El sacerdot Peio Sánchez enviava aquest dijous al matí a tots els membres que conformen el Patronat de la Fundació Viqui Molins un dels missatges que més li han costat escriure en la seva vida: “Quan es va fer teresiana, va demanar anomenar-se Victòria de Jesús i, avui, s’ha complert“, hi redactava, anunciant la mort de la coneguda religiosa teresiana Viqui Molins.
“Era una de les persones que millor ens ensenyava que ens hem d’estimar tots i totes, per bé que a vegades es cregui que hi ha gent que no és digna de la nostra estima”, assegura en declaracions a Flama María José Conde, membre d’aquest patronat i voluntària de l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna des dels inicis.
Precisament era allà, “però també quan passejava pel carrer”, com remarca Conde, on Molins “parlava amb totes les persones en situació de carrer que es trobava amb un somriure extraordinari“. Un somriure que, per a Montserrat Pérez, metgessa jubilada i encarregada d’assistir les persones acollides en l’Hospital de Campanya i en altres menjadors socials de la capital catalana, “era un aspecte que la religiosa feia contagiós”. “Aquest, juntament amb la seva capacitat de convertir les abraçades en la medecina més important que tenim els éssers humans, van ser els grans pilars del seu llegat”, afirma qui el passat mes de desembre va entregar personalment al papa Francesc un exemplar d’Abraçades, el darrer llibre escrit per Molins.
També va ser gràcies a l’Hospital de Campanya que es va llaurar l’amistat que compartia amb Viqui Molins la monja dominica Lucía Caram, per a qui Molins “celebra aquest dijous, com a dona enamorada de Jesús, la seva Pasqua”. El contacte establert entre la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa, dirigit per Caram, i aquest espai del barri Gòtic va permetre-li enfortir uns vincles amb la monja barcelonina que li han permès veure en Viqui Molins “una dona que obria camins als preferits de Jesús“.
“Era una profetessa que va entregar la vida als altres”
“Per bé que el camí iniciat per Molins es faci ara sense ella, qui ens guiarà des del cel, l’energia que desprenia serà un motor per imitar-la en la seva tasca d’ajuda social”, hi afegeix Pérez, qui és també secretària de la Fundació Viqui Molins. Un camí, en aquest sentit, que es va començar a construir a finals del segle passat, quan la teresiana va instal·lar-se al barri del Raval de Barcelona i va establir contacte, per exemple, amb sor Genoveva Masip, filla de la caritat, i amb la infermera i docent Teresa Maria Garriga.
En formar part del mateix grup de persones que assistien joves que morien per la sida, Garriga i Molins van iniciar aleshores una amistat fortificada amb el pas del temps. “Tenia una vocació profunda dins d’una altra vocació, la religiosa, i, per tant, vivia radicalitzada i era llum i inspiració per a molts”, observa. “En els temps actuals, fan falta profetesses com ella, a l’estil de l’Antic Testament”, admet Garriga, que cataloga Molins com “una ànima lliure que ha entregat la vida als altres sense tenir res a perdre”. Amb ella, va compartir vivències a Àvila, amb motiu del cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús.
“Viqui Molins va ser l’exemple del bon cristià”
L’empremta d’aquesta religiosa també era recordada aquest dijous pel filòsof Gregorio Luri, qui a primera hora del matí iniciava una conferència a Vic parlant del seu vincle amb Molins: “Recordo un episodi en què, per Sant Jordi, no la deixaven de saludar ciutadans de totes les classes, dels quals ella sabia una gran quantitat d’informació personal en haver-se dedicat a ajudar a tota classe d’humans”, agrega Luri.
Luri, que defineix Molins com “l‘exemple del bon cristià“, s’alinea amb Eduard Sala, director de Càritas Barcelona, per trobar les paraules més adequades per definir el llegat que deixa arran de la seva mort: “Era un cor que parlava, abraçava, caminava i arrossegava, engrescant moltíssima gent a seguir la seva estela”, reflexiona Sala, segons el qual “Molins, com Sant Pau, va caure del cavall i va descobrir de cop i volta un món que desconeixia, és a dir, el que conformen la pobresa, l’exclusió social, la droga i la presó”.
