El Defensor del Poble presenta el seu informe sobre els abusos demanant al Parlament mesures contra la pederàstia clerical

descarga
Ángel Gabilondo, durant la seva compareixença. | Defensor del Poble

“El que ha passat ha estat possible per aquest silenci.” Un any després de lliurar el document a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, finalment ha pogut presentar al Congrés el seu Informe sobre els abusos a l’Església catòlica i el paper dels poders públics davant la Comissió mixta Congrés-Senat. Un document elaborat durant mesos, amb la participació de víctimes i associacions, i amb el compromís per part del Govern i de l’Església catòlica de complir amb les seves recomanacions. “No és cert dir que tothom ho sabia, però tampoc que ningú ho sabia”, ha advertit Gabilondo a l’inici de la seva compareixença.

“És l’hora del Parlament, a conseqüència de l’encàrrec i després d’aquest informe, és el moment del Legislatiu i de l’Executiu. Les víctimes esperen que es posin en pràctica, tan aviat com sigui possible i de la millor manera, les recomanacions i suggeriments formulats”, ha assenyalat el Defensor del Poble. “És l’hora de les víctimes.”

Segons ha indicat Gabilondo, l’informe “dona resposta a una situació de patiment i de solitud que durant anys s’ha mantingut coberta per un injust silenci, i subratlla els factors de risc i les conseqüències d’aquests abusos. Exposa les respostes que ha donat l’Església catòlica i com els poders públics han abordat la qüestió.”

Durant la seva compareixença, el Defensor del Poble ha remarcat que “les víctimes són el sentit primer, l’últim i el central d’aquest informe“, i ha apuntat que l’objectiu ha estat descriure la dimensió del fenomen dels abusos, les seves causes i conseqüències per a les persones afectades. Gabilonodo s’ha mostrat esperançat que els treballs fets i les conclusions i recomanacions derivades “contribueixin a la determinació dels fets i responsabilitats, a la reparació de les víctimes i a la planificació de polítiques públiques orientades a la prevenció i atenció dels casos d’abusos sexuals comesos contra infants i adolescents”. Per això, ha instat els diputats i senadors que componen la comissió a implementar tan aviat com sigui possible les recomanacions recollides a l’Informe. “Les víctimes ho estan reclamant, estan a l’espera. Ho necessiten.

Les víctimes són el sentit primer, l’últim i el central d’aquest informe“, ha assegurat Gabilondo I Foto: Defensor del Poble

Referint-se a l’actuació de l’Església, Gabilondo ha subratllat que “la mateixa CEE (Conferència Episcopal Espanyola) és conscient que ha de treballar, però encara és insuficient”, ja que les víctimes “continuen sense ser part del procés canònic, ni existeix un estatut de víctimes.”

Tot i els avenços en aquest sentit, Gabilondo ha destacat que “no s’ha superat el silenci, el secret”, i que durant massa temps ha prevalgut “la voluntat d’ocultar o protegir els abusadors”, que van ser traslladats de lloc i encoberts. Tanmateix, el Defensor ha reivindicat que “s’estan obrint noves perspectives”, recordant el pla de reparació integral (PRIVA) aprovat al juliol per la Conferència Episcopal Espanyola. L’Església “ha passat de minimitzar” el problema dient que eren “pomes podrides” a un “reconeixement implícit i progressiu dels fets“, ha destacat el Defensor, tot valorant “l’esforç de tantes víctimes” que han compartit els seus testimonis.

Sobre el paper dels poders públics, Gabilondo també ha sigut crític: “Al llarg de dècades d’abusos, no s’han fet càrrec del problema fins fa relativament poc. No només l’Església el va minimitzar, sinó que els poders públics també ho van fer”, ha assegurat.

De Cremades a ‘Per donar llum’

L’estudi que s’ha presentat avui, un any després de la seva entrega, va ser rebutjat pels bisbes, que van contractar la seva pròpia auditoria al bufet Cremades&Calvo Sotelo. No obstant això, aquest informe va ser eclipsat per la publicació d’un tercer informe, Per donar llum, que és objecte d’una investigació i que podria comportar penes de presó i indemnitzacions milionàries per a alguns dels responsables episcopals, a causa d’una filtració de dades de les víctimes de la pederàstia clerical.

A diferència dels altres informes, el de Gabilondo formula una sèrie de recomanacions per a totes les institucions implicades, i inclou una enquesta encarregada a GAD3 que va causar gran polèmica en extrapolar les dades a xifres, arribant a parlar de 440.000 possibles víctimes de pederàstia clerical. Una cosa que el Defensor no va fer, ni llavors ni ara: “L’abús sexual contra menors preocupa d’una manera molt singular a la població espanyola (72%)”, ha indicat. Segons l’enquesta, l’11,7% dels participants afirma haver patit abusos sexuals abans dels 18 anys, i un 3,36% manifesta que aquest abús va ocórrer en l’àmbit familiar. L’enquesta conclou que el 0,6% de la mostra representativa de la població ha estat agredida sexualment per un sacerdot o religiós catòlic, i un 1,13% que l’agressió es va produir en l’àmbit religiós.

El Defensor del Poble ha recordat que “l’abús sexual contra menors preocupa d’una manera molt singular a la població espanyola I Foto: Defensor del Poble

Nous casos

Des de la presentació de l’informe, la Unitat d’Atenció a les Víctimes ha registrat desenes de nous testimonis, dels quals 188 han estat validats, sumant un total de 674 casos. El Defensor del Poble ha apuntat que aquests nous casos no modifiquen les conclusions de l’estudi, sinó que “les refermen”, i que l’informe no pretén ser quantitatiu, sinó qualitatiu. “No ha estat la nostra intenció conèixer el nombre de casos registrats a Espanya, sinó comprendre l’abast del problema, com es pot reparar les víctimes i què es pot fer per evitar que torni a passar”, ha sentenciat.

El Defensor ha finalitzat la seva compareixença recalcant que “els abusos sexuals a l’Església catòlica constitueixen un greu problema social i de salut pública. Un problema que ha causat molt de mal. La gravetat del fenomen deriva de la intensitat del mal sofert per les víctimes, de la quantitat de persones afectades i de la traïció de la confiança dipositada en una institució que ha tingut un poder innegable a Espanya i una autoritat moral en la societat.”

Aquestes dades i recomanacions van ser rebudes amb postures variades. Mentre que la CONFER va agrair el treball fet i la majoria de les víctimes es van sentir acollides, alguns bisbes —sense desmerèixer l’esforç de Gabilondo i el seu equip— van acusar l’informe d’estar polititzat i de respondre als interessos del govern. Alguns bisbes suggereixen que la presentació de l’informe coincideix amb la trobada entre Pedro Sánchez i el Papa Francesc i forma part d’un nou atac de l’Executiu a l’Església. Gabilondo va desmentir aquesta acusació, afirmant que “no tots els bisbes han ajudat. Alguns, fins i tot, ens han renyat.”

Al juliol, els bisbes van aprovar en una Assemblea Plenària Extraordinària el seu propi Pla PRIVA, i el Govern va acusar la CEE d’impulsar mesures “unilaterals”. L’Executiu va anunciar a l’abril una sèrie de mesures basades en les recomanacions del Defensor del Poble que, fins ara, no s’han implementat.

“Els abusos han suposat una traïció de la confiança dipositada en l’Església” I Foto: Defensor del Poble

Recomanacions i propostes

Entre les 24 recomanacions de l’informe, destaca la necessitat de reparar econòmicament les víctimes. Una de les propostes del Defensor és la creació d’un fons estatal —en el qual participi l’Església— per pagar indemnitzacions, i un orgue especial de caràcter temporal que les reguli, format per especialistes, amb la participació de l’Església catòlica. L’Església, en canvi, ha decidit formar la seva pròpia comissió per suggerir (sense caràcter obligatori per a les diòcesis o congregacions) indemnitzacions per a cada cas.

“S’ha de proveir una compensació econòmica, que s’ha de determinar en un procediment reglat, professional i transparent”, va incidir Gabilondo, que també va demanar “reformar el règim de prescripció de la responsabilitat civil”. Per a això, va insistir en la creació d’un Fons Estatal per al pagament de les compensacions a les víctimes. Una obligació de reparació que “pot complir-se en col·laboració amb l’Església catòlica, o amb caràcter subsidiari, però l’Església no ha de mantenir-se al marge d’aquesta compensació.” Perquè “la separació Església-Estat no implica falta de cooperació.”

I, pensant en les víctimes, “cal escoltar-les, explicar-los amb un llenguatge clar, sense oblidar la tasca, encara pendent, d’abordar els abusos comesos contra persones amb discapacitat.”

Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia