Aprendre a través del metavers. Aquesta és la iniciativa educativa que estan cuinant a foc lent gairebé la meitat de les escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació —un total de 18 dels seus 37 centres—, on, des de fa uns mesos, ja hi ha aterrat l’ecosistema d’eines del metavers. Es tracta d’un espai de realitat virtual que, connectat a Internet, permetrà que professors i alumnes de primària i secundària puguin “sortir” durant una estona de les seves aules per ampliar els seus coneixements.
Fins al moment, han estat 260 els docents que s’hi han anat formant, coordinats per docents com ara Manuel Zarza (Tarragona, 1996), professor d’educació primària del Vedruna Sagrat Cor de Tarragona des de fa tres anys. “Entre tots hem dissenyat entorns immersius amb reptes que es resolen a través del joc (tenint en compte, a més, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de la Fundació)”, destaca Zarza. Un conjunt d’escenaris virtuals que s’engloben en un projecte batejat com a Edu Virtual Challenge, que compta amb un decàleg per fer un bon ús d’aquestes eines, atenent les recomanacions del fabricant dels visors, la legislació vigent, l’edat i maduresa de l’alumnat, i també les diverses consideracions ètiques.
L’Edu Virtual Challenge ha rebut el finançament de les ajudes Next Generation de la UE i ha estat valorat com un dels millors projectes en la convocatòria d’Impuls digital a l’educació, del Departament d’Educació de la Generalitat. En la fase de formació, les escoles Vedruna reben el suport d’Invelon, l’empresa que ha proveït de visors i ordinadors els centres per programar les situacions d’aprenentatge.
Visitar l’univers sense sortir de classe
Zarza es mostra optimista per les possibilitats que pot generar aquesta “nova finestra al coneixement“, pionera a Catalunya. “Ens podem desplaçar a l’univers o a la catedral de Girona per conèixer-ne l’orgue sense la necessitat de sortir de classe”, assenyala. En aquest sentit, el professor apunta al fet que els alumnes puguin acabar donant més rellevància a edificis patrimonials que veuen cada dia, però als quals no presten atenció: “A través del modelatge en tres dimensions podem fer-ne rèpliques virtuals i aconseguir que infants i adolescents puguin donar més valor a tot allò que tenen a la vora”, conclou.
