L’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, va anunciar la seva dimissió a causa d’un problema d’abusos a menors que va sacsejar l’Església anglicana. Els fets van ser perpetrats per John Smyth, un advocat evangèlic vinculat a aquesta institució, en campaments cristians que ell mateix va dirigir al Regne Unit, Zimbàbue i Sud-àfrica durant les dècades de 1970 i 1980. Welby, qui va coincidir amb Smyth en diverses d’aquestes colònies, va reconèixer recentment en una carta la seva responsabilitat perquè no va denunciar els abusos quan va en va tenir coneixement l’any 2013.
El 2016 es va publicar un informe que detallava la brutalitat dels abusos de Smyth, que van afectar uns 130 nens i adolescent i que incloïen càstigs físics severs i tortures psicològiques. Aquest estudi explicava com alguns menors havien estat colpejats amb cànies en actes de sadisme a la casa del denunciat, al Regne Unit. Smyth va morir l’any 2019 a Ciutat del Cap sense haver hagut de respondre judicialment pels seus actes, ja que s’havia traslladat a la capital de Sud-àfrica per evitar processos penals.
La publicació d’un nou informe adicional la setmana passada va desenterrar la “conspiració de silenci” que va permetre a Smyth actuar impunement durant anys, revelant nous detalls dels abusos i exposant el paper de l’Església en l’encobriment. L’informe va generar una pressió insostenible per a Welby, que inicialment es va resistir a dimitir, però finalment va cedir davant les demandes de la cúria anglicana i la petició formal de més de 10.000 fidels.
Els bisbes i altres líders de l’Església anglicana han criticat Welby per la manca d’acció en denunciar els abusos de Smyth, acusant-lo d’haver intentat protegir la reputació de la institució per damunt de la seguretat dels menors. Aquestes crítiques reflecteixen els mateixos retrets que en el passat s’han fet a l’Església Catòlica en relació amb escàndols d’abusos.
La dimissió de Welby posa punt final a la seva trajectòria com a líder espiritual d’una Església profundament dividida per qüestions socials i ètiques, com l’ordenació de dones, el matrimoni homosexual i la posició sobre l’avortament. La seva figura pertany a l’ala progressista de la institució, però el seu paper en l’encobriment d’abusos ha minat la seva credibilitat com a veu moral.
El procés per escollir un nou arquebisbe serà llarg i requerirà consens entre les diferents branques de l’Església anglicana. Aquesta elecció es durà a terme amb l’assessorament de figures religioses i polítiques, i amb la participació del primer ministre del Regne Unit, qui haurà de proposar el nom al rei Carles III.
