El passat divendres 3 de gener, les muntanyes de Montserrat s’acomiadaven d’una de les persones que més han demostrat la seva estima per elles durant les últimes dècades, la monja benedictina Maria Regina Goberna. Els tocava dir adeu a una religiosa que, com va deixar escrit, va sentir a parlar per primera vegada de litúrgia a l’església de Sant Joan d’Horta, al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, i que va rebre les exèquies, aquest passat diumenge, a l’església del Monestir de Sant Benet, en un vessant de la muntanya de Montserrat on va passar setanta anys de vida monàstica i missionera.
Allà va ser on, el dia de la seva mort, a noranta anys, les monges benedictines que la van acompanyar en el seu últim trajecte la vestien per última vegada, després d’hores de vetlla. Entre elles, hi havia Natàlia Aldana, que recordava, encara afligida, com fa més de vint anys, al costat de les seves companyes de noviciat, “dèiem que quan fóssim grans volíem ser com algunes de les monges ancianes“. Això els passava, precisament, amb la figura de Goberna: “L’admiràvem per la seva vitalitat, pel seu entusiasme per la vida, per la seva gran capacitat de donació a la comunitat i de treball per portar-la endavant”, hi afegia Aldana, que definia aquest referent en la vida monàstica com un pou d’estima desbordant.
Una monja amb una estima contagiosa
“Tenia un gran desig d’estimar Déu, la comunitat, la família, els amics i coneguts, els presos que visitava, els malalts de sida, els afectats per trastorns mentals, però també la vida monàstica, Terra Santa, els salms, la pregària, l’ofici diví, el treball i la ceràmica”, deia la religiosa, enumerant bona part dels camps d’actuació d’una Maria Regina Goberna que també va desitjar portar l’Evangeli per tots els canals possibles.
Un d’aquests canals va ser el de la televisió, com rememora el sacerdot i historiador Jaume Aymar: “A finals del segle passat, quan tot just acabàvem de posar en marxa Ràdio Estel, Maria Regina Goberna ens va rebre a mi i a Maria Figueras, laica compromesa amb l’acció social i la difusió de l’Evangeli, al Monestir de Sant Benet de Montserrat, on ens va sorprendre parlant-nos d’un projecte televisiu que estava gestant al costat del fotògraf i productor Josep Rebull a l’aleshores Televisió de Mollet”, detalla Aymar, que posa en relleu la tenacitat d’una dona que, a pesar dels obstacles que es pogués trobar al camí, no es doblegava.
“Des del cel i al costat de tots dos, que ens van deixar massa aviat, no necessitaràs la televisió, ja que hi pots veure en directe el rostre de Jesús, que amb els teus dibuixos naïfs vas entrellucar tants cops, així com el de la seva bona mare”, manifesta, en al·lusió a un vessant, l’artístic, que aquesta monja va conduir des del cenobi: “Segurament, al cel ja tens candidats per fer cursos de ceràmica, ja que, com diu el llibre del Gènesi, de fang es van fer els nostres primers pares, com ara Déu, que serà per a tu un bon aliat”.
En el terreny televisiu va ser on la periodista Montserrat Esteve, directora del programa Signes dels Temps, de TV3, va poder conèixer aquesta religiosa, que es va formar teològicament durant gairebé una dècada al costat del biblista i monjo benedictí Guiu Camps, considerat com un dels puntals més ferms per a ella. “Quan vaig entrevistar-la, l’octubre de 2022, em deia que la felicitat consistia a descobrir-se interiorment i que l’apassionava passejar pel bosc i sentir-se en comunió amb la creació”, indica Esteve, per a qui “Les 12 dones de l’Evangeli, a qui va dedicar el seu darrer projecte, l’hauran acollida a Casa amb una gran festa”.
“Va ser un àngel enviat per Déu”
La monja que volia ser missionera abans d’accedir a la vida monàstica va establir vincles durant diverses etapes amb comunitats vulnerables d’arreu del món. Una d’elles va ser amb un grup de fidels de la ciutat portuària de Chimbote, al Perú, des d’on Guillermo Ortega remarca que “va ser un àngel enviat per Déu”. “Va sentir el dolor dels que pateixen i en les seves pregàries el presentava a Déu”, continua aquest peruà mentre recorda com “el silenci de Goberna va vèncer tot el mal, donant alegria i vida, i demostrant que l’edat mai va esdevenir un motiu de cansament per a una monja que semblava una nena alegre i lliure“.
Tampoc oblida l’empremta deixada per Goberna el professor i divulgador Jordi Breu, amb qui la religiosa compartia un cosí, el sacerdot Josep Breu, el qual va ser missioner a Colòmbia. “Ella era qui ens feia arribar les cartes en què ens explicava com era la seva vida entre els més pobres”, detalla qui defineix Goberna com “una ànima beneïda que va dedicar la seva vida al servei de la comunitat benedictina”. Per a Breu, “cada moment compartit amb ella era un regal, una oportunitat per aprendre i créixer, ja que la seva fe en Jesucrist era contagiosa i transmetia una energia positiva que inspirava a tots els que l’envoltaven”. Una energia que, sense ella, s’escola per cada racó de les muntanyes de Montserrat.
