En un Saló Sant Jordi ple de gom a gom i en el marc de la Setmana de l’Harmonia Interconfessional, el Palau de la Generalitat va acollir aquest passat dimarts la celebració del vintè aniversari del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER), “un exemple de diàleg i de compartir“, com va reconèixer el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, que va tancar l’acte amb un discurs en què va mostrar la seva satisfacció pel bon funcionament del GTER “tant a Catalunya com a Barcelona”.
La cerimònia va comptar amb reflexions de representants de diverses tradicions religioses i espirituals del territori, com ara del president d’aquesta entitat interconfessional i representant de la comunitat islàmica, Mohamed Halhoul, i de la pastora evangèlica Ruth Giordano, que va conduir l’acte. A més, la cerimònia va disposar d’una glossa sobre l’essència de l’harmonia interconfessional, des d’una perspectiva monàstica, per part de l’abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Maria del Mar Albajar.
Tant Halhoul i Giordano van coincidir a assenyalar, d’una banda, que el GTER va ser en els seus orígens “el primer grup de treball a Catalunya i Espanya a partir d’un model singular a escala europea”, com va detallar el primer, i, de l’altra, que la seva missió principal es fonamenti en la “pedagogia de l’acció“. “Va néixer de la inspiració de creients que volien anar més enllà del que podien fer sols”, va admetre Halhoul.
Consens, solidaritat i sensibilització
“El diàleg que proposem no és només per arribar a una entesa, sinó per trobar una germanor i una acollida entre les confessions en un camí transformador i basat en la cultura de la pau viva durant aquestes dues dècades”, va ressaltar el president del GTER, que va recordar els valors del consens, de la solidaritat i de la sensibilització pel fet religiós per tal d’un millor “arrelament cultural” a Catalunya.
Per la seva part, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, representant d’un consistori que, conjuntament amb el GTER i l’executiu català, van ser els organitzadors de l’esdeveniment, va posar en relleu que la ciutat comtal “disposa de 508 espais de culte, amb més de 1.000 comunitats de 36 confessions i tradicions religioses i espirituals diferents”. Un fet, que, per a l’alcalde barceloní, demostra que “Barcelona protegeix la llibertat religiosa i és oberta a totes les religions, mostrant respecte per cada una d’elles”.
