La creació d’un fons estatal compensatori per a les víctimes i la celebració d’un acte públic de reconeixement per part de l’Església i del Govern de l’Estat. Aquestes són les dues mesures principals que ha recomanat aquest divendres 27 d’octubre el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, després d’entregar a la presidenta de les Corts Generals, Francina Armengol, l’Informe sobre abusos sexuals en l’àmbit de l’Església i el paper dels poders públics.
Segons ha explicat Gabilondo en una roda de premsa, l’estudi ha sorgit de “la necessitat de respondre a tantes persones que han sentit la seva vida afectada i fins i tot devastada” pels abusos soferts durant la infància. “Una resposta necessària molt singularment per part de l’Església catòlica, de la qual es pot esperar exemplaritat en els comportaments i una singular capacitat d’afrontar la situació”, ha afegit.
El document ofereix conclusions després d’haver analitzat les experiències de 487 víctimes en l’àmbit de l’Església des de 1970 i les respostes donades per la institució, que en molts casos, han estat marcades, tal com ha defensat Gabilondo, per “l’ocultació” i “la minimització del problema”. En aquest sentit, el Defensor del Poble també ha responsabilitzat els poders públics de no haver habilitat els “procediments adequats” per afrontar la situació. “Aquest informe dona una resposta a una situació de patiment i soledat coberta per un injust silenci”, ha resumit Gabilondo.
Encara que l’estudi no quantifica el nombre total de possibles víctimes d’abusos, inclou una enquesta elaborada per GAD3 (consultora d’investigació social i comunicació) a 8.000 persones. En ella, un 11,7% de les persones entrevistades admet haver patit abusos sexuals abans dels 18 anys. Un 3,36% confessa abusos en l’àmbit familiar. Finalment, un 1,13% dels adults consultats, reconeixen que els abusos van tenir lloc en el si de l’Església.
Un any i mig d’investigacions
La investigació es va iniciar el 10 de març de 2022 a petició del Congrés dels Diputats, després d’una proposta que va comptar amb el vot a favor de la majoria dels grups polítics de la Cambra Baixa. Al llarg de les seves 777 pàgines, el text recull, entre altres aspectes, una introducció general, els àmbits d’actuació, objectius, metodologia i fonts emprades; també ofereix els detalls d’una enquesta encarregada a GAD3, marc jurídic, i unes conclusions i recomanacions que són traslladades a les Corts Generals i al Govern de l’Estat perquè es prenguin les mesures necessàries amb vista a complir amb l’objectiu de l’encàrrec.
A més de l’acte públic de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes i la creació d’un fons estatal per al pagament de compensacions, l’informe recull una vintena de recomanacions (recollides al capítol 2), com ara reformes normatives per a l’aclariment i reparació dels fets succeïts, i per a la prevenció d’altres situacions similars. A més, insta l’Església catòlica a posar “els mitjans necessaris per a ajudar a les víctimes d’abusos sexuals en el procés de recuperació, oferint tractament a les víctimes o familiars, quan ho requereixin”. També demana a les diòcesis i els instituts de vida consagrada que obrin als investigadors la informació continguda en els seus arxius.
“L’Informe s’ha configurat sobre la base de testimoniatges de les víctimes”, ha explicat Gabilondo. “Escoltar-les és trobar-se amb la veu i l’experiència d’un dolor. I el succeït és per a ells i per a la societat un veritable desastre”. El polític i catedràtic de Filosofia basc també ha recordat que el Defensor del Poble no té com a missió jutjar ni com a missió legislar. “Més aviat —ha detallat— analitza, pregunta, estudia, investiga i recomana i suggereix”.
Per la seva banda, la Conferència Episcopal Espanyola ha convocat una assemblea plenària extraordinària el pròxim dilluns 30 d’octubre per valorar els resultats de l’Informe presentat avui pel Defensor del Poble. Durant la trobada, també estudiaran l’ampliació de terminis sol·licitada pel despatx Cremades&Calvo Sotelo, que està pendent de lliurar una auditoria independent sobre abusos que li va encarregar la mateixa CEE el 22 de febrer de 2022.
