaria una pandèmia global. Crec que d’alguna manera ho va anticipar, i no vam fallar, ja que en aquell període tan difícil vam atendre milions de pacients amb les màximes garanties.
Com creu que una persona de l’edat del Papa pot mantenir una agenda de treball com la seva?
És una bona pregunta. Jo només tinc 68 i estic que no em puc moure de caminar dos quilòmetres, imagini’s amb vint anys més. L’únic problema del Papa són els genolls.
